Elettrotreno FS ETR.460

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Elettrotreno FS ETR.460
Eletrotreno

Treno in livrea Frecciabianca
Agn de projetazion 1992
Agn de costruzion 1993-1995
Agn de esercizi 1994-
Quantitaa produxida 10
Costruidor Fiat Ferroviaria
Capacitaa 480 post: 139 de prima class e 341 de segonda
Scartament 1'435 mm
Massa in servizi 440 t
Diameter rœde motrix 890 mm
Potenza oraria 5880 kW su 6 element di 9 totai
Sforz a l'aviament 208 kN
Velocitaa massema omologada 250 km/h
Alimentazion 3 kV CC, 1,5 kV CC (domà i trii treni per la Franza)

L'elettrotreno FS ETR.460 a l'è 'n elettrotreno a assett variabel monotension faa su de la Fiat Ferroviaria in tra el 1993 e 'l 1995. L'è part de la terza generazion del Pendolin insemma a l'ETR.470 e 480.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è 'l primm esemplar de la terza generazion del Pendolin, hinn staa doperaa soratutt in su la Direttissima Fiorenza-Roma ma anca in sui lign tradizionai che podeven avègh benefici de l'assett variabel. N'hinn staa faa su 10.

Trii eren adattaa a la circolazion in sui 1'500 V CC de la red ferroviaria franzesa, per conligà Milan a Lion via Turin e Chambéry. El servizzi l'è fornii in del 2005 e tucc i treni hinn reconvertii per andà domà in su la red italiana, classifegaa prima 'me ETR.465 e poeu 'me ETR.463.

In del 1997 a hinn ordenaa i ETR.480, con la possibilità de fonzionà in sui noeuv red a volta velocità grazia a 'n trasformator che l'è poeu installaa a tucc i treni in del 2005, che hinn donca reclassifegaa 'me ETR.485.

Del 2013 a hinn dedicaa al servizzi Frecciabianca in su la tratta Tirrenica de Genoa a Roma e de Roma a Regg Calabria. In del dicember 2016 l'è disattivaa el giroscopi che 'l permett el pendolament, donca l'è puu possibel fàj andà in rangh P.

Incident[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Incident ferroviari de Piasenza.
El Francesco Cossiga che 'l sortiss del treno incidentaa

El 12 de sginee 1997 on ETR.460 el deralia pocch prima de la stazion de Piasenza e 'l causa vott mort e 12 ferii: in sul treno el gh'era anca el president emerit e senator de dirizz Francesco Cossiga, che l'è sortii senza ferii perchè l'era in la carrozza restorant, deraliada no.

L'incident l'è staa provocaa de 'na velocità eccessiva, 160 km/h contra di 105 km/h autorizzaa, in la curva, a circa 400 meter del fabregaa viaggiator, e l'ha portaa foeura de la ferrovia la carrozza pilota e alter ses carrozz, domà i daree dò hinn restaa in sul binari.

Hinn mort i du macchinista in servizzi, du agent de la polizia ferroviaria, dò hostess e du viaggiator. Se pensava in principi che i macchinista fudessen ciocch, ma l'è staa poeu appuraa che la causa de l'error di macchinista l'era probabilment in d'ona impostazion de la ripetizion in gabina del blocch automategh a corrent codifegaa che la segnalava no la necessità de sbassà la velocità inscì de permett de recuverà di retard cont el spostà innanz el pont de la frenadura.

A bon cunt i 25 dirigent di Ferrovij del Stat ch'eren staa imputaa hinn staa assolt perchè han committuu minga el fatt.

Caratteristegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Treno in livrea Eurostar Italia

L'è caratterizzaa de 'n noeuv dispositiv de pendolament che 'l gh'ha de besogn de men de spazzi. Compagn de l'ETR.450 el pò rivà finna a 8° de inclinazion e oltra i 220 km/h el se attiva on sistema de sicurezza pussee ciamaa ACIC. L'esperienza ciappada con l'ETR.450 l'ha permittuu de desviluppà ona gabina pussee bona e 'n ambient pussee confortevol paj sgent, cont ona carrozza bar e restorant.

L'aparaa de trazion el pò dà finna a 6 MW e l'è destribuii in su trè unità de trazion e hinn a fonzionament asincron trifas e hinn regolaa de inverter e GTO. El total di motor, grazia a 'n fonzionament pussee bon, l'è passaa di 16 de l'ETR.450 a 12. L'è modifegaa anca el sistema de telecomand che l'è puu analogich ma digital, oltra che ridondaa.

La frenadura l'è fàda cont el reostat e la permett anca el recuver de energia, menter la part meccanega l'è fada di disch comandaa de 'n sistema elettropneumategh. La velocità massima l'era de 250 km/h.

Composizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ogni treno l'era faa su de 9 carrozz de che ses motorizzaa, in composizion MP+M+R+R+M+M+R+M+MP, e 3 hinn de prima class, cinch de segonda class e voeuna restorant, missa in tra i dò class.

I post in prima class eren 137, quej in segonda 341, pussee dò per i disabil. In cas de particolar affollament l'è possibel volzà de 140 post, ciovè 20 per carrozza foeura che per quella restorant.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Angelo Nascimbene, Michele Cerutti, ETR 460: il nuovo Pendolino, in Tutto treno, 6 (1993), n. 60, pp. 12-20

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]