Fatt de Rovereta

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On member del governo provvisori armaa de mitra

I fatt de Rovereta (in italian Fatti di Rovereta) hinn staa on colp de stat e crisi costituzional sammarines.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Despoeu de la fin del fascism, el governo l'era in pee grazie ad ona coalizion in tra el Partii Comunista Sammarines e 'l Partii Socialista, scominciada in del 1945 e confermada anca in di consultazion del 1955.

In quej consultazion là, la coalizion l'ha ciapaa 35 segg su 60 al Consili Grand e General ma, in del febrar 1957, cinch dissident han portaa el Consili a s'cepàss.

El governo democristian italian l'era minga tropp content del governo comunista sammarines, e 'l tollerava a fadiga. In precedenza l'Italia, cont on att de forza, l'ha obbligaa la Republega del Titan a sarà su on casinò dervii in del paes.

A metà de April i dissident han faa su on noeuv partii, el Partii Socialista Independent Sammarines, liaa cont i democristian. Vista la situazion, i Capitan Reggent, el Giordano Giacomini e 'l Primo Marani han provaa a convocà no el consej, ma eren obligaa a fàll per l'elezion di noeuv Reggent. L'elezion a l'è fissada per el 19 de setember.

El 18 l'independent Giannini el va foeura da la coalizion de governo e la nass ona maggioranza risicada de 31 person (23 del PCDS, 5 del PSIS, 2 del PSDS e 'l Giannini).

Dopo de 'sta situazion, la Reggenza la ricev 34 letter de dimission, quej de la precedent maggioranza. I eren mandaa dal Partii, vista la tradizion de fà marcà giò di letter de dimission in bianch, per siguràss el controll di consiliee.

La Reggenza l'ha dislenguaa el Consili e l'ha ordinaa a la Gendarmeria de San Marin de controllà el Palazz Publegh.

Quest event l'ha daa inizzi ad ona situazion istituzional bella engroppada: El mandaa di dò Reggent l'era prorogaa, e prima l'era suceduu domà in situazion assee important e cont el permess del Consili.

I fatt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Autoblindov italian s'ceraa al confin

Quand la noeuva maggioranza l'ha savuu del fatt, l'ha convocaa on Comitaa Esecutiv, faa su di Federico Bigi, Alvaro Casali, Pietro Giancecchi e Zaccaria Giovanni Savoretti, che, de la Piev del paes, l'ha deciaraa che la mancada elezion di Capitan l'era on colp de stat e revendicaven la guida del paes.

L'è vegnuu foeura on clima de tension e tucc i partii i eren dree a cercà appogg e contatt con i esponent italian.

La sira del 30 de settember la noeuva maggioranza la occupa on stabil industrial minga doperaa a Rovereta (curazia de Serravalle), che l'era circondaa dal territori italian per 3 lat.

A la mizzanocc del 1 otober, quand che 'l finiss el mandaa di Reggent, a l'è proclamaa on governo provvisori. Squasi subit i Carabiniee italian circonden el stabiliment dai lat italian, e 'l governo italian l'ha subit recognosuu el governo provvisori.

La Reggenza, quand che l'ha savuu del noeuv govern, l'ha proclamaa ona Milizia Volontaria, per pagura che 'l governo, cont el jutt di forz armaa italian, el marciàss vers la capital.

Anca se gh'era ona granda tension, favorida anca di fallii tentativ de mediazion e di arm che rivaven dal Italia, el comandant de la gendarmeria Ettore Sozzi l'ha savuu tegnì el controll del orden publegh, despoeu de l'ordin de la Reggenza.

El 11 de otober la Reggenza l'ha faa finì la crisi grazia al sò recognossement del noeuv governo provvisori. El 14 el governo el lassa Rovetera per andà in del Palazz Publegh.

Cronologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

On giandarma insemma a 'n miliziott a San Marin città
  • 25 de giugn: i dissident del governo disen a la Reggenza che i sò letter de dimission hinn minga bon;
  • 19 de settember, mezdi circa: la Reggenza la ricev 34 letter de dimission e deslengua el Consili;
  • 19 de settember, or 13:30: la noeuva maggioranza la proeuva a vegnì dent in del Palazz Publegh, ma la Polizia e la veggia maggioranza i fan minga rivà dent;
  • 19 de settember, or 16:30: el Federico Bigi el dis al popol che gh'è ona noeuva maggioranza, e denuncia al paes e al mond el colp de stat de la Reggenza, degià che la proroga del mandaa di Reggent l'è proibida dai statut, e quand che la gh'è stada anca i Reggent i eren minga content;
  • 19 de settember, dopodisnà: la Reggenza decid de convocà i elezion per el 3 de november;
  • 30 de settember, sira: la noeuva maggioranza la và dent in d'on post industrial arent a Rimini: a Rovereta;
  • 1 de otober, or 00:00: a la scadenza del mandaa di Reggent, a l'è proclamaa el Governo Provvisori;
  • 1 de otober, or 00:30 circa: i forz armaa italian circonden el stabiliment in di lat italian;
  • 8 de otober: el governo provvisori el da a l'Ettore Sozzi tucc i podè per tegnì l'orden publegh;
  • 10 de otober: la derva la noeuva sed de la Gendarmeria;
  • 11 de otober: el governo de Palazz el dis che l'è pront a sacrificàss per la Patria;
  • 14 de otober: el governo de Rovereta el va in del Palazz Publegh.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]