El dotor Živago (cine)
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
El dotor Živago (in ingles: Doctor Zhivago) a l'è on film merican del 1965 del regista ingles David Lean, cont l'Omar Sharif e la Julie Christie 'me ator principai.
El cine a l'è el datament del romanz con l'istess nom del scritor russi Boris Pasternak. A l'è stad presentad al Festival de Cannes del 1966. L'ha vensgiud cinch Golden Globe e cinch Oscar. La colona sonora l'è curada del Maurice Jarre.
In del 1988 l'American Film Institute a l'ha metud al numer trentanoeuv in de la lista di Cent Cine Merican pussee bei de tut i temp.
Storia
[Modifega | modifica 'l sorgent]A cavall tra i Agn Quaranta e Cinquanta, el general del NKVD Evgraf Živago l'è dree a scercà la tosa perduda del sò fradellaster Jurij Andreevič. El pensa che la poda vesser ona tal Tanja Komarova, che la lavora 'me operara in d'ona diga e che la dis de regordà negot de quand l'era piscinina. L'Evgraf donca el taca a cuntàgh su la storia del Jurij e de la Larissa ("Lara"), soa mader.
El Jurij el perd la soa mama quand l'è anmò on fiolin: on scior de la zona, l'Aleksandr Gromeko, le mena con lu a Mosca e le cress tant 'me on fioeul. In del 1913 el Jurij l'è sgiamò grand e 'l studia per diventà on dotor: intanta, el scriv sgiò anca di poesie, cont on bon sucess.
Semper a Mosca la viv, insema a la soa mama, la Lara: la g'ha derset agn e la studia per diventà infermera. La mader de la Lara la g'ha on moros, el scior Viktor Ippolitovič Komarovskij, on om pien de daner e poder politegh. Quest chì el met i sò oeugg in su la Lara, e la fa diventà con la forza la soa morosa, ai spalle de la mader. Intanta, per i strade la cress la protesta politega di comunista contra el poter del zar: tra quei che protesta, a gh'è anca el Pavel "Paša" Antipov, on sgioven pien de ideai e che l'odia la violenza di bolscevich, e che 'l volaria deventà el moros de la Lara. Ona sira, ona manifestazzion pacifega la ven desperduda e massacrada de la polizzia a cavall: el Živago el ved tuscoss del posgioeul de la cà di Gromeko, e 'l volaria curà i ferid, ma el ven scasciad via de la polizzia. In tra i manifestant a gh'è anca el Paša, che 'l ven ferid in facia de 'na bastonada ma che l'è bon de scapà via. El riva a cà de la Lara e 'l ghe domanda a lee de scond ona pistolla: la repression a l'ha cambiad, e l'ha decis che 'l farà pu di manifestazzion pacifeghe.
On quai dì dopo la mader de la Lara, che la sospeta el tradiment del Komarovskij, per desperazzion la bev del velen: el Komarovskij el corr in pressa a scercà l'ajut d'on sò amis dotor, che 'l g'ha 'me assistent propi el Živago. I duu medegh a riven a temp per salvà la vita de la dona; el Živago el ved per la prima voeulta la Lara, e 'l capiss l'afari che gh'è sota a tuta quella storia lì.
La Lara la voeul scapà via de la "protezzion" del Komarovskij, e la decid de sposàss cont el Paša. Quest chì el g'ha on confront cont el Komarovskij, che l'è amirad del sò idealism ma che 'l proeuva a fàgh cambià ideja a la Lara. Quand che lee la se refuda, el Komarovskij la violenta.
Intanta el Živago el se fa moros con la Tonja, la tosa di Gromenko. La sira de Natal, i Gromenko a fann on gran feston, anca per nonzià a tucc i sò amis el fidanzament: a la festa a gh'è anca el Komarovskij. A l'improvisa, la Lara la riva e la ghe spara al Komarovskij con la pistolla del Paša, ma la riess minga a copàll. Riva anca el Paša, che la ciapa con lee e la porta via: el Komarovski, pien de oeudi e de despresi, je lassa andà via. La Lara e 'l Paša se sposen e a g'hann ona tosa; a fann istess el Jurij Živago e la Tonja, e anca lor a g'han on fioeul de nom Aleskandr.
In del 1914 s'ciopa la Prima Guerra Mondial: i comunista se infiltren in de l'armada per inzigà i soldad a disertà, e in tra de lor a gh'è anca l'Evgraf e 'l Paša (che 'l par che 'l moeura in d'ona sortida foeura de ona trincera). El Živago inveci el fa el dotor de camp: per combinazzion al front el troeuva la Lara, che l'è partida 'me infermera per scercà el Paša. I duu se troeuven in del mez de la rivoluzzion del 1917, cont i diserzion de massa di soldad russi, che tornen indree di camp di bataja per ciapà el poder a Mosca. El Živago e la Lara tachen a lavorà in d'on ospedal de camp, dove ciapen el rispet di soldad ferid. In tra de lor duu a nass anca on quai sentiment, ma se fermen prima de comprometer i sò matrimoni. Quand gh'è finid i ferid de curà, el Živago el torna a Mosca, intant che la Lara la partiss per la provincia indove la sta de cà.
Quand el riva a Mosca, el Živago el troeuva la cà di Gromeko che l'è stada requisida di bolscevich, che g'han menad denter ona quindesena de fameje. I Živago adess a viven cont el scior Gromeko in vun di stanzoni de la cà, e patissen i angarie di noeuv inquilit. El Živago el torna a lavorà 'me dotor in vun di ospedai de Mosca, e 'l se scontra cont i otoritaa che voeulen minga fa savé che in citaa a gh'è on'epidemia de tif. I daner a basten minga, e 'l Živago a l'è costret a robà de scondon de la legna de meter in la stuva.
El riva in sò socors l'Evgraf: i duu fradellaster finalment a se cognossen de persona. L'Evgraf, che ormai a l'è on polee al servizzi del govern di bolscevich, el ghe fa savé al Jurij che i sò poesie ghe piasen minga tant ai otoritaa. Donca el ghe conseja de bandonà Mosca: la Tonja e sò pader a g'hann ona cà arent ai Urai, a Varikino, donca deciden de andà là. El viagg in treno l'è longh e dur: in d'on vagon piombad cont ona cinquantena de olter viagiator, a patì el fregg e i scomoditaa, a passen in d'ona campagna devastada de la guerra civil tra i Ross e Bianch. On dì el treno el se ferma per lassà passà el vagon del Strel'nikov, on general bolscevich famos per la soa crudeltaa: el ven foeura che 'l Strel'nikov a l'è propi el Paša Antipov, che l'ha cambiad el sò nom. Pussee inanz in del viagg, el Živago el ven ciapad per cas di soldad del Strel'nikov, e inscì i duu omen a g'hann l'ocasion de parlàss: el Živago el ghe cunta su de regordàss de lu de quella lontana sira de Natal; inscambi, el Strel'nikov el ghe dis che ormai el s'è spartid con la Lara, perchè la rivoluzzion l'è pussee importanta. Ma inscì el Živago el ven a savé che la Lara la viv a Jurjatin, la citaa pussee vesina a la cà de Varikino.
Quand el Živago e la soa fameja a riven a Varikino, a scoprissen che la cà de campagna a l'è stada sequestrada di comunista: donca se redusen a viver in d'on casot lì arent. Sem intorna al 1918: el Živago el lavora in de l'ort, intant che la Tonja la speccia on olter fioeul. Ma la tentazzion de andà a Jurjatin a vedé la Lara l'è tropa forta: con la scusa de andà a visità la biblioteca de la citaa, el dotor l'incontra la dona, e i duu a comenzen ona relazzion de scondon. Dopo on poo però, el Živago el decid che l'è pussee importanta la soa fameja, e pien de magon el va a Jurjatin on'ultema voeulta per lassà la Lara, che trista la capiss e l'aceta la decision. In del tornà indree a la cà de Varikino, el pover Živago el ven requisid de ona banda de partigian comunista, che sann tuscoss de lu e che le ciapen 'me dotor de camp. Dopo duu agn de guerra brutal in di bosch de la Siberia, el Živago el riess a scapà via e rivà a Jurjatin in del mez d'on invern giazzad. Lì el troeuva la Lara, che la ghe cunta su che la Tonja l'è riessida a scapà a Paris cont el pader e i fioeui. I duu moros donca a inn liber de viver el sò amor senza scondes, e per on poo a viven in de la cà de la Lara a Jurjatin.
Ona sira però on forester el pica a la porta: a l'è el Komarovskij. I duu moros a sconden minga el despresi che g'hann per quell om inscì gram e amoral, ma quell chì el ghe inzubiss el sò ajut per scapà via de la Russia. El ghe cunta su che 'l Živago l'è ricercad per diserzion, inscambi che la Lara l'è tegnuda sot'oeugg perchè el sò marì, el Strel'nikov/Antipod, l'è borlad in desgrazzia. El Komarovskij l'è stad bon de conservà on poo de poder, e l'è dree a ciapà di incaregh de minister in d'ona noeuva republega socialista in de l'est (probabilment la Mongolia): el ghe inzubiss de portài cont el treno fina a la riva del Pacifegh, dove i duu a podaressen ciapà ona nav per andà indove che voeuren lor. Ma i duu moros a refuden de vesser jutad del Komarovskij, e 'l cascen via de cà.
A bon cunt, stremid per i parolle del Komarovskij, el Živago e la Lara deciden de bandonà Jurjatin e de scondes in de la villa de Varikino: lainscì, content de viver insema a la dona amada, el Živago el troeuva anmò l'ispirazzion per scriver sgiò di poesie noeuve dedicade a la Lara.
Dopo on quai mes, el Komarovskij el riva a Varikino con scià duu soldad: el ghe inzubiss anmò de portai insema con lu a est. El Strel'nikov l'è stad processad 'me traditor e 'l s'è copad prima de vesser fusilad, e donca quii duu a inn in pericol. El Živago finalment el ced e 'l fa partì la Lara cont el Komarovskij, e 'l ghe promet de rivà prest in la stazzion. In realtaa el g'ha minga intenzion de fàll, e 'l fa partì la Lara perchè lee la specia on fioeul (o 'na tosa?).
Passa on quai ann: el Živago l'è tornad a Mosca, e sò fradell Evgraf l'ha jutad a ciapà anmò on lavorà 'me dotor al sò vegg ospedal. On dì a l'è in sul tranvaj e 'l ved per cas la Lara che la camina per la strada: el corr tut strabefad per rivà in de lee, ma ghe ven on colp al coeur e 'l moeur in mez a la strada senza che la Lara la se incorsgia de nagot. Al funeral (indove la riva tanta sgent, perchè el Živago l'era famos 'me poeta anca se censurad del regim) la Lara la parla con l'Evgraf, e la ghe domanda el sò ajut per trovà la soa tosa, desperduda dopo la partenza: l'Evgraf, che forsi el s'è on poo inamorad de la dona, el proeuva a dàgh ona man, ma senza sucess. On dì, la Lara la va via de Mosca, e nissun el savarà pu negot de lee: l'Evgraf el pensa che forsi la sarà morta in d'on gulag.
Chì el finiss el discors de l'Evgraf a la Tanja Komarova, che l'insist cont el dì che la regorda poch o nient: l'Evgraf, cont on poo de insitenza, el ghe strepa la promessa de pensàgh a sora a tuta la storia. Intant che la tosa la va via de la fabrica insema al sò moros, l'Evgraf el ved che lee l'è bona de sonà la balalaika, propi 'me el sò fradellaster Jurij.
Ator principai
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Omar Sharif: Jurij Živago
- Julie Christie: Lara Antipova
- Alec Guinnes: Evgraf Živago
- Tom Courtenay: Paša Antipov/Strel'nikov
- Rod Steiger: Viktor Komarovskij
- Geraldine Chaplin: Tonja Gromeko
- Ralph Richardson: Aleksandr Gromeko
- Rita Tushingham: Tanja Komarova
Tra i olter ator, a gh'è anca el Klaus Kinski in di pagn de l'anarchegh (e lavorador forzad) Kostoed Amurskij.
Produzzion
[Modifega | modifica 'l sorgent]El cine l'è stad prodot del magentin Carlo Pont, che 'l voleva che la part de la Lara la fuss dada a soa miee, la Sophia Loren. El David Lean però l'ha refudad perchè el gh'aveva besogn de on'atora pussee sgiovena, tant 'me la Julie Christie che al temp la gh'aveva anmò 24 agn.
La pupart del cine a l'è stad girad in Spagna: podeven minga giràll in Union Sovietega perchè al temp el liber del Pasternak a l'era anmò vietad. Per via la mancanza de nev (eren previste di fiocade che però inn minga rivade), la produzzion l'ha doperad de la polver de marmor per fàlla paré fioca. Ona quai scena l'è stada girada anca in Finlandia e in Canadà.
Recognossiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]El cine l'ha vensgiud cinch Oscar (sceneggiadura minga original, fotografia, scenografia, costum e colona sonora).
Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su El dotor Živago (cine)
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su El dotor Živago (cine)