Fistola anal de Luis XIV

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Re

La fistola anal l'è staa vun di tanc malagn del Luis XIV, e la soa guarigion, fada cont di metodologij sperimentai, la gh'ha avuu 'na grossa risonanza in tutta la Franza e anca in Europa, e gh'è staa tanc festeggiament.

La fistola[Modifega | modifica 'l sorgent]

La fistola l'è vegnuda foeura a l'inizzi del 1686, a l'inizzi l'era no dolorosa, ma poeu l'è vegnuda invalidanta e 'l Re, che 'l amava 'nà a cavall, l'ha poduu pu, a 48 agn.

I sò omen parlaven de 'n tumor al garon, ma poeu, vista la diatriba in sul comé curàll l'è vegnuda publega la presenza de la fistola.

Comé hemm descovert incoeu, andà a cavall e fàss i levativ del cuu, roba frequenta in quij agn, faseven desviluppà i fistol.

Tanc farmasista hinn 'naa a Versailles per provà a curà el Re e donca finì in del sò entourage, ma poeu l'è staa scernii l'intervent del cerusegh de cort Charles-François Félix, che l'ha tajaa la fistola in d'on intervent de 'n trè or.

La granda operazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El cerusegh, prima de toccà el Re, l'ha provaa l'operazion in su 'n poo de pover, 'na settantina circa. Tanc hinn mort, e hinn staa seppellii senza campan e al mattin.

Felix l'ha donca poduu desviluppà on cortell apposit, cont 'na lama recurva e 'na protezion per tajà no el rest de l'ano.

El 18 de november del 1686 in gran secrett, l'è staa operaa a Versailles, lontan de la Cort che l'era reunida a Fontainebleau, domà cont i medegh e la sò miee Madame de Maintenon.

La moda[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'operazion l'è 'ndada ben, e giamò dal genar 1687 l'era guarii el Re, tant che 'l cerusegh l'è staa decoraa e l'ha daa tanta dignità a la sò categoria, che prima l'era pussee vesina ai barbee, quand che 'l medegh l'era on scenziaa che 'l dava domà di consili.

Tanta gent l'ha scominciaa, per moda, a fà el midemm intervent, anca se despess gh'era no bisogn.

De facc, la vista de 'n Re inscì fort e bon de guarì l'ha juttà in del sò progett de revoca de l'Editt de Nantes per spostà l'oggett de l'unità nazional da la religion al Re.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • (FR) Stanis Perez, La santé de Louis XIV : Une biohistoire du Roi-Soleil, ed. Champ Vallon, Parigi 2007.
  • (FR) Marie Joseph Louis Alard e Nicolas Philibert Adelon, Dictionnaire des sciences médicales, Parigi, 1782-1862.