Ciciarada Utent:Laurbereth
Sgionta un argomentThank you for being a medical contributors!
[modifica 'l sorgent]![]() |
The 2024 Cure Award |
In 2024 you were one of the top medical editors in your language. Thank you from Wiki Project Med for helping bring free, complete, accurate, up-to-date health information to the public. We really appreciate you and the vital work you do!
Wiki Project Med Foundation is a thematic organization whose mission is to improve our health content. Consider joining for 2025, there are no associated costs. Additionally one of our primary efforts revolves around translating health content. We invite you to try our new workflow if you have not already. Our dashboard automatically collects statistics of your efforts and we are working on tools to automatically improve formating. |
Thanks again :-) -- Doc James along with the rest of the team at Wiki Project Med Foundation 07:24, 26 gen 2025 (CET)
Esperiment de grafia
[modifica 'l sorgent]Doperemel cum grano salis... :) Anca perchè pensi che 'l gh'ha de sens che i vos che 'l doperen vaghen no in vedrina o te 'l savevet che! Sciking (parla con mi) 17:03, 18 Mrz 2025 (CET)
- No no, se te fee di esperiment metél! Sciking (parla con mi) 19:30, 18 Mrz 2025 (CET)
Segol
[modifica 'l sorgent]Ciao, per segol volevi sistemà domà i mè, ma hoo fallad e i hoo cambiad tucc 😅
Comunque segol, in del vesser no fallad, a l'è una forma che hem desmetud de doperà in l'età de mez, donca el soo no se 'l gh'ha de sens doperàll... in ogni cas, te podet, anca se 'l consili no :) Sciking (parla con mi) 20:46, 7 avr 2025 (CEST)
Scancellazzion
[modifica 'l sorgent]Ciao, i scancellazzion se fann no insì, se gh'ha de compilà la scheda insubida del template :)
Comunque i hoo scancellade a la svelta perchè andaven no ben per l'enciclopedia... Sciking (parla con mi) 23:46, 7 avr 2025 (CEST)
Lombard
[modifica 'l sorgent]Ciao Lauerbereth, t'hoo fad on poo de corezzion a on para de articoi, e pensi che 'l sia important dàt ona quai drita su certe scerne lenguisteghe che te doperet per el tò lombard:
1) vocc inscambi de vot l'esist in nissun dialet lombard: forsi el gh'era in del milanes medieval di temp del Bonvesin, ma intant gh'è passad quii set o vot (apont) secoi e nissun lombardofen de Noara fina a Sirmion, de Voghera fina a Mesoch, de Dom fina a Casalmagior el parlaria inscì. A gh'è domà duu comun in tuta la Lombardofenia dove se dis minga vot e a hin Bregaja e Livign. Ma anca lì se dis minga vocc ma oeuchj [øc], e me par minga el cas de doperàlla 'me forma in d'on articol scrivud in NOL;
2) a podom fà on descors compagn per quell piccior che t'heet doperad in de la pagina in sul quader de Giudita e Lofern (se mì gh'avessi de lombardizà el nom, el faria inscì; per "Giudita" a pensi che vaja minga l'alternanza "regolar" [d͡ʒ]~[ʒ]-[z] che la giustifica <sg> de la NOL, ma de quest en parlaria in d'on olter moment): insoma, 'sto piccior l'è on'oltra parolla che la gh'è nò. Al dì d'incoeu a disen tuti pitor, ma in del Cincent la forma milanesa spetasciada l'era pencior (el Lomazz el fa on sonet intitolad A on penchiò d'on bezz: "penchiò" el saria penciô in grafia milanesa moderna, e donca pencior in NOL). Però l'è sgiamò cinch secoi che se dopera nò. Picciura l'ha resistud on poo pussee, a vedi minga de problema se te pias 'me forma. Inveci depenc l'è minga on participi! L'è domà on agetiv (per esempi in di Rabisch del 1589: c'ho i corogn tutt intaià/e depench, e po indorà), anca quell on poo vegiotell, forsi on poo trop.
3) a vedi che te doperet despess depos inscambi de dopo. A l'è on eror. Depos a l'è soratut on averbi de spazzi, minga de temp, e 'l voeul dì dedree: l'unega atestazzion cont el valor de dopo a l'è del secol XV (vèneno a nuy depoxe la morte, in del "Purgatori de San Patrizzi"), ma tuta la leteradura milanesa la concorda a doperàll 'me variant de dedree. Se te voeulet doperà ona vos pussee antiga de dopo, te consili la forma despoeu, che tra l'olter la g'ha el vantagg che forsi l'è anmò atestada in d'on quai sit anca al dì d'incoeu;
4) me par che te faghet on poo de confusion con certi congiontiv: el congiontiv present de vesser l'è minga saga ma sia (e poeu siet, sia, siom, siov, sien); el congiontiv present de avé l'è minga haiva ma abia (e poeu abiet, abia, abiom, abiov/abiee, abien). A soo nò de indove t'i heet tirad foeura, ma l'è ona font fallada. A fonzionen minga tant 'me faga, daga, vaga e staga;
5) se te voeulet doperà el MILCLASS, me racomandi: i participi "iregolar" tant 'me fatto, stato, andato e via inscì a Milan a inn MINGA fai, stai, andai, ma faa, staa, andaa. A l'è propi vuna di robe pussee distintive del milanes de Milan (ma anca de brianzoeul, legnanes, saronat, comasch e leches, forsi anca del ciavenasch de citaa) contra i dialet de la campagna a sud e a ovest.
6) semper per el milanes: a gh'è nò la vocal i- denanz a la "s impura". Quell lì a l'è on mester bergamasch e comasch (tant 'me el canta el Davide Van de Sfroos: "se te voeuret isparàm", "adess che sem istrach", "la taranta cont i oeugg iscur"), ma a Milan el gh'è nò. L'unegh cas indove se registra ona vocal d'aposg a l'è el verb "stà", e domà in de l'espression lassom astà.
Te ciami scusa se hoo fad on poo el maestrin cont el didin alzad, ma pensi che 'me wikipedista a g'hem (e gh'avii, violter che sii dree a portà inanz el proget) ona responsabilitaa anca in del presentà on lombard credibel, anca se 'l va contra ai nost desideri de purezza e regolaritaa. E per fàll, a g'hem de savé 'me l'è el lombard vera, e donca de studià, studià, studià. Se te g'heet voeuja, te podi passà on poo de material. Fam savé s'te 'n penset. Bona sira. --Eldomm (ciciarade) 20:05, 26 avr 2025 (CEST)
Te rengrazzi per la risposta argomentada. Capissi quell che te diset, e che l'equilibri tra "lombard ideal" e "lombard real" per i sgioven a l'è semper complicad. Ma el lombard a l'è gnanca ona pianta de scirese indove catom quell che voeulom per el nost cavagn, ghe voeul on poo de coerenza in del sistema che scernissom. Soratut in d'on'enciclopedia (a nivell leterari a l'è on olter discors, per come la vedi mì). Se scrivom in milanes, scrivom in milanes; se scrivom in cremones, scrivom in cremones; e via inscì. L'è vera (figures se son minga d'acordi con tì) che a inn dialet de l'istessa lengua, ma podom minga passàgh a sora cont on borlon; perchè el resultad el solta subet ai oeugg per la soa artifizzialitaa.
Per respondet pussee in del detali:
- T'hoo minga consejad de doperà pencior: i parolle del Cincent a stann ben indove stann. Pitor l'è la forma pussee doperada sgiamò a partì del Setcent (1744: che, par dianna, hin stæ duu gran pittor), e l'è propi difizzel che te troeuvet on quaicoss de diferent in gir per la Lombardofenia, anca in di dialet pussee scondud e lontan (nanca, per esempi, in Ossola o in Valciavena: chì per esempi pitor l'è inscì ben ambientad che l'è passad a significà sbianchin). A l'istessa manera, depenc in milanes (te disi 'sta roba perchè te l'heet doperada in d'ona pagina scrivuda in milanes) a l'è domà agetiv, e minga participi. E atenzion, varda che l'è inscì anca per tenc, che l'è minga el participi passad de tensger (quell lì a l'è tensgiud), tant l'è vera che l'ha ciapad anca di olter significad che vann pussee invers a vonc, sporch, negher (e, de sgià che sem in argoment, nanca vonc l'è on participi passad de vonsger, me racomandi).
- El Cherubin con depos l'intend dopo in sens spazzial, e minga temporal (e quest in fond a l'è confermad anca del vocabolari comasch del Monti), tant l'è vera che 'l taca lì el verb mettes dapos = addoparsi [sic], che segond la Treccani el voeul dì "mettersi dietro, dopo" (per esempi in d'ona fila). Me despias se despoeu e dopo te piasen nò, ma l'è quell che g'hem in del repertori de la lengua lombarda;
- L'è vera che saga l'è forma cremonesa popolar (l'è minga presenta in Peri 1847, ma l'è confermada del Rossini in del 1975 e del Taglietti in del 2005), anca se aiva el seguta a parém on poo strani (Peri 1847: abia, abiet, abia, abióm, abiee, abia; Rossini 1975: abia/àbieghi/aj, abia/abiet/ajet, abia/àbieghi/aj, abiom/abióm/abiómeghi/ajom, abiee/abiéghi, abia/àbieghi/aj; Taglietti 2005: abia, abia/abiet/aj/ajet, abia/àbieghi/aj, abiom/abióm/abiómeghi/ajom, abiee/abieghi, abia/àbieghi/aj). De tute i manere, te ripeti quell che te disevi pussee de sora: in d'on test scrivud in milanes el g'ha minga sens doperà el congiontiv cremones;
- A torni minga in su l'argoment tegnì roba bergamasca in d'on contest milanes perchè t'heet capid 'me la pensi: però vedi che te scrivet inzì e te disi domà che el parlà per zeta el fonzionava minga inscì (e l'era minga inscì anca per el bergamasch, indove l'alternanza a l'era in tra [i'se] e [i'ʃe], che te troeuvet scrivud despess 'me <ixé> in de la leteradura pussee antiga);
- In efeti spasma a l'è on mè "eror": me regordavi d'avé trovad pasma de 'na quai part e l'hoo aplicad in manera analogica (t'heet vist? Besogna semper stàgh atent); al dì d'incoeu però in milanes (e anca in di dialet "arios") se dopera ben pussee volentera spasmo putost che nè spasem (che infati anca el Cherubin el dopera 'me forma secondaria). Per colma/comol a g'hem reson tuti e duu: in veritaa comol a l'è pussee on agetiv che nè on sostantiv, ma vedi che l'è acetad (pussee de rari, ma fa nient) anca 'me sostantiv; l'istess el val per el "mè" colma.
- Per maridozz contra sposalizzi: el prim termen l'è propi rari (a Milan le doperava - forsi per l'ultema voeulta - el Biragh in del 1724: da vend el Mariozz della Fieura), e al dì d'incoeu, in di sit indove l'è regordad (per esempi in Val d'Intelvi) l'ha ciapad la coloridura de matrimoni vegnud mal; inscambi sposalizzi el god e 'l godeva de bona salud.
Ma quell che te voeuli dì, al de là di cas spezzifegh (anca se gh'era de la roba importanta, compagn del vocc che l'ha tirad el mè oeugg), l'è che besogna stàgh atent quand che se dopera ona lengua antiga e stratificada 'me el lombard. Num sem minga adree a doperà in manera monodimensional ona lengua morta: l'è anmò ona lengua viva, con di sgent che inn bon de parlàlla e de capìlla, e che la g'ha ona profonditaa in del temp e in del spazzi che se pò minga ignorà. Ghe voeul de la cognizzion in quell che se scriv e in de la manera che se scriv, perchè on termen del Cincent insema a la coniogazzion de on sit a 100 km de distanza, on'acezzion semantega spezzifega e setorial de 'na quai paroll e a on usagg particolar de la grafia a ris'cen de fà pussee dagn de quell che se volaria. Pensegh on poo a sora. Te saludi, bona domenega. --Eldomm (ciciarade) 07:19, 27 avr 2025 (CEST)