Giovanni Barrella

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Giovanni Barrella (Milan, 30 de november del 1884 - Erba, 23 de setember del 1967) l'è stad un scriccior, autor de teater, ator e pitor talian.
L'è considerad vun di pont de riferiment pussee important de la leteradura milanesa del Noeuv-cent.

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fioeul de mader milanesa e de pader salernitan, soranominad "El brumista", el se pasiona fin de piscinin del teater, de fad el so nono matern, Giovanni Riccardi, l'heva fad su "El Teatrin di Morigg" indova lu l'era "de cà". Despoeu de havé frequentad l'Academia de Belle Art de Brera in tra el 1906 e el 1910 e la Scoeula de Recitazzion de l'Accademia di Filodramategh l'esordiss coma ator teatral cont el Carlo Rota e cont el Edoardo Ferravilla in comedi "dialetai", donca el passa al Teater Argentina de Roma indova el recita in talian. Poeu el passa al teater de varietaa cont el Alberto Colantuoni e el Luigi Zoncada. In del 1913 el va in Colombia coma representant de la Cà Cinematografega milanesa Cavenaghi & C. In del 1914 el vegn anca ballerin con di danze ultra-moderne, ma per la gran ativitaa el se amala e per circa ses mes el resta recoverad in d'un sanatori. Intratant el dipinsg e disegna e el gh'ha sucess coma caricaturista. In del 1922 el sposa a Milan la sgiovina atris Eugenia Pogliani. In del 1927 el costituiss una noeuva compagin teatrala, cont el famos El nost Milan del Carlo Bertolazzi. In del 1931 el recita cont el Paolo Bonecchi, un important atore "dialetal" de l'epoca. In del cinema l'esordiss in del period mut in del 1912, donca in del 1934 el passa al sonor indova el riman ativ coma caraterista in fina al 1951, el recita in film dirigiud del Brignone, Mattoli e Monicelli, in tra i olter. Del 1950 el se dedega prevalentement a la regia teatrala. In de l'estad del 1967, sgiamò soferent de diabete, el gh'ha un infezzion renala e el vegn recoverad a l'ospedal de Erba, indova el morarà el 23 setember. El so corp a l'è però in del Cimiter Monumental de Milan.

Oeuvre[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di so oeuvre el Barrella l'ha traversad gener divers: storegh, paesaggistegh, cronaca, umorism.

Portinara[Modifega | modifica 'l sorgent]

In de la poesia "Portinara", el Barrella el descriv el popol: la portinara ciocatona e minga semper netada, ma tacada al dové, el brumista (guidator de carozza) malmostos e taca-lit, ma pien d'orgoeuj di so radis, e la prostituta del passad bordegad che la troeuva in d'un amor sincer e minga mercifegad, el fioeul, l'obietiv per una vera conversion. El tut in d'un stil impecabel. Tre descrizzion diverse, tri capolavor.

L'incipit:

«Peveron ross, foghent, quasi paonazz,

che 'l gotta quand fa frecc, 'me on rubinett:
bocca tajada drizza sotta a on mazz
de sedolasc tirent, a scovinett,

...»
(Portinara)

Barbon[Modifega | modifica 'l sorgent]

In de la poesia "Barbon" el scriv in prima persona coma se 'l fudess de fad un barbon che 'l conta su la storia de coma l'è finid in su la strada, de coma l'è vegnud de scior a barbon.

L'incipit:

«Sont vun di cent barbon, che chì a Milan,

ormai hinn diventaa on'istituzion.
Commerci in cicch e in bagol de toscan
che peschi per i strad cont el baston,
mangi in di fraa, per lett gh'hoo ona banchetta
e per compagna e amisa, la bolletta.

...»
(Barbon)

Fraternitaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'incipit:

«S'era tornaa de lal Germania in tocch...

Caverna in di polmon... La prospettiva
de tirà là on quaj mes e poeu Musocch.
Nissun avriss piangiuu se mì moriva,
perchè la casa e tutta la mia gent"
eren sparii sott'ai bombardament.

...»
(Fraternitaa)

Filmografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Period mut[Modifega | modifica 'l sorgent]

Period sonor[Modifega | modifica 'l sorgent]

Onoreficenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • In del 1931 el vegn Cavalier de l'Orden de la Corona d'Italia.
  • In del 1963 e in del 1966 gh'hann dad el premi Porta.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Roberto Chiti, Dizionario del cinema italiano. Gli attori, Gremese Editore, 2003, pag. 51.
  • Region Lombardia - Antologia de la poesia in di lengov e in di dialet lombard.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]