Encefalopatia spongiforma bovina

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vaca malada

L'encefalopatia spongiforma bovina (breviada BSE, de l'ingles Bovine Spongiform Encephalopathy) a l'è una malatia neurologega cronega, degenerativa e irreversibel che la colpiss i bovin, provocada de 'n prion, o ben de 'na proteina piegada mal che l'è bona de spantegà la soa forma fallada a di alter proteine sane, che poeu menen i neuron a morì e a lassà di boeugg in del cervell, che 'l rivarà a havégh un aspet compagn de quell de 'na sponga.

Part di encefalopatie spongiforme trasmissibel, l'è deventada cognossuda a l'opinion publega 'me vaca mata, per via di sintom neurologegh che la determina, e gh'è stad in di agn 1980 di gran epidemie, soratut quella del Regn Unid, che l'ha vist morì squasi 200'000 vache e, per via de la variant de la malatia de Creutzfeldt-Jakob - o ben la forma che poden ciapà i omen a mangià la carna de 'na vaca malada - 178 omen in del Pajes e 231 in total.

Varie mesure inn stade ciapade per fermà el so spantegà: squasi tucc i Pajes hann proibid la carna inglesa, i zone nervose compagn di gangli o del cervell, el macellà di bestie pussee vegge de 'n tot de mes, i farine de carna - el che tratament senza solvent, tolt via per el sospet che fussen cancerogen, l'ha permitud ai prion de resister dent - e i carne con tacad l'oss, roba che l'ha menad la malatia a squasi descomparì e vari Pajes a levà, de maneman, una part de 'sti regole chì.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]