Citrus japonica

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Citrus japonica
occ.: kumquat
or.: kumquat
frutt
frutt
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Sapindales
Famìa: Rutaceae
Zèner: Citrus
Spéce: Citrus japonica
Nomm binomial
Citrus japonica
Thunb.

I kumquàt [1] (Citrus japonica) hinn on grupp de alber fruttifer piscinìtt che partegnen a la famiglia di Rutacei. I vegniven in precedenza classificàa in del genér vegnùu stòrich di Fortunella, oppùr Citrus sensu lato.

I frutt commestìbil gh’hànn ‘na forma e ‘n colór compagn di narànz (Citrus sinensis) ma a hinn pussée pìccol, e gh’hànn pu o manch la grandèzza di olìv grand. El kumquàt a l’è on agrumm assée resistént al frècc.

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nòmm "kumquat" el ven de la lengua cantonesa kamkwat (Mudel:Zh).[2]

Origin[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pianta del kumquat l’è originaria de la Cina.[3][4]. I primm tràcc stòrich del kumquat hinn ai temp de la letteratura imperiàl del sècol quèll di dódes. A hinn stàa coltivàa anca in di alter part de l’Asia orientàl (Giappon e Taiwan), Asia del sud (India), e Asia Sud-èst (soratùtt i Filippine). el kumquat L’è stàa mettùu denter in Euròpa in del 1948 del Robert Fortune, collezionista de la London Horticultural Society, e on poo de temp pussée tard a hinn stàa portà in America del Nòrd.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Rapresentazion del Walter Hood Fitch

A hinn di arbùst sempervèrd o di alber piscinìtt alt de 2,5 a 4,5 m, con di ramm dens e di vòlt gh’hànn di spin piscinìnn. I foeuj hinn verd scur, e i fior hinn bianch, compagn de quèj di alter fior di agrumm, e pòden vèss dispòst in deperlor o anca a grupp visìn ai foeuj. Segond la grandèzza, l’alber del kumquat l’è bon de prodù di centèn o anca di miàr de frut ògni ann.[3]

Varietà[Modifega | modifica 'l sorgent]

La tassonomia di agrumm a l’è complicada e discutìbil. A gh'è'n vari sistèma che classìfichen i divèrsi tipi de kumquat in di speci divèrsi. Ind la stòria a hinn stàa classificàa in del gener Citrus, ma el Sistèma di classificazion del Swingle per la tassonomia di agrumm je hà miss denter in del gener Fortunella. Di recent analisi filogenetich suggerìssen però che l’è mèj a mèttej denter de noeuv ind el gener Citrus. El Swingle l’hà dividùu i kumquat in du sòtt-géner, el Protocitrus, che ‘l gh’hà dent el kumquàt originari de Hong Kong, e l’Eufortunella, che ‘l gh’hà dent el kumquat ovàl, quèll redónd e ‘l kumquat Meiwa,[5] ai quàj el Tanaka ghe n’hà giontà anmò du, el kumquàt Malayàn e ‘l kumquat Jiangsu. L’analisi di cromosòma la suggerìss che l’Eufortunella del Swingle l’è ùnega specie vèra, inscambi a s’è desquattàa i alter speci giontàa del Tanaka a hinn di ibrid de la Fortunella con di alter Citrus, e donca vegnen ciamàa Citrofortunella.[6] Di analisi del genòma hànn menà a dì che gh’hinn domà dò speci de kumquàt, ma quèll’analisi chì la tira minga denter la varietà de Hong Kong che la ven vedùda ‘me ‘na specie in deperlee. [7]

Kumquat redond[Modifega | modifica 'l sorgent]

El kumquat redondo o kumquat Marùmi o kumquàt Morgani (per el quàl el se mantegn el nòmm Citrus japonica o Fortunella japonica inscì che ‘l kumquat el ven classificàa in divèrsi speci), a l’è on alber sempervérd che ‘l prodùss di frutt de colór òr-giald.[3] El sò frutt a l’è pìccol e de sòlit sferich ma ‘l pò vèss de forma ovàl. La pèll la gh’hà on savór dolz, ma diversament, quèll frutt chì el gh’hà ‘na polpa agra. El frutt el poò vèss mangià cosùu ma l’è dopràa soratùtt de fà su i marmellàd, i geladìnn e di alter prodòtt de spalmà. El ven coltivàa in Lussemburgh e ‘l poò vèss doprà per la coltivazion ‘me 'n bonsai. Quèlla pianta chì la rappresenta la fortuna in Cina e in di alter paés de l’Asia, ‘doe despèss la vent tegnuda ‘me ‘na pianta de apartament, e donada in occorenza del Cap d’ann cines. I kumquat redónd hinn pussée cultivàa di alter speci grazie a la soa maggiora sopportazión al frècc.[3]

Kumquàt 'Centennàl Varìi'
Kumquàt de Hong Kong

Kumquat oval[Modifega | modifica 'l sorgent]

El kumquat ovàl o Kumquat Nagami (Citrus margarita o Fortunella margarita a se divìden i kumquat Eufortunella in dò speci separàa) a l’è de forma ovàl e tipicamente el ven magiàa intrègh, pèll e tuscòss.[3] El sò intèrna l’è putòst àgher, ma la pèll l’è dolza de savór, inscì che s’a vegnen mangià insèma pordùsen on insòlit mesc'iada de dolz e àgher. El frutt el ven madùr de la metà a la fin de l’invèrna e despèss el raccòlt l’è bondanziós el crea on spettàcol contra del colór scur verd di foeuj. In natura, l’alber el tend a vèss piscinìn e nàn, inscì de vèss adàtt de vèss coltivàa in vas e di vòlt anca per la coltivazión 'me 'nbonsaiMudel:Cn.

El cultivar del kumquat 'Varìi Centennàl' l’è derivàa spontani del kumquat ovàl. El prodùss ona quantità maggiora de frutta de fà giò rispètt ai quèj ovàl, i sò frutt hinn pussée redond cont on còll strècc indoe ch'a hinn taccàa al piccól. I frutt pòden vèss distint per i sò colór variàa, a bind giàld e verd,[3] e la pianta la gh’hà minga de spin.

Kumquat Meiwa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El kumquat Meiwa (Citrus crassifolia o Fortunella crassifolia) l’è stàa importàa in giappon de la Cina a la fin del sècol quèll di 19, el gh’à di frutt ovàj pièe de somènza e di foeuj spèss, a l’è stàa classificàa ‘me ‘na specie in deperlee del Swingle.[5] Quèj frutt chì vegnen mangià intrègh, pèll e tuscòss.

Kumquat de Hong Kong[Modifega | modifica 'l sorgent]

El kumquat de Hong Kong (Citrus hindsii o Fortunella hindsii) el prodùss domà di frutt àcid e àmar con pòch de polpa e tant de soménza. El ven coltivàa soratùtt ‘me ‘na pianta ornamentàl, ancabén la cressa spontani in del sud de la Cina.[8][9] L’è el kumquat pussée primitìv e anca l’agrumm pussée primitiv; el Swingle l’hàa ditt che l’è el pussée arént a la speci di temp indrée di quàj tucc i agrumm hinn vegnùu. [5] El kumquat de Hong Kong spontani l’è tetraploid, gh’è poeu ‘na varietà commerciàl diploid, el Golden Bean kumquat con di frutt leggerment pussée grand.[9]

Kumquat Jiangsu[Modifega | modifica 'l sorgent]

El kumquat Jiangsu o kumquat Fukushu (Citrus obovata o Fortunella obovata) gh’hànn di frutt commestìbil che pòden vèss mangiàa crud, ma anca doprà de pareggià i marmellàd e i gelatìn. El frutt el pò vèss redond o a forma de campana e l’arancion sberlusént quand l’è madur del tùtt. La pianta la pò vèss reconossùda di alter tipi de kumquat per via di sò foeuj redónd. La ven coltivada sia per i sò frùtt commestìbil che per di fin ornamentàj; a differenza de kumquat redond che ‘l gh’hà ‘n’alta soportazion al frècc, quèsta chì la resìst minga al frècc. I analisi di cromosòma fànn vedè che quèlla varietà chì l’è probabilment on’ibrid. [6]

Kumquat Malayan[Modifega | modifica 'l sorgent]

El kumquat Malayan (Fortunella polyandra or Tanaka's Fortunella swinglei - in Citrus it would be C. x swinglei), de la Penisola Malay indoe l'è conossùu 'me ''scèsa de lime'' a l'è on 'alter ibrìd, forsi on limequat.[6][10] El gh'hà 'na scòrza spèssa e di frut pussée larg di alter kumquàt.[10]

Cultivazion e utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I kumquàt hinn assosènn pussèe resistent di piant de agrumm compagn di naranz. El kumquat Nagami el gh’hà besògn d’on estaa calda, con di temperadur infra i 25 °C e i 38 °C, ma l’è minga bon de resistegh al frècc sòta i -10°C senza dagn. El frutt el ven de sòlit consumàa intrègh con la soa pèll e di vòlt l’è doprà in di insalàd de frutta.

El propagàj e ‘l mètt la polverinna[Modifega | modifica 'l sorgent]

I kumquat vegnen su minga ben a partì di somènz e donca vegnen propagàa per via vegetativa cont el doprà ‘me portinèst di alter agrumm,[3] oppùr per povànna, o per transc.[3]

Composizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’òli essenzial de la pèll de kumquat el gh’hà dent tant de l'aròma di frutt, e l’è fàa su soratùtt de limonen, che ‘l ne fa su el 93% del totàl.[11] De là del limonen e de l’alfa-pinèn (0,34%), che tucc e du vengen consideràa di monterpén, el so òli a l’è stranament ricch (0.38% del totàl) de sesquiterpén compagn de l’ α-bergamotén (0.021%), del cariofillén (0.18%), α-humulén (0.07%) and α-muurolén (0.06%), e quèj chì i ghe contribuìssen al sò savór speziàa e legnós. I compòst del carbonìl i fànn su la pupàrt de la restànza, e hinn i maggiór responsàbil del sò savór caratteristich. Intra quèj compòst chì gh’hinn denter di èster ‘me ‘l propanoaà de isopropìl (1.8%) e l’asetaa de terpenil (1.26%); di acetón ‘me el carvón (0.175%); e ‘na fila de aldèid compagn de la citronèlla (0.6%) e del 2-metilundecanàl. Di alter compòst ossigenàa comprenden el neròl (0.22%) e ‘l òssid de trans-linalòl (0.15%).[11]

Ibrid[Modifega | modifica 'l sorgent]

Galleria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Kumquat. Collins Dictionary (n.d.). Recuveraa el 25 September 2014.
  2. Kumquat. Online Etymology Dictionary, Douglas Harper (2020). Recuveraa el 2020-06-20.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Julia F Morton (1987). Kumquat, Fortunella sp. Swingle; In: Fruits of Warm Climates, Miami, FL 182–185. NewCROP, New Crop Resource Online Program, Center for New Crops and Plant Products, Purdue University. Recuveraa el 3 January 2020.
  4. Mudel:GRIN
  5. 5,0 5,1 5,2 Swingle, Walter T. (1915). "A new genus, Fortunella, comprising four species of kumquat oranges". Journal of the Washington Academy of Sciences 5 (5): 165–176. 
  6. 6,0 6,1 6,2 (2015) "Phylogeny and Classification of Kumquats (Fortunella spp.) Inferred from CMA Karyotype Composition". The Horticultural Journal 85: 115–121. DOI:10.2503/hortj.MI-078. 
  7. (2018) "Genomics of the origin and evolution of Citrus". Nature 554 (7692): 311–316. DOI:10.1038/nature25447. PMID 29414943. 
  8. "Varieties of kumquats, hybrids" (February 25, 2009). 
  9. 9,0 9,1 Hong Kong,Fortunella hindsii, Champ. ex Benth..
  10. 10,0 10,1 Fortunella polyandra Malayan.
  11. 11,0 11,1 (1983) "Volatile Constituents of the Essential Oil of Kumquat". Journal of Food Science 48 (6): 1807–1812. Wiley & Sons. DOI:10.1111/j.1365-2621.1983.tb05090.x. 
  12. Mudel:GRIN