Coltura de Voraseca
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |

La Coltura de Voraseca l'è stada una coltura desvilupada de popolazzion celtich in l'ultima part de l'Età del Bronz (secol XII-X prima de Crist), cont el nom de proto-voraseca, e in la prima part de l'Età del Ferr (secol IX-IV prima de Crist), e spantegada in quei che incoeu inn la Lombardia ocidental, el Piemont oriental, el Canton Tesin e la Vall Mesolcina in Canton Grison, in d'un territori serciad in tra 'l fium Seri a est, el Sesia a ovest, i Alp a nord e 'l Po a sud. La coltura de Voraseca l'è descomparida cont el rivà di Gai in la Pianura Padana in del 388 prima de Crist. Quella civiltà chì la toeu el so nom del paes de Voraseca, in provincia de Vares, indova che inn stad trovad i primi rest archeologich a l'inizzi del secol XIX.
Storia archeologica
[Modifega | modifica 'l sorgent]
I primi rest archeologich inn stad trovad de l'abaa Giovanni Battista Giani in del territori de Voraseca intorna al 1822. Se tratava de circa cinquanta tombe, con lavorà in terra cocia e in metall, che 'l Giani l'ha interpretad, in manera fallada, 'me rest de la bataja del Tesin, de la segonda guerra Punica. L'è doma in del 1865 che el Louis Laurent Gabriel de Mortillet, vun di pader de l’archeologia preistorega, l'ha capid che quei rest eren de l'Età del Ferr. El Pompeo Castelfranco, poeu, l'ha scarligad diversi sit archeologich in tra el 1871 e 'l 1876 a Voraseca, Sest e Castellet, e, al Congress Archeologich de Stocolma del 1874, l'ha spartid la coltura de Voraseca in tri period principai.
Period
[Modifega | modifica 'l sorgent]I period de la Coltura de Voraseca inn spartid inscì:[1]
- Coltura de Canegraa: secol XIII prima de Crist
- Coltura Proto-Voraseca: secoi XII-X prima de Crist
- Voraseca I A: secoi IX-VIII prima de Crist
- Voraseca I B: fin del secol VIII - inizzi del secol VII prima de Crist
- Voraseca I C: secol VII prima de Crist
- Voraseca II A: 600-550 prima de Crist
- Voraseca II B: 550-500 prima de Crist
- Voraseca III A: 500-350 prima de Crist
- G. III A 1: 500-450 prima de Crist
- G. III A 2: 450-400 prima de Crist
- G. III A 3: 400-350 prima de Crist
La coltura de Voraseca l'è stada sostituida de la coltura de La Tène, portada di Gai transalpin in tut el Nord Italia, anca se certi tradizzion vorasechiane inn restade vive, 'me se po notà di rest de Ornavass.
Storia
[Modifega | modifica 'l sorgent]In del prim period, Voraseca I (secoi IX-VII prima de Crist), i vorasechian viveven in la zona sub-alpina, per via del so bon clima. La zona de Voraseca l'era vuna di pussee important: vesina al Fium Tesin e al Lagh Magior, l'era una posizzion strategica per el comerc. In quei secoi chì i vorasechian haveven soratut contat cont i Etrusch. De quell period chì resten domà i tombe. L'è el segond period, Voraseca II (prima metà del secol VI e inizzi del V), el pussee important per la Coltura. In di tante tombe che inn stade trovade de quell period chì gh'eren anca lavorà de metall e terra cocia, divers per omen e done. In quell period chì i vorasechian doperaven el torno lent per fà su i vas, con anca tecniche de decorazzion desvilupade. I quei ann chì i vorasechian haveven contat soratut con i sgent de la Coltura de Hallstatt, per el comerc del sal, doperad per conservà i mangià. Dopo de la conquista di Gai di territori del Nord Italia, in del 388 prima de Crist, i vorasechian mochen de comercià cont i Etrusch e la so coltura la taca a vesser desmentegada.
I vorasechian comerciaven anca materiai 'me stagn, ambra e corall e mangià 'me oli, cereai, vin e carna salada. I sgent de la Coltura de Voraseca, defad, viveven in d'un territori strategich a metà strada tra i Etrusch, a sud, e i Celt, a nord. In di tombe di vorasechian inn stad trovad tanti lavorà de orisgen etrusca e grega: simboi de una civiltà averta al comerc e ai scambi cont i olter popoi.
Ligam de foeura
[Modifega | modifica 'l sorgent]- La Coltura de Voraseca in su Cai, sezzion de Soma (VA)
Note
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Raffaele C. De Marinis, La civiltà di Golasecca: i più antichi Celti d'Italia. Copia archiviada. URL consultad in data 16 otober 2025. (arqiviad de l'url orijenal)
Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Coltura de Voraseca