Distureb de l’ispeter autisteg

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
On bagai autisteg adree a far su una torr de tolla

L’ispeter autisteg, ben despess ciamad domà autesim o, ind i contest professionai indova al se diagnostega, distureb de l’ispeter autisteg (DSA) o condizion de l’ispeter autisteg (CSA), l’è un’ampia gama de condizion del neurodesvilup caraterizade de dei dificoltaa ind i interazion soçai, comunegazion verbala e non-verbala, e la presenza de dei far repetitiv, poc interess, iper- o ipo-sensibilitaa ai stimoi sensoriai, e un’insistenza a andar-g semper adree a la medema routine.

L’autesim l’è classifegad, de la pupart dei ents de recerca psiqiatrega, ‘mè un ispeter de plussee distureb, o ben qe al pœl vegnir a voltra tute i vœlte de manera diferenta in ognivun: un quaivun cond un DSA l’è fazil q’el pœda monstrar-n un quai, ma miga tuts, sintom e carateristege assoçade con qesqì, e la persona la pœl insubir in varie gradazion de grameza e frequenze. A g’è una larga variazion ind el nivell de suport qe la jent ind l’ispeter la ge n’ha bisogn: un quai autisteg al bacaia nò, menter qe dei otler i fann pom-popin.

Vox conrelade[Modifega | modifica 'l sorgent]