Utent:Eldomm/Primm esperienz

De Wikipedia

Cià chì tutt i primm esperienz de scrittura in Lombard, quij che m'hann portaa gradualment a ona conoscenza maggior del Milanes, e magara anca di alter dialett:

El mè segond test in Lombard (primavera del 2007)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Questa chì a l'è ona brutta copia de on tema

Alora... in on futur minga tròp luntàn, el gh'é della gent ghe vö minga avé i liber tra i pièd, perchè pens ghe l'é miglior el computer. All'origin, il rest delle persònn non l'era minga d'accòrd con lur, ma cheesta gent chi l'era organizzada assai; essi han afa ona campagna minga mal, nella cui se diseva ghe el liber l'é inutil, l'é pesant, ci se pöö tagliá con la carta e ghe l'é anca biòdegradabil. Tucc alora han pensa che l'era minga tròp sbagliada còma idea e han comincia a brusá i liber, ò ad intimidí i venditor di liber còn parole così: "Se ti te vöri continuá a vendé, ti te devrai fá i conti con numm!". E l'han dissu con manganell e ol de ricin. Intant, el gh'era ona fila longhissima davanti ai negozi de computer. Ma me mi vöri no continuá a dí ona stronzada cusì, perchè l'è tròp stupida. Magari però mi me pòssi rifá l'elaburaa, che l'è anca ona còsa miglior. [poeu de 'sto moment hoo taccaa sù a scriv in italian; chì de sotta el comment che avevi scritt]

Mi me g'ho fà nunch el meo elaburaa d'Italian, ghe l'é vegnü on spettacol, anca se mi me speri ghe la pròfessoressa el sea d'accòrd còn mi.

L'Eldomm el traduss l'Omee (autunn del 2007)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Odissea, Cant I, vv. 325-359[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tra lór el cantor famoeus[1] ciantava: e nel silenz
quij sedeven intént: ciantava el ritorn dij Achée.
Da i stanz de sora gh'a intendù chel ciant divin
la fioeula d'Icàri, la sagia Penèlop,
e l'alta scala del sò palàss a l'é disésa
minga soeula[2], con lee andaven anca duu ansèle.
Come in tra i pretendént l'é stada belìsima,
s'é fermada in pé visin a on pilaster del tètt sòled
davant'a a le gòte[3] a tirà i vej losént:
da on laa a da l'alter je[4] stava ona ansèla fedèl.
Piansent, alora, ha parlaa al cantor divin:
"Femi, vun sac d'alter cant ti te cognosses, afasinator d'òmen
azion dij eròi, dij num, che i alter aèt glorifichen:
vun di quij cianta a 'sti chí, sedent, e in silenzi
lór se bevan el vin. Ma muchela con 'stò ciantà
doloros, che semper nel pett el mi còr
spèza, perchè a me soratutt l'é vegnu matt de dolor,
inscì cara testa me rimpianghi, semper a pensá a chel om
del qual nava larga la glòria per la Grèsa e in del cór de Argh.
Alora el sagg Telèmagh rispondent diseva:
"Mader mea perchè te voeurett impedí che l'amaa cantor
dilecc come la mént l'ispira? Certament hinn minga
la caosa: Zeos a l'é: lu da
la sòrt aj òmen induster, come voeur a cadun.
Me biasimi minga lu, cantànt el mal dij Danàj
perchè chel cànt i òmen lodan de piuu,
che aj uditor sòna intòrn de noeuv.
Sopòrt en el tò cór e la toa mént, l'udí
ché minga el soeul Odisé ha perdu el ritòrn
Tròia, ma un sàc de alter eròj hinn s'ciopaa.
Su, torna in de le toe stanse e pensa a le toe còse,
telaj e fus; e a l'ansèle comanda
de badá al lavor; al cant ghe pensen i òmen
tucc e mi sora tucc: chí el comand l'é mì.

Odissea, Cant VIII, vv. 62-82[Modifega | modifica 'l sorgent]

In chel moment l'aràlt l'é arrivaa a guidá el gradì cantor
che la Musa ha amaa, ma on ben e on mal je dava:
l'ha privaa dij oeucc e je ha donaa el dols cànt.
Per lu Pontònó ha mettù on tròn a borchi d'argént
in del senter dij convitaa, a on alt pilàster l'ha apogiaa.
E ha apendù ad on ciòd la setra romoroeusa
sora la sò testa, je l'ha insegnaa a la ciapá coj le sò man
l'aralt; visin poeu je meteva on canester e ona tavola bèla,
e ona còpa de vin, da berí cand el coeur el voeureva.
Tucc han getaa le man sora i notriment preparaa e servì.
Ma cànd la volontà de magná e de biví han caciaa,
la Musa ispirava el cantor a ciantá i grandoeur dij eròj,
on faa, del coal alora la fama saliva al gran ciel,
la discussion tra el Pelìt Achìl e Odisé
che han contenduu, on dí, a on gran banché dij num
con tremént paroeuj: e el scior di eròj, Agamènon,
godeva in de l'ànim che i principaj Achij se litigàssen,
perchè el Apòl je l'ha predì, vatisinànt
a Dèlf, cand l'é passaa per la pòrta de pietra
per poeudé consultaa el dìo: se rovesava alora el prinsìpi dij mal
sora i Tèucher e sora i Danaj, per volontà del gran Zeus.

Odissea, Cant VIII, vv. 471-520[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è vegnu l'aràld, à guidá el valent cantor
Demòdoc, onoraa da la gent: l'ha faa sedé
al senter dij convitaa apogiaa a ona alta colòna.
Alora l'astu Odisé ha dì a l'arald,
stacaa on pess de giambòn:
"Arald, tié, dagh chesta càrn perchè la magni,
a Demòdoch, e mi je dise, anca se adoloraa, el mi afé:
per tucc i òmen in terra i cantor
hinn degn d'onor e respé, perchè a lor
la Mosa insegna l'istòrie e ne ama la famija".
El gh'ha dì inscì: l'aràlt el gh'hà portaa la carn ed el je la gh'hà posaa nej man
a l'erò Demòdoch. Lu la gh'hà prenduda e n'è staa felìs in de l'anem.
E lor sora i pietanzi preparaa, imbandì, i man tendeven.
Poeu cand han cacciaa la voeuja de bé e de magná,
alora al Demòdoch gh'ha dì l'astù Odisé:
"Demòdoch, mi te gh'hò lodaa sora de tucc i òmen:
o la Mosa la te gh'ha inspiraa, fioeua de Zeus, o Apòl.
Ti te ciantes el destin el destin dij Achée perfetamént,
cant i gh'han faa i Achij e cosa gh'han patì,
come vun che l'era lì o ch'el gh'ha sentì da on alter.
Ma sù, cambia argomént e cianta el progé del cavàl
de legn, che l'Epé eò gh'ha faa con l'ajù de l'Aténa:
el truc che poeu el famos Odisé el gh'ha portaa sora l'acròpol,
dòp avéla riempissuda dij òmen che gh'han nientaa Tròja.
Se chest ti te me narerés, coretamént,
mi dirìa a tucc i òmen, nunch,
che ona bòna divinitaa la t'ha daa el cant divìn".
El gh'ha dì inscì. [...] El ciantava,
a comenzá da cànd, imbarcaas sora i nav ben costruì,
i Argiv hinn salpaa, dòp vegh brusaa
i tend. I alter inveci, strett al famos Odisé,
staven in de la piazza de Tròia, nascòst derent al cavàl.
I istess Troian el gh'aveven traa sù l'acròpol.
Inscì el cavàl l'era lì: e lor, seduu visin,
diseven paree[5] divers: trii en gh'aveven:
o spacá l'animal de legn col bronz spietaa,
o trál sin al dirup e getál giò dei sass,
o lassál, ch'el fuss on gran don ai dèi.
E in chesta manera el doveva finí.
Perchè l'eva sòrt che la cittaa la rovinass, apena ciappaa
el gran cavàl de legn in del qual staven i Argiv
miglior per portá rovina aj Troian.
E ciantavacomè gh'han rovinaa, i fioeui dij Achij la citaa
descenduu giò del cavàl e lassaa la cava tràpola.
Ciantava che gh'han vastaa chí e lá la ròca,
che l'Odisé l'é 'ndá comè Àres
a cà del Dèifob con Menelaa, simel a on dii.[6],
Diseva che lí, sostegnuda ona bataja,
el gh'ha vinciuu alora grazia all'Atena.

Iliad, Cant VI, vv. 390-410[Modifega | modifica 'l sorgent]

Inscì l'ha dit la sciora dispenséra, ed Ètor l'é coruu via de cà de noeuv per i stesa strada sora i mur ben costruì. Cànd, dòp avégh traversaa la granda cittaa, l'è rivaa a le Pòrte Scee[7], dov el saría usí per la pianura, lì indoe la soa dòna cont on sàc dij regaj[8] je è vegnuda davànt, Andròmaca, fioeua del generos Ezion, Ezion che l'abitava sóta el Plagh boscos a Tép Ipoplàsa[9], a regnà sora i òmen Cilegh[10], la soa fioeua l'aparteneva a l'Ètor armaa de bronz.
Alora lee l'é vegnuda davant'a lù, e con lee la vegniva l'ansèla che la tegneva in bràs el picinin, veramént infànt, l'amaa fioeu de l'Ètor, simel a voeuna bèla stèla, che l'Ètor l'era sòled ciamá Scamandri, ma i alter Astianàt: da soeul[11] infàcc l'Ètor difendeva Ilion. E lù l'ha sorìs, a vardá el fioeu in silénz. Andròmaca je stava visìn a versá lagrem, e l'ha ciappá per man e l'ha dí: "Poeur[12] ti, la toa poténza te fará foeura, e ti te gh'hét minga pietaa per el fioeu picinin e per me, che saroo prest, sventurada, vedoa! Infàcc prest i Achij te faràn foeura, a te assalí tucc; e per me el sará mej scend sóta tera".

El gh'è a dí che spess hoo sbajaa a scriv in Milanes. Ma nunch[13] son pront a fá el mè mej per mijorà.

Brutta copia de on tema (dicember 2007)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alora, Pir meu cori alligrari (per ralegrá el mì coeur) l'é ona canzon del Stefan Protonotee, che l'é vissu in de l'etaa del Federegh II Hohenstaufen, e sóta el sò comand l'é nassuda l'esperienza de la lìrega siziliana, erèt de chela provenzàl. El significaa (o lètera) l'é el seguént: vun òm che l'é inamoraa el doeuv ciantá tutt contént, che se nò el voeur dí che el sò piasé l'é minga tant grànd. Vun el doeuv ciantá sora tutt se l'é staa maj con l'amor dinter el coeur. E inolter, la vision de la duna amada fa istess efètt che la gh'ha ona tìgher che se varda al spècc, intant che ghe ciapen i sò fioeuj: voeuna vision meravijoeusa. Chesta ultema similituden l'é prenduda dal mond de la venazion, dal mond naturàl, perchè l'é on concètt, sto chí, usaa ona mòta daj poé sizilian: per spiegá el lor amor, i usen esémp naturaj, anca perchè el lor sovran el gh'ha scrivù De arte venandi cum avibus. L'é l'unegh dij poèm sizilian a vess rimanù cont el sò linguàss original; in fàcc tucc i alter hinn staa toscanisaa daj poé toscan, a provocá anca ona noeuva figura retòrega, la rìma siziliana, difusa sin al XIX sécol. La soa strutura de rime l'é ABCABC DDEEFF per tucc i vèrs. La gh'ha spèss i vèrp a la fin del vèrs, e poeu se gh'è la similituden de la tigher. L'é presént spèss la "r" e anca la "n", ma anca la "d". I vèrs hinn setenàj o endecasilabel. Tucc i duu stròf gh'hann 12 vèrs. El téma l'é ciaramént l'amor, come se poeud vidé con paroeule come "amuri" (amor), "cori" (coeur), "amari" (amá), "amatu" (amaa), "amaduri" (amator), "donna" (duna), "placiri" (piasé), ed a 'ndá inscì avánt. Ma bisogna díi che tuta la produzion poètega siziliana la parla de l'amor e de la contenteza ch'el pròvoca l'avé. Chesta l'é voeuna temàtega prenduda da la poesìa provenzal, che però l'aveva pussée d'argomént. Poeu, doeuvémm díi che se i trovator provenzaj i scriveven per profesion, la pàrt (a pàrt Gujèlm d'Achitània, che de mesté el faseva el duca), i sizilian l'eran in realtaa òmen chi scriveven per piasé, perchè i lavoraven tucc come funzionaj governativ in del règn del Sùt del Federegh II. La lor mission la consisteva nel scriv poesíe che i vessen bèle, minga alter!

Referenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. francesismo: fameux
  2. francesismo: seule
  3. perchè conossevi anmò 'me se fà el plural in Milanes
  4. Romanesch per ghe
  5. it. pareri
  6. Dio
  7. Savevi minga ben 'me l'è che se fà el plural di donn in Lombard
  8. de l'Italian ricca di doni
  9. Tebe Ippoplacia
  10. Italian Cilici
  11. Del frances seull
  12. "pover"
  13. lat. "nunc", cioè adess. Inveci nunch el voeur dì numm