Gesa di Capucin (Milan)
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

La gesa di Capucin, che l'è dedicada ofizzialment al Sacher Coeur, a l'è la gesa del convent capucin de Milan de vial Piav.
Storia
[Modifega | modifica 'l sorgent]I capucin tornen a Milan dopo di sopression del Votcent, cont un noeuv convent fad su in tra el 1876 e 'l 1878: el deventa a la svelta un center de spiritualità franzescana important e la soa geseta, cont el cresser de la popolazzion, la basta pu, cont el cambi del secol l'Andrea Carlo Ferrari el sugeriss de tràlla sgiò per fànn vuna pussee granda.[1]
El proget l'è dad in man al Paolo Mezzanotte che 'l fa su un proget in stil noeuv medieval: i lavorà inn scominciad del 1906 e 'l Ferrari la consacra del 1908, ma i lavorà inn finid del 1911: l'è fada anca santuari diocesan.[1]
Architetura
[Modifega | modifica 'l sorgent]La gesa l'è in stil ecletegh-liberty, vun di esempi pussee bon del gener de architetura religiosa in cità: l'è a nav unega, con di capelle de lat che comueghen e nient de transet, 'me de tradizzion in di gese capucine: la gesa l'ha provad a imità el stil romanegh lombard, cont una faciada che l'è dida in stil "romanegh floreal".[2]
Dent gh'inn miss sota el fra Cecilio Maria Cortinovis, fondador de l'Oeuvera San Franzesch per i pover, e i trii fraa lebros che jutaven i lebros Daniell de Samaraa, Marcellin de Cusan e Ignazzi de Ispra.[1]
Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Gesa di Capucin (Milan)