Và al contegnud

Giòtto

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Litratt pòstem del Giòtto

L’Ambrosòtt de Bondon (z. 12678 de sgenee del 1337),[1] cognossuu mej coma Giòtto, l’era on pencior e architecc fiorentin attiv duranta la tarda Etaa de Mez. L’ha lavoraa ind i period gòtegh e pròto-renassimental.[2] El Giovanni Villani l’ha scrij che el Giòtto al sò temp a l’era on majester de la picciura, e ch’el dissegnava tucc i sò figur e postur in accòrdi con la natura; l’era ancasì recognossuu publegament coma on artista de talent e zellenza.[3] El Giorgio Vasari l’ha dij che el Giòtto el s’era pròppi destaccaa de l’istil bizantin prevalent a Fiorenza e che l’haveva daj l’inviada a la granda art de la picciura coma la se cognoss incœu, con l’introdù la tecnega del dissegnà accuratament a partì de la vita, che l’era staja lassada al bandon de pussee de dusent agn.[4]

L’œuvra majestra del Giòtto l’è el zorniment de la Cappella di Scrovegni a Padova, completada intoren al 1305. El zicli de fresch el figura la vita de la Madòna e quella del Signor. L’è consideraa coma vun di lavorà pussee bej del Primm Renassiment.[5]

El facc che el Giòtto l’haveva depensgiuu la Cappella di Scrovegni e che l’era staj zernii del Commun de Fiorenza ind el 1334 per progettà el nœuv campanin del Dòmm inn intra i pòcch zertezz quò a la vita sova de lu. Asquas ògna òlter aspett de la sò esistenza l’è ogett de descussion: la datta del sò nassiment, i sò fattezz, indova l’ha faj el prendis, l’orden ind el qual l’ha faj su i sò œuver, se l’ha picciuraa o nò i fresch famos de la Basilega de San Franzesch a Assisi, e el sitt indova l’hann miss sòtta.

  1. Giotto in su l’Enziclopedia Britannica
  2. Hodge, Susie (2016). Art in Detail: 100 Masterpieces. New York: Thames & Hudson, 10. ISBN 978-0-500-23954-4. “He worked during the period described as Gothic or Pre-Renaissance ...” 
  3. Bartlett, Kenneth R. (1992). The Civilization of the Italian Renaissance. Toronto: D.C. Heath and Company. ISBN 0-669-20900-7 (Paperback). p. 37.
  4. Giorgio Vasari, Lives of the Artists, trans. George Bull, Penguin Classics (1965), pp. 15–36.
  5. Hartt, Frederick (1989). Art: a history of painting, sculpture, architecture. Harry N. Abrams, 503–506. 

Òlter progett

[Modifega | modifica 'l sorgent]