Daphne laureola

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Daphne laureola
Daphne laureola fiurida
Daphne laureola fiurida
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
SubRegn: Tracheobionta
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclassa: Rosidae
Ùrden: Malvales
Famìa: Thymelaeaceae
Zèner: Daphne
Spéce: D. laureola
Nomm binomial
Daphne laureola
L.

Daphne laureola, l'è 'na piànta de la spéce de la famìa botànica de le Thymelaeaceae.


Descrisiù[Modifega | modifica 'l sorgent]

l'è 'na piànta sèmper-vérda che 'n prensépe de primaéra fà sö dei fiurilì vért-zaldì ragrüpàcc en racemi en corespondènsa de la sèa de le fòie. I fröcc i è de le bàche négre che vé madüre 'nvers la fì de l'istàt. Töt le parcc de la piànta i è vilinùze, suratöt la linfa che la fà nì sö dele piàghe sö la pèl apéna a tocàla.

D. laureola la pöl rià a 'na altèsa de 50 / 150 ghèi. La fùrma biològica l'è P caesp (faneròfita cespitùza). La scórsa l'è sitìla e de culùr gris-zaldì quan che l'è madüra, i ramezèi piö zùegn i è vércc.

Le fòie le se 'nserés söl gamp en maniéra alternàda e le fùrma de sòlet de le spirài spèse 'nvèrs la sìma del böt, ma le pöl apò a quarcià dei ram entréch. Le òie i è lanceolàde o obovade-lanceolade, dei 2 ai 13 ghèi de longhèsa e 1-3 ghèi de larghèsa. I è lìse, vérde scüre e löstre sö la fàcia 'nsìma, piö ciàre endèla fàcia de sóta.


Hábitat[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se la tróa de spès söi teré calcàrei, endèi mucc enfìna ai 1600 méter.


Sinònim[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Daphne gnidium f. latifolia Cout.
  • Daphne gnidium f. vulgaris Cout.
  • Daphne gnidium var. maritima Rozeira
  • Daphne paniculata Lam.

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]


Colegamèncc entèrni[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: