Lag Gierond

De Wikipedia
(Rimandad de Gerund)
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Mapa del lag Gierond, tant'me se cred qe l'era.

El Lag Gierond (segond la prononça de Crema [dʒe’runt]; in italian Gerundo) se cred qe l’era un specc d'aqua paltucenta, una moiaca qe ‘l se trovava in Lombardia in mez a duu fiœum, l’Ada e ‘l Sere.

I documents antig i la descriven poc: l’è cognossid plussee per la tradizion local. Segond la jeolojia, qell lag qé al par vesser esistid in epoca preistorega. In epoca storega la zona l’è stada sojeta a le inondazion dei duu fiœum, ma putost qe ledosa, l’è semper staita miga tant fertil, perqè el terren l’è fait in sostanza de giera, coverciada da pressapoc 45cm de terra.

Ind el mez del "lag" g’è una isola fertil, qe la se ciama Insula Fulcheria (pœl dar-s qe ‘l mon al vegn da pulchra, qe vœl dir “bella" in latin): l’è l'uneg sit fertil circondad da una zona steril e piena de giera.

Etimolojia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pœl dar-s che il nom "Gierond" al vegn da la giera, çoè da le prede e dai sass qe i se troven ind el terren (vedii anca la toponomastega local, per esempe ind el nom del pais Giera d'Ada).

Lejenda[Modifega | modifica 'l sorgent]

La fantasia popolar la cunta su qe una vœlta ind l’aqua del Lag Gierond viviva un drag qe ‘l se ciamava Tarantasio qe l’andava vixin a le rive e al fava un mazzament de om e specialment de s’cietin. El drag al fava spuzzar l'aira tœt intorna cont el so fiad sofegant. Le esalazion le g’eren de sigur, e i eren produxide dal metan e da l’Acid solfidreg qe g’è sota terra, un fenomen qe per la jent l’era misterios e qe donca ge dava la colpa a esser mostros e de fantasia.

Segond una lejenda el moster l’è stait mazzad da un eroe qe l’era miga gnanc’mò cognossid fin a qel dé lé, e qe ‘l g’ha sugad su anca el lag: l’era el prim jenitor de la famea dei Visconts de Milan qe, daspò qella azion gloriosa qé, el g’ha catad fœra l’imajen del bisson per el so stema. Un’oltra lejenda la dix qe ‘l lag l’è stait sugad su da san Cristofor, qe ‘l g’hiva mazzad el drag, o dal Barbarossa.

El meiorament del territore in realtaa l’e stait fait dai moneg dei convents vixin. G’è stait anca dei moviments jeolojeg, per esempe el livellament dei deposits moreneg vixin al pont indov l'Ada al va dent ind el Po.

Posizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El lag l’era tra l’Ada e ‘l Sere, ma anca, segond oltre opinion, tra el Bremb e l’Oi (in italian “Oglio”). Pœl dar-s allora qe la posizion del lag l’era ind le province de Bergem, de Lod, de Cremona e de Milan.

La riva est del lag, segond certi autor, la andava infina a Fara de Sœla (in italian “Fara Olivana con Sola”) e la procediva a est de Crema infina a Grumel e pœ anca vers le vai del Ces (in italian: “Chiese”) e de l'Oi quase infina indov al va dent ind el Po. Specialment se pœl veder una zona granda limitada da un arjen qe el sujeriss indov l’era l'antig incav del lag, o mei anc’mò el toc plussee profond; qella linia qé incœ la se pœl veder ben vixin a la riva ocidental de l'Ada, da Cassan su l’Ada a Castion (in italian “Castiglione d'Adda”). In mez al lag se levava una fassa de terra longa e streita qe la començava vixin a Careas (in italian “Caravaggio”), e la ruvava infina a Crema e Castiglion (in italian “Castelleone”).

Adess el terren al se sbassa in vers al leit dei fiœm, a vœlte con crœste e pendenze, tant’me ind el territore de Truccazzan, su la strada provincial 14 Rivoltana, a Formigera, e a Cef (in italian “Chieve”).

G’è un sac de cumun qe i dedican una via al lag qe adess l’è scomparid. Su la bergamasca ind el cumun de Cassan, g’è una localitaa qe la se ciama Taranta, e qe pœl dar-s la ciapa el so nom da la lejenda del drag.

Realtaa storega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dei esam jeolojeg i permet de veder qe la vall de l’Ada l’era jamò formada 5000 agn fa, e la se presentava tant’me l’è adess. El fiœm al g’ha a so mœd mostrad el slargar-s su de le so curve e i cambe del so percors, per esempe in manera plussee granda de l'Oi. La zona l’era anc’pò abitada, perqè i g’han trovad dei ojets galleg (III e II secol a.C.) e roman, e anca una strada romana da Milan a Cremona, propes a travers del "lag Gierond".

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Defendente Lodi, Discorsi historici in materie diverse appartenenti alla città di Lodi, Lodi, Bertoetti, 1629, ISBN miga disponibil.
  • Livia Feroldi Cadeo, Il Gerundo. Antico lago di Lombardia dall'Adda all'Oglio, Soncin, Museo della Stampa, 1980, ISBN miga disponibil.
  • Italo Sordi, Leggende sulle acque in Lombardia, Bressa, Grafo, 1997, ISBN miga disponibil.
  • Carlo Fayer e Mario Signorelli, Racconti del Gerundo. Aspetti di un territorio, Milan, SIED, 2001, ISBN miga disponibil.
  • Autor vari, L'araldica della regiona Lombardia, Istitut rejonal de ricerca de la Lombardia, Milan, 2007, ISBN miga disponibil.

Ligam de fœra[Modifega | modifica 'l sorgent]