Và al contegnud

Educassion

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Una majestra adree a insegnàgh a un grup de studentj

L’educassion l’è la transmission de cognossensa, abilitaa e traitj caratariai de varia natura. L’educassion formal l’ocorr de denter de una struitura institussional, compagn di scœule publeghe, che de norma ghe vann adree a un programa prestabilid. L’educassion minga formal la gh’ha de tute i manere un aprocc struiturad, anca se la sussed de de fœura di contestj scolastegh tradissionai. L’educassion informal l’è inscambi l’imprendiment de un quajcoss intravers la speriensa de tutj i dì.

Gh’è tantj fator che influensen el sussess de l’educassion. Intuitù di fator psicologegh, l’è importanta la motivassion, ma anca l’intellisgensa e la personalitaa. Però, gh’è anca di fator sossiai compagn de l’havégh dei insegnantj de qualitaa, insì coma l’assess a la tecnologia e una fameja che la se interessi del desvilup educativ del bagaj.

Inans de la storia screita, l’educassion l’era soratut de natura oral. Con l’emersgensa di sivilizassion e l’invension de la screitura gh’è stait un’espansion de la cognossensa, che l’ha menad a una transission de l’educassion informal a chella formal. La rivadura de la stampa ind el segol chell di 15 la gh’ha dait pjussee assess ai liber a la sgent, e l’ha svolsad el tass de alfabetizassion. Adree ai segoi chii de 18–19, i sistema de scœule publeghe inn vegnudj semper pjussee importantj, lavor ch’el gh’ha dait l’inviada a l’ispantegàss de l’educassion elementara per tutj, a maca, e obligatoriament infina a una serta etaa. Al dì de incœu, in tut el mond, el 90% di bagaj grandj assee per ressever un’educassion de bas vann a la scœula elementara.

El termen ‘educassion’ el ven sgiò del latin educare, ch’el vœul dì ‘tirà in pee’, o educere, ‘tirà fœura’.[1]

  1. (1993) The Concise Oxford Dictionary of English Etymology. Oxford University Press. ISBN 0-19-283098-8. 

Olter progetj

[Modifega | modifica 'l sorgent]