Louis Nicolas Davout

De Wikipedia
(Rimandad de Davout)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Louis Nicolas Davout

El Louis Nicolas Davout (Annoux, 1770 - Paris, 1823), a l'è staa on nobil e general frances.
Anca se l'era on aristocratigh, l'ha tolt part a la Rivoluzion Francesa e a 23 agn l'era giamò general.
L'ha combattuu in Germania e poeu cont el Napoleon in Egitt; infin in Italia. In del 1804 l'è staa nominaa Maresciall, el pussee giovin de tucc.
L'ha combattuu ad Austerlitz e duu agn dopo (1806) l'ha daa proeuva di sò capacità col vincc a Auerstädt con 26.000 omen contra i 50.000 prussian.
El gh'ha 'vuu di bon success anca a Eylau, Eckmühl, a Ratisbona e a Wagram.
Duranta la Campagna de Russia l'ha suggerii al Bonapart de taccà i Russ in sui fianch a Borodino, ma l'è minga staa scoltaa. Nanca duranta la retirada l'è staa scoltaa, quand che 'l diseva de mudà el percors per cercà de trovà del mangià. L'ha comandaa la retroguardia e l'ha combattuu a Malojaroslavec, Polock e Vjaz'ma. El Napoleon el se lamentava che la soa strategia la faseva perd temp perchè la faseva vegnì la retirada troppa lenta, e inscì l'ha sostituii cont el Michel Ney.

Poeu gh'hann daa l'incarigh de difend Amburgh, e lù l'è staa inscì bravo che l'è staa costringiuu a lassàlla perd domà del noeuv re frances (Luis XVIII), in del 1814.
Duranta i Cent Dì el Bonapart l'ha nominaa Minister de la Guerra e l'ha lassaa a Paris per controllà che ghe fudessen nò di tradiment di monarchigh. Se dis che se a Quatre-Bras e a Waterloo el ghe fudess staa anca lù, i robb forsi sarissen staa different.

Dopo la fin de Napoleon l'è staa fedee anca ai Borbon, per el ben de la Francia.