Và al contegnud

Giuditta e Oloferen

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La picciura

Giuditta e Oloferen l’è ona picciura a œuli su tila fada su intorna al 1602 del pittor lombard Carevasg,[1] che la figura el mazzament del general Oloferen per man de la vedova Giuditta.[2]

Stòria e descrizzion

[Modifega | modifica 'l sorgent]

La picciura – guarnada in de la Galaria nazzional d’art antiga de Ròma – l’era stada conmissionada del banchee Ottavio Costa, che l’ha pœu passada giò ai sò ered in del sò testament. In quell quader chì, el Carevasg el representa l’episòdi biblegh de quand la vedova giudeja Giuditta – che la voreva salvà el sò pòpol de la dominazzion foresta – la gh’ha tajaa via el coo al conduttee babilones Oloferen. Giuditta l’è figurada adree a gabbà el guerree cont ona marazza, intanta che l’Abra – la soa servidora – la vutta cont el pann che la gh’ha in man, e in del qual gh’è ona cavagna indove ghe guarnarann via el coo del desgrazziaa.

La Fillide Melandroni fòrsi la figura in di pagn de la Giuditta, ancaben che di studi pussee rezzent a disen che la modella che l’ha posaa per fàlla la sia stada la cortesana romana Maddalena Antognetti. A gh’è minga tanta ròba che la contrebuissa a fà capì el sitt de la scena: el sfond l’è scur, gh’è on pann ross a vòlt in su la manzina, e se pò vedè on tòcch del lecc indova gh’è stravaccaa sora l’Oloferen. El Carevasg l’è restaa fedel al clima de l’episòdi biblegh, cont el dovràgh ona marazza de orisgen medioriental, ancaben che l’ha autualizaa la scena, desgià che i vestiment di personagg inn quij contemporani a l’autor. L’è possibel che, per fà su el quader, el Carevasg el se sia inspiraa a dei ambientazzion sacher tipegh del tejater de Ròma: la scena l’inzubiss on bell nivell de dramaticitaa, azzentaa de on sfond negher e de la lus che la desplotia i contrast di volt e di sò emozzion. Quist chì a inn di effett de derivazzion leonardesca, sgiamò ben spantegaa in Lombardia, indove che i studi del Leonardo da Vinci sora la fisiognomega e la gestualitaa di persònn se trovaven a la bas tant del tejater, coma de la picciura.

El colma emotiv del quader el riva in de la figura de l’Oloferen: i sò œugg senz'anema farissen supònn ch’el sia giamò mòrt, ma el spasem e la tension de la soa muscoladura fann pensà a l’incontrari. La Giuditta, inscambi, la par che la gh’habbia minga vœuja de mazzàll debon: i sò brasc inn tiraa coma se la dòna la vœura stàgh ben delonsg de lu pussee che la pò, e la sò facia l’inzubiss on’espression che l’è on messedòzz de fadiga e orror. De banda a la Giuditta, el Carevasg l’ha mettuu dent ona serva pròppi veggia e brutta, inscì de fà on contrast con la bellezza de la vedova sgiovena. In questa manera, el pittor el vœur fà vedè la differenza intra i dò figur cont el dàgh el plecch a la prima, che l’incarna di bej valor moraj. De facc, la pòca credibilitaa de la Giuditta coma vedova e la sò tension fisega in de la manera che l’è dree a tajàgh sgiò el coo, confermen el fòrt valor simbolegh de quella representazzion chì. La Giuditta l’è donca on simbol de la salvazzion che Dia l’ha offert ai Giudee, ona metafora per la Gesa e el sò rœul de salvà l’òmm del peccaa, inscì ’me l'è inzubii de la camisa bianca bianchenta de la dòna che la simbolesgia la purezza.

Se dis che el Carevasg l’habbia depengiuu el quader intanta ch’el pensava a la stòria de la Beatrice Cenci che, insema a la madregna e al fradellaster, l’heva coppaa el pader despœu de ’vèll faa indormentaa con l’òppi. Anca per questa reson, se cred che la tila la sia stada depengiuda intorna al 1599, l’ann che la Beatrice l’è stada giustizziada.[3]

  1. Judith Beheading Holofernes. Artble.
  2. Judith 13.
  3. Peter Robb, M: The Caravaggio Enigma (Duffy and Snellgrove, 1998), p. 96

Ligamm de dent

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]