Ciciarada Utent:Laurbereth
Ciao Laurbereth, benvegnud in su la Wikipedia in lengua lombarda, l'enciclopedia in Lombard a contegnud liber!
Per scomincià la to colaborazzion dàgh un'oggiada, prima de tut, al jut e anca a la pagina d'istruzzion.
Regordes che:
- se dev mia cargà material protegiud da Dirit da cobia (copyright)
- Besogna scriver i articoi cont una grafia acetada: per el lombard in general a gh'è la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, per i variant locai gh'è di alter grafie, de solet quej storeghe, per pussee de informazzion te consiliom de toeu contat cont un aministrador
- Se te conosset un'ortografia local o te doperet un dizzionari scrivud cont un'ortografia local e te voeulet trasformà i parolle in Noeuva Ortografia Lombarda te podet vardà anca i manual de trasformazzion ortografica del wikizzionari
- I articoi i gh'hann de mantegn un pont da vista neutral.
- La lengua lombarda la gh'ha diverse variant locai o dialet: se te voeulet segnà el to dialet in su la pagina de la toa utenza a gh'è 'l modell babellmo, per fàgh savé ai alter utent i lengov che te conosset dopera inveci el modell #babel.
Per firmà i to intervent in di pagine da discussion dopera la sequenza da quatar carater ~~~~
Can't speak Lombard? Check out our Embassy!
--Sciking (dìm tusscoss) 12:27, 27 oto 2022 (CEST)
Un para de robe[modifica 'l sorgent]
Ciao, grazzie per el to lavorà! Te disi domà 'n para de robe:
- El me par ciar che 'l to dialet l'è no el milanes urban, donca te gh'heet de marcàll in del template, se te me diset che dialet te parlet te doo la sintassi giusta
- I to articoi inn bei, ma senza font. Se t'ij metet no te gh'heet de meter el template {{F|grafia=MILCLASS}} per marcàll. Opura, met i font che l'è mej!
Bon lavorà e bon divertiment in su la nosta enciclopedia! -- Sciking (dìm tusscoss) 20:40, 27 oto 2022 (CEST)
- La primma font l’è semper l’esperienza, ma n’hoo comunque giontaa on quaj. 😁 Provaroo a scriv ind ona manera men ariosa; el saria nò difficil, a pensi. --Laurbereth (ciciarade) 22:22, 27 oto 2022 (CEST)
Per fànn savé qual 'è el to dialet scrìv {{babellmo|dialet}}
in la toa pagina, (e inveci de dialet scrìv voeuna di sigle che --Gat lombard (ciciarade) 11:50, 1 nov 2022 (CET)te troeuvet chichinscì al segonda del to dialet, se l'è el brianzoeul l'è {{babellmo|Br}}
). --Gat lombard (ciciarade) 21:13, 27 oto 2022 (CEST)
- Grazie, ghe pensaroo quand faroo sù la pagina de l’utent. --Laurbereth (ciciarade) 22:22, 27 oto 2022 (CEST)
- Per la question ariosa a l'è no un problema, l'è assee marcà cont el template! Sciking (dìm tusscoss) 22:50, 27 oto 2022 (CEST)
- Capid, el to dialet l'è ona dialet minmga precis, soratut milanes, ma de sicur lombard ocidental,
{{babellmo|-}}
--Gat lombard (ciciarade) 14:49, 31 oto 2022 (CET)- @Gat lombard Not really. Quell che t’hoo ditt l’è che i mè gent rivaven de di band different, e che praticament – almen passivament – a gh’hoo pussee de on dialett. Sicoma per scriv gh’avevi de catànn fœura vun per dàss ona regolla, adess la mè intenzion l’era de provà a scriv in milanes, e sont oviament adree a fàll ind la manera che el m’è rivaa a mì, che l’è quella ariosa; quella de provinscia. Ma l’è nò che se’l senti “pussee mè” de quij olter, e se te me domandet de dìtt esattament chi che in mezz ai mè parent l’ha inviaa a dì “gagnà” per primm inscì de podè giustament marcàggh giò ol dialett de provenienza ins ol dizionari a soo nò ‘se respóndet, onestament. --Laurbereth (ciciarade) 08:46, 1 nov 2022 (CET)
- Sigura, de fat a vedé la toa manera de scritura a podom dì che 'l to dialet (quell drovad per scriver) el sia a bon cunt on milanes arios e donca ocidental o almanch soratut ocidental. Donca anca se te podarisset marcà el to dialet come ocidental ma a podom nò marcà i parolle in sul wikizzionari perché l'è possibil che ona quaivoeuna la sia vegnuda de l'orient.--Gat lombard (ciciarade) 09:04, 1 nov 2022 (CET)
- @Gat lombard Gh’è on quajcoss de particolar che gh’avarissi de fàggh attenzion ind ol scriv per vesinàss al milanes urban? A pensavi che cambià i “ol” con “el” e ranzà via i “daj” e i “staj” el fuss assee. --Laurbereth (ciciarade) 10:41, 1 nov 2022 (CET)
- Soratut quell, poeu anca el feminil di agetiv e nom che finissen con "al" al maschil a inn l'istess al feminil donca "material" e minga "materiala". come, indove inveci che coma, indova. De là de quest se gh'havariss de controllà ogni parolla. Ma a bon cunt el dialet che t'hee scrivud l'on quasi milanes.--Gat lombard (ciciarade) 11:30, 1 nov 2022 (CET)
- @Gat lombard Ok,
leje sistemmi. --Laurbereth (ciciarade) 11:33, 1 nov 2022 (CET)- Poeu so nò che la grafia milanesa la preveda la dopia "g" in aveggh. Mi conossi domà "avegh" Ma questa chì l'è domà ona question de ortografia.--Gat lombard (ciciarade) 11:50, 1 nov 2022 (CET)
- @Gat lombard Soo nò se el sia on quajcoss de official, ma l’è on us che hoo ciapaa mì e ghe’l dœuvri prevalentement per ona quistion de uniformitaa cont ol criteri doperaa per fà sù i olter inifinii quand che ghe se tacca dree di robb (es: fànn, fàll, ecc.). Istess discors per i “ins” e olter robb compagn, che hinn nomà ona scelta stilistica che ghe dœuvri desgià che “in de la”, “in de ona” e “in su la” me paren tropp longh, e a pœudi pensà che i sien pussee bej de lensg per quij che on -de- lilinmezz ghe’l mettarissen nò.
- Hoo vardaa, e “strasordenari” l’è nò on typo, ma el pararia ona variant che ghe doperen almen di part de Bergom. Donca, te pœudet mèttel ins ol dizionari, se te vœuret. --Laurbereth (ciciarade) 12:38, 1 nov 2022 (CET)
- Poeu so nò che la grafia milanesa la preveda la dopia "g" in aveggh. Mi conossi domà "avegh" Ma questa chì l'è domà ona question de ortografia.--Gat lombard (ciciarade) 11:50, 1 nov 2022 (CET)
- @Gat lombard Ok,
- Soratut quell, poeu anca el feminil di agetiv e nom che finissen con "al" al maschil a inn l'istess al feminil donca "material" e minga "materiala". come, indove inveci che coma, indova. De là de quest se gh'havariss de controllà ogni parolla. Ma a bon cunt el dialet che t'hee scrivud l'on quasi milanes.--Gat lombard (ciciarade) 11:30, 1 nov 2022 (CET)
- @Gat lombard Gh’è on quajcoss de particolar che gh’avarissi de fàggh attenzion ind ol scriv per vesinàss al milanes urban? A pensavi che cambià i “ol” con “el” e ranzà via i “daj” e i “staj” el fuss assee. --Laurbereth (ciciarade) 10:41, 1 nov 2022 (CET)
- Capid, el to dialet l'è ona dialet minmga precis, soratut milanes, ma de sicur lombard ocidental,
Buddhesim[modifica 'l sorgent]
Ciao, te see propi sigur de -esim per i religion a la fin? L'hoo mai sentud, ma se te 'l doperet benon! Sciking (dìm tusscoss) 14:33, 30 oto 2022 (CET)
- [@ Sciking] El saria minga domà per i religion, ma per tutt quej sufiss che in italian te ghe disariet “-ismo”. A dìlla tutta, a savevi nò ‘mè fà a fàjj sù quej paroll chì in lombard, visto che de solet i esprimen di concett di quaj, probabilment, te parlariet domà in italian o in ingles. La me par anca ona situazion compagna de quand a se dis di robb come carna, forna, inverna indove te ghe picchet dent on -a- a la fin di paroll, se te je vœuret dì giust. A dìggh domà carn, forn, invern e buddhism el me par sbagliaa e ind el parlà me vegnaria naturalment de fàggh adree on quajcoss, e l’è forsi la reson per la qual al dì d’incœu la gent despess la je dis “a l’italianna” – e donca carne, forno, inverno e buddhismo. Tuttavia, a scrìvegh buddhisma el me pareva ridicol, e allora hoo vardaa ins el dizionari del Cherubin per vedè qual la fuss la manera pussee milanesa de doperà in quej situazion chì. Te ne trœuvet minga tant de paroll inscì, ma a parariss che luu el ghe diseva propri “-esim”: a l’è ciar quand te circhet di paroll come “galantomesim”, indove che luu el ghe mett tutt dò i version, sia quella italianizada, sia quella lombarda “pussee s’cetta”. A pœudi donca pensà che i paroll come cristianesimo in italian gh’aiven on’influenza lombarda o piemontesa, o che i vegnen sgiò de ona veggia manera toscanna de formà quej desinenz chì compagna de quella che ghe dœuvra el Cherubin. --Laurbereth (ciciarade) 16:39, 30 oto 2022 (CET)
- el sufiss l'è -ism o -ismo in lombard per el "budismo" /"budism"--Gat lombard (ciciarade) 18:19, 30 oto 2022 (CET)
- [@ Gat lombard] Mì, coma hoo giamò ditt, hoo dovraa ona desinenza che hoo trovaa ripetutament ins on bell dizionari, e che donca la me pareva ben attestada. Pensi che el sia mej de dìvv che a l’hoo doperada perchè “a le disi mì”. Per quell che riguarda i convenzion ortografegh che violter ve sii daj ins quell sitt chì – che l’è quell ch’a pensi che te siet adree a parlà quand te diset “el suffis l’è -ism ‘in lombard’”– a le soo nò. Se però t’hoo capii maa e l’è minga nomà ona quistion de spelling, e che donca tì a parlà te ghe diset -ism delbon propri inscì, el me par fiss destrani. Coma hoo scrivuu de desora, a sentìlla la me par ona manera impropria de “retro-lombardizà” di desinenz de l’italian, e a dìlla l’è ovvio che a la parolla ghe manca on quajcoss – me vegnaria pussee facil dì -ismo che gnanca -ism, e l’è ciar che -ismo a l’è on italianismo/italianesim. Per quell che hoo vist e sentuu mì, tucc gh’hann la soa manera de fà sù quej paroll chì: a gh’è quij che ghe disen forna, olter che ghe disen foren, ma tucc ghe fann adree on quajcoss e nissun el ghe lassa forn propri inscì. Se te prœuvet a dìlla, a l’è ciar che a la parolla ghe serva ona vocal ind ona quaj part. --Laurbereth (ciciarade) 10:44, 31 oto 2022 (CET)
- el sufiss l'è -ism o -ismo in lombard per el "budismo" /"budism"--Gat lombard (ciciarade) 18:19, 30 oto 2022 (CET)
- Se ti te diset buddhesim se dopera buddhesim, almen al moment. El gh'è anca in italian antigh, magara l'è 'na roba de andeghee, ma l'è mìnga proibid vessél :) Sciking (dìm tusscoss) 11:14, 31 oto 2022 (CET)
- Se gh'è in su l dizzionari el va ben de sicur. Foren l'è ona variant lombarda de forna. Pensi che se dis inscì in bergamasch, Donca te podet scriver tant forna 'me foren --Gat lombard (ciciarade) 12:08, 31 oto 2022 (CET)
Categoria a stella[modifica 'l sorgent]
Ciao, per quell che 'l revarda i categorie la "stella" (*) la se met domà quand che l'è la radis de la categoria, ad esempi - el soo no - religion celtega el gh'havaria dent [[Categoria:Religion celtega|*]] (ma l'è assee un spazzi, ghe voeur no per forza lee), ma tempi celtegh el voeur no la stella. Bon lavorà! -- Sciking (dìm tusscoss) 19:46, 4 nov 2022 (CET)
- Ah, hoo capii! Gh’avevi sominciaa a fàll anca mì perchè avevi vist che t’avevet giontaa ona stella ai categorij ins la pagina del buddhismo, ma avevi nò capii ol perchè.
- Grazia, bon lavorà anca a tì, [@ Sciking]. --Laurbereth (ciciarade) 20:51, 4 nov 2022 (CET)
Intra /in tra[modifica 'l sorgent]
COn riferiment ai tò ultime modifgehe "In tra" el dovariss andà ben 'me l'è in Noeuva Ortografia Lombarda, siben che in sul wikizzionari l'è intra. Speti che on quaivun prategh de la NOL el vegna a discuter per giustà questa roba chì vist che quei pussee prategh de la NOL a le scriven sempre spartid in du.--Gat lombard (ciciarade) 16:28, 5 nov 2022 (CET)
- @Gat lombard La grafia che ghe dovrii l’è relativament nœuva per mì, donca soo minga gnanmò ben i us che violter hii ciapaa. Pensi che la sia nò ona quistion de grafij, però, perchè me par de capì che intra el riva giò del latin inter, e donca a le scrivi taccaa vist che l’è nò dò preposizion, ma domà vunna.
- Per i de sora/desora, de là/delà etc. che hoo vist che t’hee cambiaa, je scrivi taccaa perchè i sarissen dij averbi indeperlor, in teoria. Pensi che la sia ona situazion compagna de quand che in italian on quajvun el ghe scriv da per tutto e on quajvun d’olter dappertutto. Donca a pensi che i pœuden andà ben tucc duu. --Laurbereth (ciciarade) 19:50, 5 nov 2022 (CET)
- [@ Eafoð] te see bon de spiegà se l'è intra o in tra?
In realtà mi disaria che sia in tra e intra podarissen andà ben, inscì 'me per i alter: in de per mi / indepermì | dessora / de sora (però disaria 'dessoravia'). Inveci 'de là' el tegnaria spartid. Eafoð (ciciarade) 10:30, 6 nov 2022 (CET)
- [@ Eafoð] Te je scrivariet destaccaa anca per dì, soo nò, “el riva de delà”? Per esempi, quand che sont a cà e disi “me voo de delà” pœudi intend che vœuri domà andà ind l’oltra stanza; menter se disi “mi voo de là” el pararia quasi che a gh’aiva l’intenzion de mœùves invers ona direzion specifega. Me somejen dò situazion different. --Laurbereth (ciciarade) 18:15, 6 nov 2022 (CET)
Fiocada di vos 2022[modifica 'l sorgent]
Ciao Laurbereth, voeuli invitàt a toeu part a la Fiocada di vos del 2022, del 1 al 31 de dicember. El sarà un event indova che se scrivarann di vos noeuve in sul noster territori, in su la storia di terre lombardofene, in su la lengua lombarda, i lombard e inscì via, inscì de quatà la Wikipedia de vos noeuve, un poo 'me quand che 'l fioca :) -- Sciking (dìm tusscoss) 19:33, 16 nov 2022 (CET)
- S’ciao, [@ Sciking], grazia per l’invid. A dì la veritaa a gh’ho giamò on para de articoj pussee gross che hinn dree a buì e ai quaj sont dree a lavoràggh adree – anca se pussee de on lavorà a l’è on divertiment – donca pensi minga de vèss bon de juttàvv ind ona manera consistenta. Hoo anca daj on’oggiada ai vos che avii listaa e francament gh’ho delbon minga tant de dì ins quij argoment lì, desgià che je cognossi propri pocch fiss. De tucc i maner, el mes che ven a dovarissi riessì a sbozzà/tradù almanch on para de vos se sont bon de trovà assee material per scrìvegh giò quatter righ. Imagini che gh’è de prenotàss però primma de taccà a scrìv ona vos indepermì, nò? --Laurbereth ciciarada 10:41, 18 nov 2022 (CET)
- Te seet semper liber de scriver una vos! Magara dopera un Sabion personal ('me quell chi) per scrivéla prima a toch inscì vedom che la gh'è e se vun el voeur fàlla pussee bona el po dàt una man. --Sciking (dìm tusscoss) 12:39, 18 nov 2022 (CET)
- @Sciking 👍🏻 --Laurbereth ciciarada 12:51, 18 nov 2022 (CET)
- Te seet semper liber de scriver una vos! Magara dopera un Sabion personal ('me quell chi) per scrivéla prima a toch inscì vedom che la gh'è e se vun el voeur fàlla pussee bona el po dàt una man. --Sciking (dìm tusscoss) 12:39, 18 nov 2022 (CET)
Spostament[modifica 'l sorgent]
Ciao, per piesè, se te feet di spostament de massa dìll a mi, perchè se te 'l feet ti el sposta minga el ligam a Wikidata e gh'hoo de sistemà :) -- Sciking (dìm tusscoss) 20:04, 18 nov 2022 (CET)
- @Sciking Hoo capii. Me despias, ma pensavi de avè faa negott de maa. I ligamm je sistemaria anca mì depos del spostament, ma per ona quaj reson ona motta de pagin hinn bloccaa, almen per mì. Pensi de avèggh gnanmò assee edit ins la Wikidata. --Laurbereth ciciarada 20:08, 18 nov 2022 (CET)
- T'heet fad benon! L'è el wikidata che 'l gh'ha di problema. --Sciking (dìm tusscoss) 12:56, 22 nov 2022 (CET)
Varon[modifica 'l sorgent]
Ciao, te foo una quaj nota a la toa correzzion de Varon Milanes: do, re mi... :D
Scherzi, scherzi!
Alora:
- Olter l'è acetad 'me forma local
- Gallaraa/Gallarad: in teoria, la forma favorida a l'è quella local per i bande de cità, dònca mi faria Gallaraa, ma l'è no 'na regola per i cognom
- Dignitaa el va benon! Anzi, in teoria in NOL la forma pussee pura la sarïa quella, inscì de sconfondes no con l'infinid
- Stampà l'è propi la forma originala scrivuda in del Varon in del titol
Grazzie semper per el tò lavorà! --Sciking (dìm tusscoss) 15:57, 12 avo 2023 (CEST)
- Per vertù/vertuu: l'è istess, scriv 'me te voeulet! La pupart di NOLista la pensa che inn compagn, un quajvun el pensa inveci che -aa/-uu inn mej :)
- Per "Gallaraa", la question a l'è che i comun inn de solit scrivud a sentì la forma local, a tegnì comunque i adatament de la v e de la n: donca per esempi Rovat, Gal(l)araa, ecc.. Ma la regola la val no per i cognom formalment, donca te podet scernì ti 'me scrivel. Sciking (dìm tusscoss) 20:28, 12 avo 2023 (CEST)