Và al contegnud

Giòtto

De Wikipedia
(Rimandad de Gioto)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Litratt pòstem del Giòtto

L’Ambrosòtt de Bondon (z. 12678 de sgenee del 1337),[1] cognossuu mej coma Giòtto, l’era on pencior e architecc fiorentin attiv duranta la tarda Etaa de Mez. L’ha lavoraa ind i period gòtegh e pròto-renassimental.[2] El Giovanni Villani l’ha scrij che el Giòtto al sò temp a l’era on majester de la picciura, e ch’el dissegnava tucc i sò figur e postur in accòrdi con la natura; l’era ancasì recognossuu publegament coma on artista de talent e zellenza.[3] El Giorgio Vasari l’ha dij che el Giòtto el s’era pròppi destaccaa de l’istil bizantin prevalent a Fiorenza e che l’haveva daj l’inviada a la granda art de la picciura coma la se cognoss incœu, con l’introdù la tecnega del dissegnà accuratament a partì de la vita, che l’era staja lassada al bandon de pussee de dusent agn.[4]

L’œuvra majestra del Giòtto l’è el zorniment de la Cappella di Scrovegni a Padova, completada intoren al 1305. El zicli de fresch el figura la vita de la Madòna e quella del Signor. L’è consideraa coma vun di lavorà pussee bej del Primm Renassiment.[5]

El facc che el Giòtto l’haveva depensgiuu la Cappella di Scrovegni e che l’era staj zernii del Commun de Fiorenza ind el 1334 per progettà el nœuv campanin del Dòmm inn intra i pòcch zertezz quò a la vita sova de lu. Asquas ògna òlter aspett de la sò esistenza l’è ogett de descussion: la datta del sò nassiment, i sò fattezz, indova l’ha faj el prendis, l’orden ind el qual l’ha faj su i sò œuver, se l’ha picciuraa o nò i fresch famos de la Basilega de San Franzesch a Assisi, e el sitt indova l’hann miss sòtta.

  1. Giotto in su l’Enziclopedia Britannica
  2. Hodge, Susie (2016). Art in Detail: 100 Masterpieces. New York: Thames & Hudson, 10. ISBN 978-0-500-23954-4. “He worked during the period described as Gothic or Pre-Renaissance ...” 
  3. Bartlett, Kenneth R. (1992). The Civilization of the Italian Renaissance. Toronto: D.C. Heath and Company. ISBN 0-669-20900-7 (Paperback). p. 37.
  4. Giorgio Vasari, Lives of the Artists, trans. George Bull, Penguin Classics (1965), pp. 15–36.
  5. Hartt, Frederick (1989). Art: a history of painting, sculpture, architecture. Harry N. Abrams, 503–506. 

Òlter progett

[Modifega | modifica 'l sorgent]