Decrett-legg

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El decrett-legg a l'è 'n att avent forza de legg emess de 'n autorità esecutiva, de solit el governo, segond d'on principi de necessità e urgenza e senza che sibien autorizzaa prumma del Parlament. In la pupart di ordenament el Parlament el gh'ha poeu de ratifegà el decrett in legg o el decad.

Per Pajes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Argentina[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Argentina el governo el pò emett di Decrett de Necessità e Urgenza quand che 'l gh'è de besogn, foeura che per i materij de dirizz penal, tributari o elettoral. Hinn emess del President de l'Argentina e gh'hann de vedè la partecipazion del sò gabinett. El Parlament el gh'ha de accettà o refudà el decrett: se 'l refuda i dirizz acquisii resten in pee.

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Italia el governo, cont el permess formal del President italian, el pò emett di decrett-legg che gh'hann de vess validaa del Parlament dent de 60 dì, sedenò l'è comé se 'l fuss mai staa emess.

Liechtenstein[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Liechtenstein el Prenzip el pò emett di decrett de emergenza che pòden no sospend i dirizz uman o la Costituzion in del total - ma domà in part e foeura che per i part che permetten la secession, la sfiducia del monarca o el cambi de sistema istituzional - e decaden dopo de ses mes che hinn staa firmaa.

Spagna[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Ispagna el governo el pò emett di Real Decrett-Legg che però pòden minga limità i dirizz di cittadin, i istituzion, i comunità autonom o el sistema elettoral e 'l gh'ha de vess approvaa di Cortes Generales dent de 30 dì. In del sistema politegh spagnoeu doperà fiss i decrett a l'è retegnuu 'n abus e donca i governi ghe fann minga gran us.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]