Dialett liventin

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Liventin l'è ona variant de la lengua veneta parlada in del Veneto oriental (provincc de Venezia e de Trevis) e in d'on tocchell del Friul ocidental (fina a on zicch prima de Pordenon), tutt arent al fiumm Piav e al fiumm Livenza, che la ghe da el nomm a lù.

Esempi de lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dialett de Oderzo[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mi dighe donca che intei temp del prim re de Cipri, dop che Gottifrè de Bulgion l'è devegnist paron de la Tera Santa, l'è caist che una ilustressema de Guascogna l'è ista al Sepolcr par inzenociarse davante de Lù; e tornande andrio da quel liogo, cande che l'è stata a Cipri, l'è vegnista senza misericordia maltratada da un pochi de birbant; par quest ela, desperada e no savende cosa far, gh'è vegnist intela testa de andar dal re par demandarghe rason; ma l'ha cognest senti che no la saria riescista a gnent, parchè lù el gera cussita tardiss e pegro da no essar bon de vendicar da om giust i tort che un l'aesse risevest, ma el lassea che i ghe fasesse anca a lù quanti che i gavesse volest, senza badarghe. Par quest qualchedun, se 'l gavea su 'n altro, el se sfoghea fassendoghe al re tute le asenade e vilanade e 'l podea. Avende quela pora femena sentist 'sta rioba, cognoscende che no l'avaria podest aver vendicazion, la stabilisse par medegar el sò dolor, de pónzar la meseria de quel re; e ista pianzend davante de lù, la ga disest: "Sior meo, no son vegnista davante vù par aver vendicazion del tort che i m'ha fassest; ma, per refarme de quel, mi ve prieghe che m'insegneghe comeda che vù tegnì sora de vù quei che mi ode che ve vien fat. Parchè, amparande da vù, mi sia bona de tegnerme andosseghe 'l meo; el qual, Dio cognosse che se fusiesse bona de farlo, co tut l'anemo ve butaria andosseghe de vù, sentindo che sé cussita brao de portarghene".
El re, che fina a quel zorno el gera stat cussita tardiss e pegro, comeda el se fuisesse svegiest, prensepiande dal tort che gera stat fat a 'sta femena, che 'l ga par ben vendichesta, el s'ha mess a darghe adoss ben fiss a tuti quei che i gavesse avest el curaj de farghe qualche malagrazia.
ibidem, pag. 515

Dialett de Sacile[Modifega | modifica 'l sorgent]

A dighe donca che in chel temp del prim re de re Ciprio, dop che Gotifred de Bugion ha ciapat Terasanta, gh'è stat 'na siora de Guascogna che l'è andata a visitar el Sepolcro. E, tornand indrio, co l'è stata a Ciprio, dei birbantezz ghe n'ha dit d'ogni sort. E ela, puareta, se n'a avud a mal, e la pensea d'andarghel a dir al re; ma l'è stata desconsegiada, e i ga dit che l'è temp pers, perchè 'l gera tant gnoch e macaron, che no basta che no 'l fesse giustizia a le insolenze dei altri, ma da poltron schiet el lassea córar anca chele che ghe i fasea a lù. Tant che se gh'era chi che la gaveva su co lù, el se sfoghea col fandeghene quante che più el podea. Co 'sta siora l'ha sentist 'sta roba, vist che a vindicarse no gh'era speranza, l'ha pensat par consolarse de pónzar 'sta marmota de re, e l'è andata da lù pianzand e la ga dit: "Sior meo, mi no vegne ca da par ti par voler vendeta de l'insolenza che i m'ha fat. Ma par aver almanch 'na sodisfazion te preghe che tu me insegne come che tu fa a sofrir chele che sente che i te fa a ti; parchè imparand cussì da ti, posse anca mi 'ntel stomegh la mea co pasienza: che te la donarae a ti tant vulintera, che Dio lo sa lù parchè tu è un bon portador tu, che nissun altri".
El re, infin alora zucon e pegro, el s'ha svejat lù. E, scuminziand da l'insolenza che i avea fat a 'sta siora, che 'l l'ha vindicada ma coi fioch, l'è diventat tant rigoros che da chel dì no 'l gh'en lassea scampar una che i ghe fesse a la sò corona.
ibidem, pagg. 526-527

Dialett de Cavazuccherina[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ve dighe doncia ch'al temp del prim re de Cipro, quando Gofred de Buglion l'ha ciapat Terasanta, l'è nat ch'una rica siora de la Guascogna andesse para i pelegrini al Sepolcro, e có l'è tornà 'ndrio a Cipro, dei tristi omeni l'ha molestata purassè. E de siò ela, lagremando de bon, l'ha pensat de végner dal re a refererghe 'l caso. Ma ghe xe stato de quei ch'e ga dit che 'l re l'era tan' da poch e sbraghezzon, che 'l no farae gnent par ela, anzi: el non féa mai giustissia de le ofese ricevude dai soi, ma lù stesso ghe ne ciapeva senpro; e se gh'era calch d'un che la vesse con lù, se pudéa purassè dar sfuogo de ogni razza de ofese e de insolenzie. La siora, có la ga sentìo 'sto rosegot, persa ogni speranzia de puderse vendicar, per sò gusto la ga destinat de végner dal re a rosegar un poch la sò meseria. E da lù zonta, la ga prensipià a dirghe: "Maestà, piase, mi no vegne saì miga parchè me vegne fata giustissia de la ofesa che m'han fat li vostri omeni; ma i vegne per saver un poch come vu fè a scorlar tan' de malegrazie e de molestie che i ve fan; che, se pudessi ancia mi da vu inparar a scorlarghene, Dio lo sa se ancia la mia ve darae de cuor, zà che sé tan' bon portador".
El re, fin 'dess pigro e bon da gnent, quasi el vegnesse desmissiat dal sono, l'è deventat, da 'sta volta, el pì gran castigador, e guaia a tut quei che vesse pensat de far tort a lù e a la sua corona!
ibidem, pag. 541

Dialett de Corbolone[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dighe donca che al temp del primo re de Zipri, dopo che Gotifré de Buglion l'ha ciapà la Tera Santa, l'è stat che una femena de Guascogna piena de maniera l'è andata in pelegrinagio al Sepolcro, da dove vegnuda e capitada in Zipri, l'è stata strapazzada da tanti omenati cativi. E par 'sta roba ea poareta, sconsolada e piena de dolor, la s'ha pensà de ricorer al re; ma gh'è stat dit da pì de un che se perdarae la fadiga, perchè 'l gera anca lù 'n malagrazion e de tant poch ben, che inveze de castigar le insolenze che a tuti i ghe fea, no 'l se vendichea gnanca de quele che ghe vignia fate a lù, anzi lù le sostignìa, e se gera quachidun che la ghe brusea, co quel el se sfoghea senza farghe gnent. La femena, sintindo 'sta roba, disperada da la vendeta, e senza gnanca poder aver nissuna consolazion de la sò secadura, l'ha pensà de voler morsegar la miseria de 'sto re; e andata pianzendo da lù, la ga dit: "Sior mio, mi no vegne davanti de ti per vendicarme de la malagrazia che m'è stat fat, o parchè te me vendiche; ma parchè, in sodisfazion de quela, te me insegne come che ti te tien quele che che a mi me par che te vegne fate, parchè imparando da ti posse co pazienza tolerar la mia. Che 'l Signor sa lù come che 'l farae volentieri se 'l podesse, e che no essendo bona te preghe de soportarla ti, che te t'in tien tante altre!"
El re, fin lora stat senza dir gnent, come che 'l se svegiesse dal sono, scominziando da la malagrazia fata a 'sta femena, che lù l'ha volest vendicarla, el l'è deventà propio una bestia co tuti quei che i se vesse ris'cià de far calcossa, o che i se vesse ciolt la libertà co lù.
ibidem, pagg. 542-543

Dialett de San Donà[Modifega | modifica 'l sorgent]

A digo donca che co regnea el primo sovran de Zipro, pò che Gofredo de Bugion ha ciapà Terasanta, xe sussesso che una zentildona de Guascogna l'è andata per ai pelegrini al Sepolcro; e nel végner indrio a Zipro, per de le figure impide la è stada insultada co ogni sorte de insolensie. Onde quela femena, forte lamentandose, s'ha tacà a pianze e la s'ha pensato de andar dal re per dirghe 'l fato. Ma de le bone anime ga dito che la perdarae le fadighe, persiò che 'l gera tanto tristo e capelon che invese da vindicar le insolensie fate ai altri, i ghe ne fasea un grum a lù, e onde se gh'era mai calchidun che lo gaesse per traverso, i podìa sfuogarse co tute le sorte de malegrasie. Co quela povera femena ga sintìa 'sta trista fasenda, incagnìa e carga de rabia, gh'è vignù in mente d'andar a ponze la meseria del medemo sovran. E rivada a la sò presensia, la ga dito: "Sior, me no son vignua zà a lamentarme co vù che m'è stato fato un'insolensia per 'vere vendeta: ma invese gavarae piasere che me disessi come fè a parar a soso tant ben tuta quela scienza de malegrasie che i ve cassa 'dosso, che ze fussi bona anca mi de far siò, Quel dessora lo sa, cofà mi ve donarae anca la mia insolensia, perchè m'acorzo che siè un bon somaro".
El re, fin lora sbraghesson e pegro, da ora prensipiando cofà el s'aesse svejà da dormir, l'è vignù el pì tristo bestion a contra quei che gaesse per un pelego sporcà l'onor del sò trono.
ibidem, pag. 549

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]