Contats transoceaneg precolombian

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

I contats transoceaneg precolombian se intend i interazion tra i Popoi nativ di Ameriqe qe i abita l'America dal 10,000 a.C., e i popoi di olter continents (Africa, Asia, Europa, o Oceania), qe i s'è compide prima del prim viaj de Cristoforo Colombo ind i Caraibi ind el 1492.[1] Per qustion de natura pratega, i viaj dal Streit de Bering, o ol vegg pont de tera in qula stessa region l'è escludid.

L'unica prova de contat tra l'Europa e l'America precolombiana stabilida senza doebe l'è the Norse ol paisin a L'Anse aux Meadows in Newfoundland, Canada del 1000 d.C.[2][3]

I scienziads i ha proponid di otre possibilità de contat, basade su testimonianze storege, ritrovaments arqeologeg, e comparazion culturai. A bon cunt, la majoranza de qeste i è debatude plu qe tut per i circostanze de ritrovament qe i lassa di doebeo i interpretazion un poc tirade. I stoede sui prove de contats tra ol Vegg

Mond e l'America precolombiana i passa da considerazion serie su publicazion peer-reviewed a ricerqe originai de pseudoarqeologia.

Scoperta de l'America da part di Viqing[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Anse aux Meadows

I viaj di Viqing in Nord America i en suportads da prove storege e arqeologege. Una colonia viqinga in Groenlandia l'è staita fondada a la fin del X secol, e l'è restada viva infina al XV secol, cond una cort, un parlament e un vescof. Dala Groenlandia al Canada la distanza l'è domà de 26 kilometer in del punt plu visin, dal Streit de Nares a Ellesmere Island. I Sage di Viqing e di oter documents medievai i me da infodmazion de viaj dala Groenlandia a Helluland vers l'ovest, Markland and Vinland, qesta ultima cond un clima plu cold. Come i dix i sage, i esplorador i includiva Bjarni Herjólfsson, Leif Ericson, Thorvald Eiriksson, Thorstein Eiriksson, Gudrid Thorbjarnardóttir, e Þorfinnr "Karlsefni" Þórðarson qe l'ha viajad cond una compagnia amò plu granda de colonizador con denter anca Freydís Eiríksdóttir and Tyrker. Snorri Thorfinnsson l'è registrad come prim "europeo" nassid in America. L'è scrivid indi fonts de Adam De Brema qe la prima voelta qe l'è staita nominada Vinland l'è ind el 1070, in riferiment a una conversazion del re Sweyn II de Danimarca.

Ind el 1961, i do arqeologe Helge e Anne Ingstad i ha desquarciad i ruvine del paisin viking al sit arqeologeg L'Anse aux Meadows ind el isola de Newfoundland, Canada. L'è possibel qe Vinland al poedives vesser Newfoundland. I ricerqe su l'isola de Baffin qe i fava pensar a una presenza viqinga dopo L'Anse aux Meadows i è staite abandonade.

Una quai fonts i descriv i contats tra Nativ American e i Viqing. I contats tra ol popol de Thule, antenat di Inuit del de de incoe, e i Viqing tra ol XII e ol XIII secol i oramai sigur. I viqing de la Groenlandia i ciamava qeste popolazion "skrælingar". I guere tra i Viqing e i "skrælings" i è marcads jo indi Icelandic Annals. I sage d Vinland, scrivide un sac de agn dopo, i descriv i bege e i scambe cond i popolazion del loeg, qe i vegniva ciamade skrælings anca lor, ma i era un'otra popolazion. I prove arqeologege de contats comerçai in Groenlandia i è limitade, ma al poel vesser qe i popoi de qel post lé i ha mìa adotad tecnologie trats culturai di Viqing.

Possibel contat transoceaneg polinesian[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prova de la patata dolça[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tra ol 300 e ol 1200 d.C., i Polinesian i sè spandids in tut l'Ocean Pacifeg infina a l'Isola de Pasqua, a la Noeva Zelanda e ai Hawaii, e forse vers i Ameriqe. La patata dolça, qe l'è nativa di Ameriqe, l'era staita sparnegada in tuta la Polinesia quand qe i Europei i è rivads per la prima voelta in Polinesia. Di patate dolce trovade indi Isole Cook i è staite analizade al Carbon 14 e l'è vegnid fo' qe i è del XI secol, e alora se pensa qe i è staite portade da la Polinesia central ind el 700 d.C. e sparnegade per tuta la Polynesia da lé.[4] L'è stait ipotizad[5] qe i sabes staite portade in Polinesia da viajador polinesian qe i è rivads in America e i è tornads indré, o da Sudamerican qe i ha portade ind el Pacifeg. L'è dificil qe la pianta la poedes vesser rivada dal mar per so cunt.[6] Analisi phylogenetege i soemea provar do separade introduzion de patata dolça dal Sud America ala Polinesia, una prima e una dopo qe i è rivads i Europei.[7]

Prove lenguistege[Modifega | modifica 'l sorgent]

Patate dolçe de vender, Thames, Noeva Zelanda. Ol nom "kumara" l'è stait adotad dal Ingles de la Noeva Zelanda dala Māori, e l'è dovrad comunement.

Willem Adelaar and Pieter Muysken, linguista olandes speçalizads in Lengue native americane i ha ipotizad qe do radix lexicai i poel vesser rivade indi lengue amerindie dala Polinesia. Una la rapresenta ol nom dela patata dolça, qe l'è staita domestegada ind el Nœv Mond. Proto-Polinesian *kumala[8] (comparad ala Isola de Pasqua kumara, Hawaiian ʻuala, Māori kumāra; in Quechua e Aymara, do lengue de la Cordigliera Andina, se dix k’umar ~ k’umara. Un'otra parolla forse imparentada l'è ol nom per 'sgur de ploc', Isola de Pasqua toki, Mapuche toki, Yurumangui totoki 'sgur'. I autor de l'ipotesi i dix qe i soemeanze indi parole per dir patata dolça "i costitues una prova de contat tra i abitants de la region andina e qei del pacifeg meridional", però i do i pensa anca qe ol nom per dir 'sgur' l'è mìa assé come prova. I autor i spiega qe la presenza de la parolla per 'patata dolça' la fa pensar a contats ocasionai tra la Polinesia e l'America meridional, ma mìa di migrazion.[9] Segond ol POLLEX-Online, ol Proto-Polinesian *toki "sgur"[10] al g'ha una etymolojia Proto-Austronesiana, qe la fares pensar qe la soemeanza coi lengue sudamericane la sives un cas, o al plu, ind una quai cas, qe la parolla l'è rivada in Sudamerica dal Pacifeg e mìa ol contrare.

Prove genetiqe[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol genetista Erik Thorsby e i so colaborador i ha publegad do stoede ind la rivista peer-review Tissue Antigens qe i proveres una contribuzion nativa american al popolament de l'Isola de Pasqua prima dela scoperta europea del'isola.[11][12]

Ipotesi sui sits de contats[Modifega | modifica 'l sorgent]

Araucanía[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Isola Mocha fo' de la costa dela Penisola de Arauco, Chile.

Indi ultem agn i è saltade fo' di evidenze de contat tra ol popol Mapuche (Araucanian) del Cile central e i Polinesian. I è stait trovads di os de polastrel ind el sit El Arenal ind la penisola de Arauco, un'area abitada dai Mapuche, lavor qe al proveres a una introduzion precolombiana del polastrel ind el Sud America.[13] I os descovrids in Cile i è stait datats col radiocarbon tra ol 1304 e ol 1424, prima qe i i Spagnoei i rivaves in America. I seqenze del DNA catade su i è arente a qele di razze de polastrel di Samoa Americane e de Tonga, e diferente dai polastrei de l'Europa.[14][15] A bon cunt, una nota jontada dopo in qel lavorar lé la dix qe i polastrei del Cile i g'ha di seqenze in comun con qei Europei/Indian/Sudest-asiadeg. Alora ol ritrovament l'è m'a assé per provar l'introduzion del polastrel in America da part di Polinesian.[16]

Per de plu, nel dexember del 2007, una serie de crape de mort con carateristege polinesiane, come per esempe la forma pentagonal quand qe i è vests dal dedré, i è stait trovads ind un fond del museo de Concepción. A s'è scovrid qe qeste crape i era originarie de l'Isola de MOcha, un'isola denant ai coste del Cile, al de de incoe abitada dai Mapuche. Ol professor Lisa Matisoo-Smith dela University of Otago e José Miguel Ramírez Aliaga dela University of Valparaíso i spera de ciapar ol permes de scavar dai abitants de l'isola per circar i rests di polinesian sul'isola.[17]

Oltre teorie[Modifega | modifica 'l sorgent]

Contats tra l'Asia oriental e l'Ecuador[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segond una ricerca genetega del 2013, al g'è stait un contat precolombian tra l'Ecuador e l'Asia oriental. Ol stoede al sugeres qe ol contat l'è stait o trans-oceaneg o al g'è stait una migrazion costiera qe l'ha mìa lassad di impronte genetege ind l'America del Nord.[18] Questo contat al poel far capir i soemeanze tra i porcelane de la Cultura de Valdivia de l'Ecuador e la Cultura Jōmon del Japon.[18][19]

Moemie peruviane[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Mummy Research Group and BioArch,[20], una squadra de ricercador de l'University of York, intant qe la vardava una moemia al Bolton Museum, l'ha trovad qe l'era staita imbalsamada con la resina de una pianta. Prima de qel moment lé se pensava qe i moemie peruviane i s'era conservade naturalment. La resina, qe l'era de una Araucaria conifera parenta dela 'monkey puzzle tree', qe se trova domà in Oceania e Noeva Guinea. "La datazion al radiocarbon di redine dei oegg e dei corp del laboratore a radiocarbon dela University of Oxford i ha confermad qe i è tute contemporanee, e i va datade intoren al 1200 d.C."[21]

Coca e tabac in Ejit[Modifega | modifica 'l sorgent]

The Mummy of Ramesses II

Trace de coca e nicotina i è staite trovade ind una quai moemie ejiziane e i ha fait pensar qe i Ejizian i habes viajad in America. La prima scoperta l'è staita faita da un toxicolog todesc, Svetlana Balabanova, dopo hir examinad la moemia de una sacerdotessa ciamada Henut Taui. I test sui cavei, fait per toever via i doebe, i ha dait ol stes risultad.[22] La conseguenza de qesta descoverta la poederess vesser qe la coca e ol tabac i è mia esclusiv de l'America, ma i era presents ind el Vegg Mond prima del'epoca colombiana.[23][24] L'exam sucesiv de un grand numer de mumie sudanese fait dala Balabanova i ha dait i stes risultads de la moemia de Henut Taui.[25] La Balabanova l'ha ipotizad qe ol tabac al poediva vesser jamò conossid in Europa e in Cina, se indicad dai rests uman de qele region lé. La Balabanova la propones l'esistenza de piante coi stesse proprietà de quele americane, qe però i s'è estinguide.[25] Un'otra spiegazion la includes la troefa, ma Alfred Grimm, curador del Museo Egizian de Munich, al pensa de no.[25] Rosalie David, ejitolog al Manchester Museum, l'ha fait di tests ai moemie de la colezion de Manchester e l'ha riportad qe do de quele i è risultade positive a la nicotina.[25] La question de la presenza de cocaina e nicotina ind ol Vegg Mond prima de la descoverta de l'America l'è staita studiada dal biolog britaneg Duncan Edlin.[26]

Ol mond scientifeg al ge cred anmìa, e al ved mìa i risultads de qeste ricerqe come prove de contats precolombian tra l'Africa e i Ameriqe, sora tut se al poel vesser-ge di olter spiegazion in del Vegg Mond.[27][28] Do prove de replicazion de l'esperiment del a Balbanova i ha mìa trovad cocaina e i sugeres qe la ricercadora l'habes mal interpretad i risultads de campion, o qe quest-ce i sies stait esponids misteriosament a una sortida de cocaina.[29]

Una noeva prova ind i agn 1970 de la mumia de Ramesses II i ha provad la presenza de foie de tabac ind el so venter. Ol ricercador, Maurice Bucaille, l'ha notad qe la moemia l'è staita destorçada ind el 1886 e ol venter l'è stait dervid. Alora al dix qe mé mìa dar-ge importanza a qel qe se trova ind el venter de la moemia perqé ol material al poederess vesser rivad dal ambient."[30] Dopo qe la discussion l'è ritornada de moda per una menzion del lavorar dela Babalova ind una publicazion del 2000 de Rosalie David, una ricerca ind el jornal Antiquity l'ha ipotizad qe ol tabac e la cocaina ind i moemie "la tegn mìa de cont la so storia dopo l'escavazion" e l'ha sotalinead qe la moemia del Ramesses II l'è staita spostada cinq voelte tra ol 1883 e ol 1975.[28]

Medieval[Modifega | modifica 'l sorgent]

Europa di secoi XIV-XV[Modifega | modifica 'l sorgent]

Robert Lomas e Christopher Knight i pensa qe qeste vedrade dela Rosslyn Chapel in Scozia i rapresente ol melgot (mais).[31]

Henry I Sinclair, Earl of Orkney e i baron feudai de Roslin (c. 1345 – c. 1400) l'era un nobel scozes. Incoe l'è conossid per una lejenda qe la dix qe lu l'ha fait part de una spedizion in Groenlandia e in Nord America cent agn prima de Cristoforo Colombo.[32] Henry l'era ol grandpader del William Sinclair, 1st Earl of Caithness, quel qe l'ha fait su la Rosslyn Chapel (aproev Edinburgh, Scozia). I autor Robert Lomas e Christopher Knight i cred qe i vetrade ind la capela i rapresentes ol melgot del Noev Mond .[31] Quela coltura lé l'era desconossida in Europa ai temp de la costruzion de la cesa, e mìa coltivada per centener de agn. I specialista de arqitetura medieval i interpreta i vetrade come disegn stilizads de forment, fregon o de lilium.[33][34]

Vergun l'ha ipotizad qe ol Colombo l'habes convinjid i Re catoleg de la Castilla e Aragona a finanziar ol so viaj domà perqé l'era mìa ol prim a provar a navigar vers l'Atlanteg ocidental. Vergun al dix qe ol Colombo l'hiva visitad la Groenlandia o adiritura ol Canada prima del 1492, perqè, come al scriv Bartolomé de las Casas, l'hiva visitad una isola ciamada Thule ind el 1477. Se l'è vera qe l'ha fait quel viaj lé, se sa mìa de precis qual isola l'havres poedid visitad. Se pensa qe Colombo l'habes visitad Bristol ind el 1476.[35] Bristol l'era anca ol port de indove John Cabot l'è partid ind el 1497, con mariner per lo plu de quela cità. Ind una lettera de la fin del 1497 o del prencepe del 1498 ol mercant ingles John Day l'ha scrivid al Colombo sui scoperte de Cabot, e al g'ha diit qe la tera visitada dal navigador "l'era staita discoverta ind el passad da un om de Bristol qe al circava ol 'Brasil' come vo savii".[36] Al poederess vesser-ga amò di testimonianze de una mission partida da Bristol per cercar la "isola del Brazil" ind el 1480 e 1481.[37] Ol comerc tra Bristol e l'Islanda l'è ben documentad dal mez XV secol.

Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés l'ha marcad jo un monton de queste storie ind la so General y natural historia de las Indias del 1526, indov' l'inseres i oservazion jeografege e naturalistege del Colombo. Lu al parla dela storia de una caravela spagnoela qe l'è staita sponçada fo' dal so percors intant qe l'era dré a indar in Ingiltera, e l'è rivada ind un post desconossid popolad da una tribu de om biots. L'equipaj l'ha catad su qel qe al ge serviva e l'è tornad in Europa, ma ol viaj l'è durad dei mis e ol capitan l'è mort cond una bela feta di mariner prima de veder la tera. Ol pilota de la nav, un om ciamad Alonso Sánchez, e una braqina de quel qe l'era l'equipaj, i g'è rivads a sbarcar in Portogal, ma tuts assé sbatids. Colombo l'era amis de qel pilota, tant qe l'era stait ospitad ala so ca, e ol pilota l'ha marcad jo la mapa del viaj qe i hiva fait prima de moerer. A se conossiva questa storia in varie version ai temp de l'Oviedo, ma l'autor l'ha semper diit qe segond lu l'era una bala.[38]

Ind el 1925, Soren Larsen l'ha scrivid un liber indov' qe al cuntava su de una spedizion danes-portoges qe l'era rivada in Newfoundland i ind el Labrador ind el 1473 e amò una voelta ind el 1476. Larsen al sostegn qe Didrik Pining e Hans Pothorst i era i do capitan, e invece João Vaz Corte-Real e ol probabilment fantasios John Scolvus i era do navigador, compagnads da Álvaro Martins.[39] Al g'è mìa di prove de qel qe al dix Soren Larsen.[40]

Arab[Modifega | modifica 'l sorgent]

I prim scrits cines sui spedizion musulmane i parla qe i navigador arab i era rivads ind un loeg ciamad Mulan Pi (literalment "pel de magnolia") (Modell:Zh). Mulan Pi de solet la se indentifega cola Spagna, però di teorie mìa convenzionai i pretend qe la se riferesse a una part di Ameriqe.[41][42] I fonts de qeste teorie i è Lingwai Daida (1178) de Zhou Qufei e Zhufan Zhi (1225) by Chao Jukua, tuts insema diit "Sung Document".

Un estimador de l'ipotesi qe la voeleress Mulan Pi come una part di Ameriqe l'è ol storeg Hui-lin Li ind el 1961,[41][42] e Joseph Needham qe l'è devert a la possibilità, però al g'ha di doebe sul fait qe i barqe arabe de qel tempo i eres bone de soportar un viaj del jener e de tornar a far ol stes percors in mez al Atlanteg senza cognosser i vents e i corents del mar.[43]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Kowtko, Stacy (2006). Nature and the Environment in Pre-Columbian American Life. Greenwood, X. ISBN 978-0313334726. 
  2. L’Anse aux Meadows National Historic Site. UNESCO » Culture » World Heritage Centre » The List » World Heritage List. Recuveraa el 2013-03-01.
  3. ''L'Anse aux Meadows National Historic Site of Canada'' (Parks Canada. 2007). Pc.gc.ca (2011-01-28). Recuveraa el 2011-02-03.
  4. VAN TILBURG, Jo Anne. 1994. Easter Island: Archaeology, Ecology and Culture. Washington D.C.: Smithsonian Institution Press
  5. Langdon, Robert. The Bamboo Raft as a Key to the Introduction of the Sweet Potato in Prehistoric Polynesia, The Journal of Pacific History, Vol.36, No.1., 2001
  6. Batatas, Not Potatoes. Botgard.ucla.edu. Recuveraa el 2011-02-03.
  7. Modell:Citation
  8. Entries for KUMALA.1 [LO Patata dolça (Ipomoea)]. POLLEX-Online: The Polynesian Lexicon Project Online (2010). Recuveraa el 16 July 2013.
  9. "Genetic relations of South American Indian languages". In Adelaar & Muysken, eds, The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004 p. 41.
  10. Entries for TOKI [AN Adze, axe]. POLLEX-Online: The Polynesian Lexicon Project Online (2010). Recuveraa el 16 July 2013.
  11. (2007) "Molecular genetic studies of natives on Easter Island: evidence of an early European and Amerindian contribution to the Polynesian gene pool". Tissue Antigens 69. DOI:10.1111/j.1399-0039.2006.00717.x. 
  12. (2009) "Further evidence of an Amerindian contribution to the Polynesian gene pool on Easter Island". Tissue Antigens 73 (6): 582–5. DOI:10.1111/j.1399-0039.2009.01233.x. PMID 19493235. 
  13. Storey et al., p. 10335.
  14. Whipps, Heather (June 4, 2007). "Chicken Bones Suggest Polynesians Found Americas Before Columbus". Live Science. Retrieved on 2007-06-05. 
  15. Modell:Cite pmid
  16. Modell:Cite pmid
  17. (11 June 2010) "Beyond Kon-Tiki: Did Polynesians Sail to South America?". Science 328 (5984): 1344–1347. DOI:10.1126/science.328.5984.1344. PMID 20538927. 
  18. 18,0 18,1 Roewer, Lutz, Michael Nothnagel, Leonor Gusmão, Veronica Gomes, Miguel González, Daniel Corach, Andrea Sala et al. 2013. Continent-Wide Decoupling of Y-Chromosomal Genetic Variation from Language and Geography in Native South Americans. PLOS Genetics.
  19. Modell:Citation
  20. 28801_April08.indd. York.ac.uk (2010-12-02). Recuveraa el 2011-02-03.
  21. From the University of York Magazine, page 9, April/May 2008
  22. "http://www.faculty.ucr.edu/~legneref/ethnic/mummy.htm"
  23. Cocaine – Encyclopedia.com (2007)
  24. Tobacco – Encyclopedia.com (2007)
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 "Curse of the Cocaine Mummies" written and directed by Sarah Marris. (Producers: Hilary Lawson, Maureen Lemire and narrated by Hilary Kilberg). A TVF Production for Channel Four in association with the Discovery Channel, 1997.
  26. A look at the Evidence for Cocaine in Mummies. Thehallofmaat.com. Recuveraa el 2011-02-03.
  27. The Stoned Age?. Hall of Maat. Recuveraa el 2011-02-03.
  28. 28,0 28,1 Buckland, P.C., Panagiotakopulu, E "Rameses II and the tobacco beetle" Antiquity 75: 549–56 2001
  29. Counsell, D. C., "Intoxicants in Ancient Egypt? Opium, nymphea, coca, and tobacco," in David, Ann Rosalie, ed. Egyptian Mummies and Modern Science, Cambridge University Press, 2008, ISBN 978-0-521-86579-1 p.213
  30. Bucaille, M. Mummies of the Pharaohs: Modern Medical Investigations NY: St. Martin’s Press pp 186-188
  31. 31,0 31,1 Christopher Knight and Robert Lomas. The Hiram Key. Fair Winds Press, 2001 ISBN 1-931412-75-8.
  32. Earl Henry Sinclair. Orkneyjar. Recuveraa el 2011-02-03.
  33. Mark Oxbrow & I. Robertson. Rosslyn and the Grail. Mainstream Publishing, 2005 ISBN 1-84596-076-9.
  34. Historian Mark Oxbrow, quoted in "The ship of dreams" by Diane MacLean, Scotsman.com, 13 May 2005
  35. "L'è probabel fes qe ol Colombo l'habes visitad Bristol e qe al sabes stait introduxid ai comerc cola Islanda." Bedini, Silvio A. and David Buisseret (1992). The Christopher Columbus encyclopedia, Volume 1, University of Michigan press, republished by Simon & Schuster, ISBN 0-13-142670-2, p. 175
  36. Seaver (1995) p.222
  37. Seaver, K.A.(1995) The Frozen Echo Stanford University Press ISBN 0-8047-3161-6 p.221
  38. Columbus, Christopher; Cohen, J. M. (translator) (May 5, 1992). The Four Voyages, pp. 27–37. New York: Penguin Books. ISBN 0-14-044217-0.
  39. Soren, Larsen. (1925) The Pining voyage: The Discovery of North America Twenty Years Before Columbus.
  40. Thomas L. Hughes, The German Discovery of America: A Review of the Controversy over Didrik Pining’s Voyage of Exploration in 1473 in the North Atlantic Arqiviad qé: [1] in: German Historical Institute Bulletin, No. 33 (Fall 2003)
  41. 41,0 41,1 Joseph Needham & Colin A. Ronan (1986). The Shorter Science and Civilisation in China. Cambridge University Press, 119–20. ISBN 0-521-31560-3. 
  42. 42,0 42,1 Hui-lin Li (1960–1961). "Mu-lan-p'i: A Case for Pre-Columbian Transatlantic Travel by Arab Ships". Harvard Journal of Asiatic Studies 23: 114–126. Harvard-Yenching Institute. DOI:10.2307/2718572. 
  43. Joseph Needham & Colin A. Ronan (1986). The Shorter Science and Civilisation in China. Cambridge University Press, 120. ISBN 0-521-31560-3. 
  • Ashe, Geoffrey, The Quest for America (New York: Praeger Publishers, 1971);
  • Blench, Roger (2010). Festschrift for Malcolm Ross (PDF), Canberra: Pacific Linguistics, 1–25. Vardad el 5 August 2013. 
  • Fagan, Brian M. The Great Journey. Thames and Hudson. 1987);
  • Feder, Kenneth L. (1999) "Frauds, myths, and mysteries: science and pseudoscience in archaeology" (3rd ed., Mountain View, Calif. : Mayfield Pub. Co., 1999)
  • Fell, Barry (1984) America B.C. : Ancient Settlers in the New World (New York: Simon & Schuster, 1984)
  • William J. Hamblim Archaeology and the Book of Mormon (Provo, Utah: Maxwell Institute, 1993), Volume 5, Issue 1, pp. 250–272, Text Arqiviad qé: [2]  ;
  • Gerol, E. Harry Dioses, Templos y Ruinas.
  • Modell:Aut (2006) Ritual and Power in Stone: The Performance of Rulership in Mesoamerican Izapan Style Art, University of Texas Press, Austin, Texas, ISBN 978-0-292-71323-9.
  • (2005) "On the number of New World founders: A population genetic portrait of the peopling of the Americas". Public Library of Science Biology 3. 
  • Howgaard, William (1971) The Voyages of the Norsemen to America (New York: The American-Scandinavian Foundation, 1914, Kraus Reprint Co., 1971);
  • Hristov, Romeo H. and Santiago Genovés T. (2001) "The Roman Head from Tecaxic-Calixtlahuaca, Mexico: A Review of the evidence" Arqiviad qé: [3] , Paper prepared for the 66th—Annual Meeting of the Society for American Archaeology, New Orleans (2001).
  • Huyghe, Patrick (1992) Columbus was Last: A Heretical History of who was First (New York: Hyperion, 1992; Anomalist Books, 2005)
  • Ingstad, Helge Westward to Vinland (New York: St. Martins, 1969);
  • Johnson, Adrian America Explored (New York: The Viking Press, 1974);
  • Jones, Gwyn A History of the Vikings (Oxford University Press, 1984);
  • Jones, Peter N. American Indian mtDNA, Y Chromosome Genetic Data, and the Peopling of North America. Boulder: Bauu Press. 2004;
  • Lawrence, Harold G. (1962). African Explorers of the New World. John Henry and Mary Louisa Dunn Bryant Foundation. Modell:ASIN. 
  • Arlington Mallery and Mary Roberts Harrison, The Rediscovery of Lost America (New York: E.P. Dutton, 1979);
  • Marcus, G. J., "The Conquest of the North Atlantic" (New York: Oxford University Press, 1980);
  • Mowat, Farley (1998) The Farfarers (Toronto, Key Porter Books, 1998) ISBN 1-55013-989-4;
  • Frederick J. Pohl, The Lost Discovery (New York: W.W. Norton & Co., 1952);
  • Frederick J. Pohl, The Viking Explorers (New York: Thomas Y. Crowell Co., 1966);
  • Gary A. Rendsburg, "'Someone Will Succeed in Deciphering Minoan': Minoan Linear A as a West Semitic Dialect," Biblical Archaeologist, 59:1 (1996), pp. 36–43, esp. p. 40.
  • Seaver, K.A.(1995) The Frozen Echo: Greenland and the Exploration of North America ca A.D. 1000–1500 Stanford University Press ISBN 0-8047-3161-6
  • Smith, Michael E. "The 'Roman Figurine' Supposedly Excavated at Calixtlahuaca", accessed December 2007.
  • Sorenson, John L. and Johannessen, Carl L. (2006) "Biological Evidence for Pre-Columbian Transoceanic Voyages." In: Contact and Exchange in the Ancient World. Ed. Victor H. Mair. University of Hawai'i Press. Pp. 238–297. ISBN 978-0-8248-2884-4; ISBN 0-8248-2884-4
  • Sorenson, John L.; Raish, Martin H. (1996) Pre-Columbian Contact with the Americas Across the Oceans: An Annotated Bibliography. 2v. 2d ed., rev., Provo, Utah: Research Press, ISBN 0-934893-21-7.
  • Sorenson, John L. and Johannessen, Carl L. (2009) World Trade and Biological Exchanges Before 1492, Bloomington, IN: iUniverse, ISBN 978-0-595-52441-9;
  • Stirling, Matthew (1967) "Early History of the Olmec Problem", in Dumbarton Oaks Conference on the Olmec, E. Benson, ed., Dumbarton Oaks, Washington, D.C.
  • Storey, Alice A.;Ramırez, Jose Miguel; Quiroz, Daniel; Burley, David V.; Addison, David J.; Walter, Richard; Anderson, Atholl J.; Hunt, Terry L.; Athens, J. Stephen; Huynen, Leon; Matisoo-Smith, Elizabeth A. (2007) "Radiocarbon and DNA evidence for a pre-Columbian introduction of Polynesian chickens to Chile", in Proceedings of the National Academy of Sciences, June 19, 2007, v. 104, n. 25, pp. 10335–10339.
  • Van Sertima, Ivan (1976). They Came Before Columbus. Random House. ISBN 0-394-40245-6. 
  • Von Wuthenau, Alexander (1975). Unexpected Faces in Ancient America: The Historical Testimony of Pre-Columbian Artists. Crown Publishers. ISBN 0-517-51657-8. 
  • Wauchope, Robert (1962) Lost Tribes & Sunken Continents. University of Chicago Press.
  • Williams, Stephen (1991) "Fantastic Archaeology: The Wild Side of North American Prehistory", Philadelphia: University of Pennsylvania Press, ISBN 0-8122-8238-8/Modell:Isbnt.
  • Man across the sea: Problems of Pre-Columbian contacts (Austin and London: University of Texas Press, 1971).
  • Report of Severin's trip in the National Geographic Magazine, Volume 152, Number 6 (December 1977).

Bibliugrafia[Modifega | modifica 'l sorgent]

External links[Modifega | modifica 'l sorgent]