Gesioeul de Sant Ambrosin

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El gesioeul

El gesioeul de Sant Ambrosin[1], conossuda anca cont el nom de rider de Sant Ambroeus Andem (in italian: chiesa di Sant'Ambrogio ad Nemus) a l'è una gesa catolega de Milan. La se troeuva foeura del center storegh, minga lontan de cors Sempion.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ancaben che la gesa de adess l'è putost moderna, la storia del sit a l'è propi antiga, e la riva al secol IV. In quell temp, el par che ghe fudess un gesioeul in mez ai bosch (de chì el latin ad nemus) arent una quai cà: la legenda la dis che Sant Ambroeus l'andava lì per pregà; ancamò prima, se dis che l'era el sit indove el s'era scondud San Martin, quand che l'era stad casciad via de Milan ai temp del vescov arian Assenzi. Per un quajvun a l'è vun di sit che el monachesim ocidental l'è nassud.

Cont el passà di secoi, el gesioeul l'ha quistad semper pussee de importanza, tant l'è vera che gh'è nassud anca un orden de fraa. In del 1377 gh'è stad el prim renovament de la gesa, e poeu anmò un olter in del 1500.

In del 1635 gh'è crodad sgiò el plafon de la gesa, e i lavorà de restavor i hann portad a cambià del tut la strutura del gesioeul: gh'è stad svolzad su el soeul del presbiteri e del coro, inscì 'me i pared laterai, de manera de podé dervì di fenestre pussee larghe.

In de 1644 gh'è stad sopress l'orden di fraa, e la gesa la gh'è passada ai franzescan.

Al temp de Napoleon la gesa l'è stada requisida e l'è deventada una fabrica de cartatoce e un deposet de monizzion. I altar e 'l soeul inn stad trad sgiò, e gh'è stad descrostad i afresch fina a duu meter de voltezza. I quader e i oltre oeuvre d'art inn stade portade in Francia, foeura che la Pala Sforzesca (fada intorna al 1494), che adess la se troeuva in la Pinacoteca de Brera. In del 1813 el gesioeul l'è deventad un ospedal; in del 1852 l'è stad trasformad in d'una cà de reposs per i pret vegg.

Infina in del 1857 la gesa l'è passada in di man del don Luis Guanella, che l'ha comprad tut el compless per fàll vegnì un sit de caritaa. Invers a la fin de quell secol el gesioeul a l'è stad un poo slargad (10 meter). L'ultem refazziment l'è quell de la faciada, fad in del 1928.

In del 1998 el Carlo Acutis, a set agn, ghe fa la soa prima comenion, el morirà sgioven e 'l farann bead.

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. milanesiabella.it

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]