Và al contegnud

Gesa di Capucin (Milan)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La gesa

La gesa di Capucin, che l'è dedicada ofizzialment al Sacher Coeur, a l'è la gesa del convent capucin de Milan de vial Piav.

I capucin tornen a Milan dopo di sopression del Votcent, cont un noeuv convent fad su in tra el 1876 e 'l 1878: el deventa a la svelta un center de spiritualità franzescana important e la soa geseta, cont el cresser de la popolazzion, la basta pu, cont el cambi del secol l'Andrea Carlo Ferrari el sugeriss de tràlla sgiò per fànn vuna pussee granda.[1]

El proget l'è dad in man al Paolo Mezzanotte che 'l fa su un proget in stil noeuv medieval: i lavorà inn scominciad del 1906 e 'l Ferrari la consacra del 1908, ma i lavorà inn finid del 1911: l'è fada anca santuari diocesan.[1]

La gesa l'è in stil ecletegh-liberty, vun di esempi pussee bon del gener de architetura religiosa in cità: l'è a nav unega, con di capelle de lat che comueghen e nient de transet, 'me de tradizzion in di gese capucine: la gesa l'ha provad a imità el stil romanegh lombard, cont una faciada che l'è dida in stil "romanegh floreal".[2]

Dent gh'inn miss sota el fra Cecilio Maria Cortinovis, fondador de l'Oeuvera San Franzesch per i pover, e i trii fraa lebros che jutaven i lebros Daniell de Samaraa, Marcellin de Cusan e Ignazzi de Ispra.[1]

  1. 1 2 3 Milano, Sacro Cuore
  2. Chiesa del Sacro Cuore - LombardiaBeniCulturali