Farmacoqinetega

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

La farmacoqinetega (del grec pharmacon "farmeg" e kinetikos "movement") l'è qella part della farmacolojia qe la studia de on pont de vista quantitativ 'l assorbiment, la distribuzion, la bio-strasformazion e 'l escrezion de on xenobioteg o on prencepe ativ de ona medexina; despess qei quater passaj qé i se indega cond la sigla ADME. De on pont de vista jeneral donca la farmacoqinetega la studia i process qe i condiziona el rivar e mantegner ona quantità adeguada de prencepe ativ ind i vare compartements del organism: perqè ge sagess ona risposta jœsta al medicament, g'è la necessità de hver-gel ind ona concentrazion soficienta (miga trop volta, miga trop bassa) a levell del sit d'azion; de qella manera qe se g'ha de calcolar el rejimen de dosaj perqè la concentrazion al sit la sapes adeguada, ma al istess temp senza qe la sapes trop tanta, sedenò la se porta adree di efets colaterai.

I tampei de la farmacoqinetega[Modifega | modifica 'l sorgent]

I quater tampei de la farmacoqinetega i è 'l assorbiment, la distribuzion, la bio-strasformazion e 'l escrezion de on prencepe ativ, ona volta qe el prencepe ativ l'è stait liberad de la medexina indov qe l'è. Istess qe i se presenta come separads e con qell orden qé, bœgna tegner semper a ment qe i sœced all'istess temp e miga de manera ordenada.

Liberazion del prencepe ativ[Modifega | modifica 'l sorgent]

El prencepe ativ de ona medexina el pœl rivar al recetor domà despœs de vesser stait liberad dalla medexina istessa; el quantitativ e la velocità de liberazion del farmeg la pœl vesser regolada, presempe col far de manera qe la sapes plœ agil, plœ lenta, intermitenta, etc. La regolazion de la liberazion del prencepe ativ da part de la medexina, ona volta soministrada, l'è competenza del stude dela tecnolojia farmaceutega, e mia de la farmacolojia, ma l'è ona part importanta fes per i trataments farmaceuteg.

Assorbiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'assorbiment l'è el prim process a vesser analizad, perqè l'è qe qe permet a tœts i olter de scomençar. Se definex 'me assorbiment el passaj de ona sostanza dal sit de soministrazion al sang, e el g'ha besogn de on cert temp per sœceder; quase mai se riva a on assorbiment del 100%, fœra qe cond la soministrazion via endovenosa, indov qe se considera l'assorbiment inmediat e al 100%, vist qe la sostanza la ven inietada diretament ind el sang. Per tœte le oltre vie de soministrazion qe le sapes miga la endovenosa, l'asorbiment el dipend de el superament de barrere fisiolojige, qe i è representade prencepalment de le membrane celular, çoè el strat dope de fosfolipids. El assorbiment el pœl vesser portad inanç de manera passiva (senza qe sa spendes energia) o ativa (cond spesa de ATP). On farmeg qe el sapes stait asorbid del so sit de sonministrazion, el se trœva ind el sang e de qé el pœl hver-g diverse destinazion: el pœl restar ind el sang, se qest qé l'è el so sit bersai, vesser distribuid in jir per l'organism, o vesser eliminad.

Distribuzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La distribuzion l'è definida com on insema de passaj plœ o manc reversiboi intra compartiments diferents del organism; segond la natura qimega de la molecola, se g'havrà on afinità diferenta per i diferents orgen e tessuds del organism, e la se mœv dal sang second el gradient de concentrazion, l'afinità qimega e el trasport ativ. Presempe ona molecola lipofila fes la se mœv inversa i tessuds plusse lipofil, come el fideg, el tessud adipos e el cervell, e inveci giœna idrofila la restarà ind el sang.

Bio-strasformazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona volta qe on xenobioteg l'è denter on organism vivent, qest qé el sœgetarà a modifegal cond i so enzima; jeneralment el obietiv de le bio-strasformazion l'è qell de trasformar on tosseg ind ona sostanza qe la g'ha miga de atività, e qe la sapes facilment eliminabola a travers di rognon o del fideg. De tœte le manere, le bio-strasformazion le pœl dis-ativar on compost ativ farmacolojicament, i la pœl trasformar ind on compost ativ qimegamet diferent, o an'mo le pœl dis-ativar on compost toseg. A vœlte sa dopera i enzima de bio-strasformazion per ativar ona molecola qe la g'ha miga de atività, com ind el cas dei profarmeg. Ind el passad, a qei process qé se ge dixeva metabolism, ma al dé d'incœ s'è squase tœts de acorde qe l'è on termen miga corret e qe el pœl dar ona idea sbaliada.

Escrezion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'escrezion l'è l'insema di mecanism e process qe el organism el met in pee per eliminar i xenobioteg o i so metabolita; de spess qell process qé el ve ciamad eliminazion, ma de manera plœ jœsta se ge dix escrezion, perqè l'eliminazion la part jamò de le bio-strasformazion. G'è do modalità principai de escrezion dei xenobioteg:

  • La vià dei rognon, indov qe el xenobioteg el ven portad fœra del organism a travers de le orine;
  • La vià del fideg, o biliara, indov qe el xenobioteg el ven portad fœra a travers de la bilis, insema ai escrements.