Gesa de la Bozzola
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

La gesa de la Bozzola a l'è un santuari marian de Garlasch, in provincia de Pavia e diocesi de Vigevan.
Storia
[Modifega | modifica 'l sorgent]Del 1465 una toseta, che la parlava no dopo che i soldaa che al temp combateven in Lumlina hann mazzad la soa fameja, la se scond sota una pitura de la Madona in del mez de un temporal e la gh'ha una vision, con la Vergin che gh'ha did de fà su un santuari a protezzion de la region: el se sa nagot pussee de la giovineta, ma la tradizzion la dis che la s'è fada monega de clausura.[1]
I sgent de Garlasch fann su 'na capella in del sit che l'era comparida la Madona, che un secol inanz, tant 'me cuntad de l'Ipolit Rossi in di so croneghe, l'era una gesa vera e propria: del 1576 el sucessor Angiol Peruzz el parla de una gesa frequentada fiss, con di cas che inn nanca bastade i ostie per dàgh la comenion a tucc i fedei.[1]
In tra el 1500 e el 1600 ghe meten man a la strutura, e fann insì che l'altar magior el sia sota l'ancona de la Madona: del 1662 a l'è fad su el campanin.[1]
Anca el 1700 el ved di alter lavorà struturai, con la cupola che l'è fornida e l'ala destra che l'è tirada su: del 1765 l'è dedicad el noeuv altar magior.[1]
Del XIX secol la gesa la ciapa la pianta de adess a cros grega, cont el slongament del brazz de mancina del 1843 e de quell de mez del 1860.[1] La faciada de adess, oeuvera del Cesare Nava, L'è mituda del 1905.[1]
Del 1927 l'è fad basilega minor.[1]
Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Gesa de la Bozzola