Galeazz Sanseverin
El Galeazz Sanseverin (z. 1460 – 24 de fevree del 1525), cognossuu anca ’me ‘el fiœu de la fortuna’, l’è staj un nòbel lombardo-franzes. Al prenzippi domà un conduttee, l’è pœu vegnuu marches de Bòbbi, cont de Cajazz, Vall Tidon, Castell San Gioann e Voghera, e infinamai grand scudee de Franza. L’era vun di faorii del Lodovigh el Nigher e de la soa miee, la Beatris d’Est, e ancasì vun di desenemis de sangh del Gian Jacom Trivolz.
Vita
[Modifega | modifica 'l sorgent]El Galeazz l’era el bagaj chell di trii del Robert Sanseverin, cont de Cajazz, e de la Gioanna de Corresg. El gh’ha ’vuu la soa prima sperienza militara insema al pader ind el 1475, sòtta la paga de Fiorenza.
Ind el giugn del 1483, el Galeazz l’ha disertaa i Venezzian insema al fradell Gian Franzesch, e hann tacaa a laorà per el Lodovigh el Nigher, ancaben che el pader el fudess un desenemis del duca. A la svelta l’è vegnuu vun di faorii del Nigher, che l’ha subet recognossuu i sò qualitaa e talent e, de chell moment chì, la soa carrera la gh’ha ’vuu un period de montada.
Ind el 1488, el Galeazz l’è staj inviaa a socorr la Catarina Sforza, che la s’era sarrada su ind el fòrt del Ravaldin adree a la gamina traja in pee dei Ors, una fameja de nòbii locai che la se oponeva al goerna de la Catarina. Depos havè sliberaa la zitaa, el Sanseverin l’è tornaa indree a Milan, indoa l’è staj nomenaa ‘capitan general’ de l’armada di Sfòrza.[1] El facc l’ha menaa el Gian Jacom Trivolz a ’vèghel in œudi, e i fradei del Galeazz eren invidios de lu.[2] Pien pienent de onor e despess a coo di mission che ghe dava el duca – ch’el se fidava de lu del tutt – ind el 1496 el s’è maridaa con la Bianca Gioanna, fiœula inlegitema del Lodovigh medemm. La tosetta la gh’heva sett agn apena, e inscì el mariòzz l’è staj domà simbolegh infina al 1496, quand che la s’cetta l’ha faj i quatordes agn.
Ind el 1491, el Nigher l’ha tòlt in miee la Beatris d’Est, de la qual el Galeazz l’è subet vegnuu vun di sò faorii. Sovenz, la sgent je notava che se menaven insema a cort.[2] El Sanseverin l’era semper indepertutt, e l’era a cognossenza de tanc secrett de la fameja ducal.[3]
Ind el 1494, l’è staj menaa a Lion del Nigher, ind una visita diplomatega cont el Carla VIII, per capì i intenzion del rè franzes intuitù de la situazzion cont el regn de Napoli. El rè l’è restaj fasnaa fiss del Galeazz, e l’ha faj cavallee de l’orden de San Michee.
_05_cavalli.jpg)
Adree al 1495, el Galeazz l’ha menaa inanz l’armada milanesa contra el rè de Franza el el duca d’Orleans, che, el giugn indree, l’heva tòlt contròll de Noara. Degià che el Galeazz l’è staj fanciss a frontà la menascia, la Beatris d’Est la s’è menada al campament militar per dìgh de mœuves fœura.
El 6 de luj del 1495, l’ha tòlt part – anmò ’me capitan general de l’armada sforzesca – ind la bataja de Fornœuv contra i Franzes.
El 23 de noember del 1496, gh’è mòrt la Bianca Gioanna Sfòrza de un malann a l’istòmegh. El Galeazz l’è indaj sgiò de brutt per la mòrt de la sposa, e el s’è sarraa su ind una camara umeda del castell de Milan per un bell poo de dì. La situazzion l’ha pesaa anca in su la soa saluu, giamò minga tròp mettuda ben per via de una malattia rezzenta che l’heva patii.[4]
Ind el 1498 el s’è sposaa ancamò con l’Elisabetta Constanza, fiœula del marches del Final, con la qual el gh’ha minga ’vuu de bagaj.[5]
Adree a la bataja de Noara, ind el 1500, l’è staj faj presonee di Franzes, insema al Lodovigh el Nigher. El s’è faj maa perchè l’era staj colpii in fazza de una preja. A l’incontrari del duca, l’è staj relassaa cont una cauzzion pagada di sò fradei un quaj mis adree a la soa cacciura. De chì adree, el s’è menaa a Innsbruck a la cort del Massemilian I, indoa però l’era minga inscì popolar.
Ind el 1504 el s’è reconciliaa cont el Luis de Franza e el s’è menaa adree a lu a Napoli, indoa gh’è staj daj el titol de gran scudee de Franza. Ind el 1516, el rè de Franza el gh’ha daj indree Bòbbi e tucc i sò òlter feud.
Ind el 1525, duranta la famosa Bataja de Pavia, intanta ch’el proava a defend el rè Franzesch I, l’è moruu in guerra.
Referenz
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Bernardin Cœuri, L'Historia di Milano, Giorgio de' Cavalli, 1565, p. 1025.
- 1 2 Cartwright, Julia Mary (1945). Beatrice d'Este, Duchessa di Milano.
- ↑ Francesco Malaguzzi Valeri. La corte di Ludovico il Moro, la vita privata e l'arte a Milano nella seconda metà del Quattrocento.
- ↑ Società Storica Lombarda (1874). Archivio storico lombardo, 242.
- ↑ Deputazione di storia patria per le province parmensi (1964). Fonti e studi: Ser. 2, 63.
Òlter progett
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Galeazz Sanseverin
