Ciciarada Utent:Sciking/Archivi2016-2

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
De Wikipedia

Grafia di Classegh de la literature Milanesa[modifica 'l sorgent]

Ciao Sciking, scolta: la grafia classega milanesa la gh'ha di regol ben precis per quell che 'l revarda i consonant e vocaj doppi: la consonant doppia l'è minga li a designà ona inscì ciamada "geminazzion consonantega" ma l'è lì per dì che la vocal che la vegn innanz l'è curta e (de sollet) overta.
Per esempi "vott", "bott", "mett", "ratt", "lumm", "sitt", "tucc" = [vɔt], [bɔt], [mɛt], [ɾat], [lʏm], [sɪt], [tʏʧ].

Quand che la vocal l'è curta (e de sollet overta) in cova a na parolla, allora l'è singola: poeu, incoeu, toeu, pu, però: [pœ], [incœ], [tœ], [pʏ], [perɔ]. Quand che la vocal l'è curta ma sarada, allora la gh'ha besogn del so cappellin: "sô", "bôtt" = [su], [but]

La consonant singola, al contari, l'è lì per fà savè che la vocal che la vegn innanz l'è longa e (de sollet) sarada: "röda", "color", "lus", "ris", "scesa" = [rø:da], [culu:r], [ly:z], [ɾi:z], [ʃe:za]. La vocal longa in fin de parolla la se scriv doppia: "finii", "perduu", "sbattuu" = [fɪni:], [pəɾdy:],[sbaty:]

On para d'esempi prategh: la vida l'è "grama", minga "gramma". "Duu fioeu" (u lunga e sarada), minga "du fioeu".

Te saludi, --Mondschein (ciciarade) 09:39, 4 Mag 2016 (CEST)

Brào Mondschein, bèla spiegasiù, sercaró de tignìn cönt apò a mé per chèle ràre ólte che me capèta de ìga de scrìer vergót en lombàrt ucidentàl. Però ghe sarès de defenéser con preciziù le régole che ülì doprà sö la lmo per la MILCLASS e scriìl endel sò artìcol dedicàt, e se gh'è dele diferènse de upiniù, dato che de la clàsica milanéza gh'è stat divèrse versiù, discutìn ensèma e catà fò 'na stràda e che la sàpe chèla per töcc. Se riì a fal, el sarès en bèl pas en nacc per la lmo e la MILCLASS la farès en pas amò 'n piö per deentà en standard de riferimènt indiscutìbil per la lmo. --Ninonino (ciciarade) 10:19, 4 Mag 2016 (CEST)
Te rengrazzi! El faremm. I poetta e scrittor classegh Milanes s'hinn maj concordaa al 100% (domà al 99%) in su la grafia per on para de reson:
1. Reson fonetega: per esempi la "i" de "ris" l'è na i longa e sarada compagna de quella Taliana, ma la "i" de "sitt" o la primma i de "finida", o anca la i de "primma" l'è na "i" curta e overta, che la tend a "e" o anca a "ü", a segonda, e, per chella reson chi gh'è quij che scriv "prümma" o "fenida". Poeu gh'emm la a sarada che la someja na o overta e allora vun el troeuva "olter", ma anca "alter", "cold", ma anca "cald", etc. Poeu gh'emm anca la "e" schwa e allora troeuvom parchè e perchè, mercaa e maraca, etc.
2. Etimologgega: per esempi, perchè scriv "ciappà" e "allora", ma "sarà" e "ciamà"? La primma "a" in tucc e quatter i termen l'è curta e atònega... La reson l'è domà etimologgega.
Però la grafia classega l'è minga domà na font de confusion: per quell che 'l revarda i consonant la po anca dann na man, per esempi cont la "v": la "v" Milanesa in "cavall" l'é minga quella taliana in "cavallo", ma ben diffarenta: la v taliana l'è pussee dura e la se forma cont i dinc de sora che tócchen i laver de sota, menter la v lombarda in "Cavall", "vun", e "mi a scrivi" l'è na v pussee mòrbeda che la se forma cont i laver asquas taccaa insemma on poo compagn de quand che vun el dis "ü". On poo compagn de la "w" ulandesa che l'è ben diffarenta de quella todesca (che l'è pu o manch la va taliana). Tant l'è vera che quand che la "v" l'è arent a ona "o" sarada (in Milanes la se parnonsia "u") soratutt al didincoeu, e soratutt quij che 'l Milanes el parlen no de maderlengua la parnonsien no e s'ciavo: lavorà, cova, statova, sova, etc.
A l'è minga fenida chi ma me fermi chi per el moment. Te saludi, --Mondschein (ciciarade) 12:47, 4 Mag 2016 (CEST)
Allora, donca, vun di problemma principaj che gh'emm l'è che finn ai agn '70-'80 la gent la parlava 'l Milanes però 'l scriveva no menter ch'al didincoeu i gioven compagn de l'Eldomm e del sciking el parlen no ma 'l voeuren imparà e i strument per imparàl, el Milanes, hin, de sollet, i liber, i test scritt. Per chella reson cho mi pensi che ona grafia che la ghe dia on tantin ona man a comprend comè che l'è che 'l se panonzia na parolla ' l saria na bella robba. --Mondschein (ciciarade) 13:29, 4 Mag 2016 (CEST)
Gràsie amò Mondschein pò a per chèsta spiegasiù. Però, en cunsidersiù de chèsti facc, podarèsef mìa ciapà come riferimènt en disiunàre autorévol (Cherubini?) e 'ndoche gh'è dei döbe (primma o prümma?) tègner bùna la versiù riportàda söl disiunàre. Come alternatìva se pödarès acetàle töte dò le versiù, come en italià per comprare vs. comperare, gioco vs. giuoco, pènset de nò? Chèl che se pöl mìa éder l'è 'na paròla scriìda en trè o quàter versiù diferènte come Galizzia vs. Galizia vs. Galissia ecc. e lé l'è mìa questiù de etimologia o variasiù fonetica locàla, l'è cunfuziù e bàsta, no? --Ninonino (ciciarade) 13:51, 4 Mag 2016 (CEST)
Grazzia per el "vademecum", hoo mai capii ben i consonant de la milanesa. Soratutt son d'accordi cont el Nino per ciappà di riferiment, perchè da quel che soo mi la o cont el cappellin la se drova domà a la fin de parolla. Per la quistion "Primma" vs "Prumma": Per i paroll isciì per mi gh'hem de accerrà tucc i variant, inveci per Galizzia vs. Galizzia gh'hemm de decid on standard, ma anca per "collaborazzion" vs. "Collaborazion".--Sciking (ciciarade) 14:04, 4 Mag 2016 (CEST)
Sciking El cappellin o l'acent che 'l va su a drissa, l'è l'istess, l'è li per differenzià de la parnonzia standard: bott, i bott che vun el ciappa quanda che 'l parla tropp, e bôtt o bótt, quell contenidor de legn cont dent el vin o la bira.
E chess chi a bon cunt l'è 'l problemma de la Milanesa Classega: la va ben per la gent che 'l Milanes el parla de maderlengua: se vun in del coo el sent na "a" sarada e longa, comè in de la parolla "rana", allora el scriv na consonant singola ("vida grama") e se vun el sent in del so coo na "a" curta e overta allora 'l scriv na doppia consonant , per esempi "gramm", "dusent gramm de farinna". Purtropp la pupart de quij che voeuren scriv Milanes al didincoeu el senten negott in del so coo perchè 'l Milanes el parlen no, figuremmes de maderlengua.
Ninonino Donca, per quell che 'l revarda i vocabolari, si, el Cherubini l'andaria ben, però 'l problemma l'è che i vocabolari gh'hann minga tucc i termen, gnaca tucc i termen pu comun. A bon cunt el fa negott: el 99,5% di termen hinn tucc inguaj e na quaj variazion la va ben (de varazion ghe n'è in tucc i lenguagg). Mi 'l me bastaria che la gent la scrivaria Galizzia (la primma i l'è curta), "vida grama", "dusent gramm de ris", etc, Insci dura l'è minga, o no?? Per i paroll compagn de "collaborazion" l'è minga dura: a l'è na parolla moderna derivada de l'Italian donca la doppia la resta per ona reson etimologgega e la z l'è singola perchè la se parnonzia "s sorda" e in Milanes la Z = s sorda (intenzion, lavorazion) e ZZ = s sonòra (mezz) --Mondschein (ciciarade) 14:38, 4 Mag 2016 (CEST)

Mondschein, dì che la zz l'è sonora l'è minga vera, perchè la troeuvom dent a paroll 'me spazzi, prezzi, servizzi, mazzott. Per 'sta reson pensavi che ona manera de sistemà l'ambiguità l'era de fà <zz> [s] ("s sorda") e <z> [z] ("s sonora") - ma oviament scrivaria invenZion, minga invenZZion. Al dì d'incoeu mì doperi 'sto criteri, anca se recongnossi che l'è ona mia invenzion.
Poeu ghe saria anca de regolà certi quistion per i consonant doppi che per mì, in la pupart di cas, poeuden vess ranzaa via senza rimors. A cosa servissen i dò "C" de accent, i dò "P" de cappell, i dò "F" de offizzi, i dò "L" de collaborazion? In general, poeu, i vocai denanz a "p, f, m" hinn semper curt, donca forsi gh'è nò besogn de marcai giò doppi (*dopi). E poeu gh'è di contradizzion (grafia de incoeu: contraddizion), perchè, per esempi, la doppia M la se scriv minga in di nomm compost (perchè "omm", ma poeu "omasc" e minga *ommasc?; perchè "famm" e minga *fammaa?; perchè, in teoria, "lunna" e minga *lunnar?). Mì lassaria 'me doppi quei che servissen de vera a scascià via di dubbi fonologich.
A bon cunt: fina 'dess me son ciappaa domà la libertà de tirà via i accent in sui O (che l'è on lavor comun a tutta la letteradura milanesa almanch fina al 1970) e de rangià a la mia manera la quistion de la zetta. Per el rest, son restaa fedee ai norm tradizzionai. Se voeurom mettes dree a pensà di regol comun, compagn de quell che l'è staa faa per la LORUNIF, mì ve doo tutt el mè ajutt. --Eldomm (ciciarade) 20:59, 4 Mag 2016 (CEST)

Mi son a favor de regolamentà i ròbb minga ciar de l'ortografia milanesa. --Sciking (ciciarade) 21:06, 4 Mag 2016 (CEST)
Eldomm: E si, el saria staa pussee giust dì "la zz in finn de parolla". Però Omm = òm, menter omasc = umasc; fàm, ma famaa, etc. e allora te vedet che la regola linscì la fonziona. Per el rest, n'evom giamò parlà: on bell poo de robba che l'è domà de derivazzion etimologgega la pòdom si trà via: catà, ciapà, tocà, tacà, etc. inscambi de cattà, ciappà, toccà, taccà, etc. degià che la vocal che la vegn primma l'à atonnega. Poeu pòdom drovà l'acent e scriv "atònega" inscambi de "atonnega", "etimològega", inscambi de "etimologgega", "pòdom" inscambi de "poddom", etc. però poeu chella chi l'è pu la grafia classega milanesa ma l'è na grafia nova...
Sciking Semm dree a fà na discussion importanta e ti te l'archiviet??? Varda, te me feet proppi scappà 'l sentiment...--Mondschein (ciciarade) 00:37, 5 Mag 2016 (CEST)
Desarchiviada, purtòpp se te voeuret archivià con la cronologia te gh'het de fà inscì. --Sciking (ciciarade) 00:53, 5 Mag 2016 (CEST)
Ciuè u tüsscoss u negòt? --Mondschein (ciciarade) 01:43, 5 Mag 2016 (CEST)
Ninonino la grafia classega milanesa, pòla andà ben per el to dialet e per el LOR in general? Mi sunt prunt a druà na grafia ünega per tücc i dialet lumbard, anca quela del Dügaa de Puntida, el fa negot, ma gh'em de tacà sü a scrif tücc a l'istessa manera... --Mondschein (ciciarade) 01:47, 5 Mag 2016 (CEST)
Se pò semper fà copy&paste ;)
Per la LOR, mi pensi che 'l se pò fà. A bon cunt SL la gh'ha di element assee milanes e la vegn drovada per scriv l'oriental. L'unegh problema ch'al me vegn in ment l'è che in oriental scriven tucc i accent. Per el rest mi pensi che se pò... --Sciking (ciciarade) 02:45, 5 Mag 2016 (CEST)

Mondschein, l'è nanca vera che l'è inscì per i zz in finn de parolla, e bastà pensà a paroll compagn de pozz, mazz (o, per vedè olter grafii tradizzionai, el cremones Tourrazz!) e ai sò derivaa (es. mazzett, Pozzoeu...). Inoltra, i esempi de doppi che t'eet portaa tì (atonnega, etimologgega, poddom) j'ha mai scrivuu nissun, nanca al temp di duca vigg.
Ma al de là de quest: mì pensi che ona grafia seria la gh'ha de respettà di criteri interni precis. Se in de la vos principal a gh'è ona consonant doppia (omm, lunna, ciappa, sgriffa, botton, parolla, carr...), l'è giust che ghe sia anca in di sò derivaa (*ommon, *lunnetta, *ciappina, *sgriffascia, *bottonzin, *parollascia, *carrett...). Sedenò, anca a vorè cercài in su dizzionari, l'è on casott. Ma la domanda che me foo mì a l'è questa: a hinn proppi necessari tutt i doppi? Probabilment nò.
Ocio: in d'on quai cas l'è necessari. Pensi a <ss>, <zz>, <ll>, prima de tutt; personalment pensi che gh'emm de conservà anca i <nn> finai (ann) e per i sò derivaa (annada); per minga parlà de la <rr> (per la distinzion car/carr). I olter consonant, per mì, a hinn spartii in diversi grupp:

  • bb, cch, dd, ff, pp, che (almanch per mì) poeuden vess tiraa via senza di gross problema.
  • mm, vv, che lassaria domà per la I persona plural (gh'emm, semm, femm...) e per i riflessiv (sentimm, cantamm; sentivv, cantavv).
  • cc, gg, che lassaria domà per i derivaa de paroll 'me oeugg, vegg, fregg (e donca oggiada, veggetta, freggiolent...) e per i finai compagn de tucc
  • tt, che (gh'hoo de confessall, me pias tant) conservaria per evità de sconfond i paroll che ghe l'hann (ciapett...) con la segonda persona singolar (ciapet...).

Personalment, se poeudom evità de tornà a doperà di acent, mì son bell content. L'è anca ona manera de tornà a fà sentì 'sta grafia 'me quaicoss che 'l pò andà foeura di Bastion de Milan, e che la pò vess doperada anca de quei che parla di dialett "arios". Ve foo di esempi:

  • om(m) (in grafia "ofizzial": òmm), a Milan se dis [ɔm], ma a Vares e in sul Lagh de Comm se dis [om] e a Ciavenna e in del Lodesan [um]
  • sotta (graf. of.: sòtta), a Milan l'è ['sɔta], in Brianza e Vares ['sota], a nord de Comm l'è semper ['suta]
  • trop(p) (graf. of.: tròpp), a Milan l'è [trɔp], a nord l'è anca [trop], in del Varesott, Tesin e VCO inveci [trøp]
  • bosch (graf. of.: bosch/bósch), a Milan l'è [bu(:)sk], a nord l'è [bosk]/[boʃk]/[buʃk], a Pavia e in Lumellina l'è [bɔsk]

Insomma (insoma...): l'è ona manera per semplificà la grafia e fàlla vegnì pussee bona per tutt el sistema milanes/ocidental. Intant che specciom de rivà a la grafia per tutt el Lombard. 'Se 'n disii? --Eldomm (ciciarade) 09:04, 5 Mag 2016 (CEST)

[@ Mondschein, Sciking] G'ho mai pröàt a scrìer en bresà co le regole de la MILCLASS e pöl das che se pöde ach rià a fal, ma perchè g'harèsei de fal? En bresà, bergamàsch e cremàsch, töte le persùne che g'ha pröàt a scrìer en LOR, del sècol XX a nì a adès, i l'ha fat con régole, magàre diferènte l'öna de l'ótra ma che concordàa alméno sönden quach póncc: la /ø/ se la scrif <ö> e la /y/ se la scrif <ü>. L'è éra che i disiunàre stòrich del bresà e del bergamàsch compagn del Melchiorri, del Pinelli e del Zappettini i dopràa amò <oeu> o <œ> per la /ø/ e <u> o <ù> per la /y/ ma i è del sècol XIX e de alùra piö nisü i ghe nacc dré a chèla stràda lé. Se óter ardì töte le òpere scriìde en bresà o bergamàsch (poezìe e comédie perlopiö) nesöna de chèste, ma pròpe nesöna le dopèra piö le grafìe stile MILCLASS. Per el bresà, de Canossi a nì adès piö nisü che sàpe mé i g'ha dopràt <oeu> per /ö/. Per chèsta rizù mé pènse che per la LOR g'ha nisü sènso cambià stràda e fà 'n sàlto 'ndré de 'n sècol e mès e ignorà töt chèl che gh'è stat en mès. Come g'ho zà scriìt a mèret dei italianìsmi vs. arcaìsmi/particolarismi mé òi scrìer endel bresà del sècol XXI mìa chèl del sècol XIX. Per l'ucidentàl l'è diferènt perchè la trdisiù de la MILCLASS l'è amò ìa e de zét che i la doprà ghe 'n sàpe amò, suradetöt per el milanés.
Ma pò, perchè tirà 'n mès apò a la LOR quan che fì zà fadìga a mitìs decórde sö cóme scrìer en ucidentàl per el qual la MILCLASS l'è nativa? Cumincì a mitìs decórde sö chèl che 'l sarès zà 'n bèl laùr, no?
Ché sóte mète 'na antologìa de tèscc scriìcc en bresà endei öltem agn, ardì óter se 'n truì vergü scriìcc en stil MILCLASS...
* Brèsa desquarciàda de Giovanni Peli (en sostansa l'è LORUNIF)
* Introduzione di Gibellini a Canossi
* rivista La Pianura (Orzinuovi), Poesia di Aldo Cibaldi a pag.10
* rivista La Vecchia Pieve (Coccaglio), poesia di Aldo Cibaldi a pag.46
* Garda Notizie raccolta di poesie di vari autori a pag.26
* Sito della Proloco di Collebeato: Poesia di Luigi Rigosa
* Poesie premiate dal concorso indetto dalla rivista "Dipende" a pag.9
* Testo de la cansù de Dellino Farmer "Trènta Piò"
* Testo de la cansù "Turne dala mé zènt" de Bepi & the Prismas con Charlie Cinelli
...e mìla e mìla ótre ghe 'n sarès, truìmen vóter giöna en stil MILCLASS...
--Ninonino (ciciarade) 09:50, 5 Mag 2016 (CEST)

PS: Imperdonabile, dimenticavo il Lönare Bressà... --Ninonino (ciciarade) 10:14, 5 Mag 2016 (CEST)

Disemm che 'l bandon de la grafia tradizzional in di dialett orientai (a partì de l'oeuvera del Tirabosch in poeu) l'è vun di "vulnus" che l'ha menaa a la situazzion de confusion grafica che gh'emm incoeu. Fina al 1860-1870 circa i grafii lombard eren diferent, ma pu o manch vesinn: on sistema de compromess tra el frances e l'italian, con vari soluzzion (in cremones-cremasch, per esempi, se doperava <ou> per [u] e <eu> per [ø], e l'è staa inscì fina al 1970 circa), ma che podeva vess armonizaa cont el passà del temp. Poeu l'è stada ciappada ona strada diferenta, che maneman l'ha ciappaa pè anca in Lombardia ocidental, indè che l'è stada bandonada la grafia tradizzional: a Pavia intorna al 1930, a Comm e a Lecch intorna al 1970, a Vares tra i agn '80 e '90. Senza cuntà tutt i soluzzion personai, i idiosincrasii, e via inscì.
Bon, ormai l'è fada. Mì pensi minga che se poeuda tirà denter el lombard oriental in del sistema grafich "milanes", se per "milanes" intendom quell de incoeu.
Ma se l'è per quest, i reson per ona standardizazzion incoeu hinn pussee fort che mai. Ma l'è on lavorà che gh'emm de fà foeura de la Wikipedia. --Eldomm (ciciarade) 13:47, 5 Mag 2016 (CEST)

[@ Eldomm] El Gabriele Rosa endel sò "Costumi e tradizioni delle provincie di Bergamo e di Brescia" del 1858 el doperàa zamò <ö> e <ü>... --Ninonino (ciciarade) 15:53, 5 Mag 2016 (CEST)
L'è vera, me seri desmentegaa del Rosa. Hoo pensaa al Tirabosch perchè l'è lu che l'ha scritt giò i poesii del Peder Ruger in de la grafia "noeuva". --Eldomm (ciciarade) 08:56, 6 Mag 2016 (CEST)
[@ Eldomm] se per l'unificazzion grafega l'è mej fall foeura da la Wikipedia (ma anca scoltand i Wikipedista, semm elprogett de litteradura lombarda pussee grand del mond), per mett a post i "erroritt" de la Milanesa se pò fà chì, l'è ona decision stilistega. --Sciking (ciciarade) 14:13, 5 Mag 2016 (CEST)
Segondo mé l'è 'n momènt de ciapà al vul e mìa lasàl scapà. Sif potensialmènt en sich a ülì doprà la MILCLASS: Eldomm, Sciking, Mondschein, Zawagner e G195. Forse ghe n'hom mai ìcc isé tacc töcc ensèma dispunìbii a doprà la stèsa régola ortogràfica, ciapì l'ocaziù per mèter en pé en progèt e fà 'na sìntezi de le òste edèe a mèret de la MILCLASS e mitì zó dele régole unìvoche, che chi völ doprà la MILCLASS sö la lmo i g'ha de respetà. Ciapìl al vul chèl momènt ché! --Ninonino (ciciarade) 15:28, 5 Mag 2016 (CEST)
'me hoo giamò dii mi son d'accordi. --Sciking (ciciarade) 17:07, 5 Mag 2016 (CEST)

Bonna sira amis! Scusemm s'a vegni mai scia', ma desgia' ch'a parlom de grafia, a voraria di' la me opunion. I regol ch'el dis ol Mondschein ai varen par la grafia moderna, normaa de quij dol filologigh, ma int ol passaa la gh'e' staj pussee de variazion (pinsemm a di scricciur come' "loff" o "vecc", o a l'ortografia ch'el droveva ol Maggi). In general el me someja che l'usagg di geminazion el sibia aumentaa cont ol passa' di secoj, e mia semper par di reson de vera utilitaa. Mi me son ciappaa la libertaa de drova' mia l'ascent in su la O de tra' via na quaj consonant dobbia che par mi a l'eva de trop, anca parche' mi a scrivi int on dialett arios indove' che la parnonzia di vocaj vert e saraa a l'e differenta de quella dol milanes moderno, com'el dis giustament Eldomm. L'istess el var paj vocaj dobbi int i paroll monosillabigh (es. "du"), a l'e' doma' na licenza mia, come la dobbia zetta in "azzion" ch'el droeuva on quajvun de violt. A bon cunt quell ch'a voreva di' a l'e' che anca la grafia classiga a l'e' mia propi scriccia in su la preja, prumma de l'uniformazion de quij dol filologigh ognidun a la droveva on poo a la so manera. SurGrimm (ciciarade) 17:54, 5 Mag 2016 (CEST)

"Mazz" e "Pozz" hinn paroll Milanes? Ti, se la strada l'è giazzada la zz te la parnonziet sorda o Sonora. :-) A bon cunt, inscì com'hoo giamò dii putropp de ecezzion ghe n'è na motta. Etimologgega, etc hinn robb ch'hoo provà mi inscì de tentà de standardizzà la grafia. I doppi consonant podom anca tràj via. Podom, parol, etc.
Perchè drovà minga la LOR ancs per l'ocidental? Mi 'l faria si, anzi de doman ghe proeuvia. --Mondschein (ciciarade) 19:02, 5 Mag 2016 (CEST)
Oviament mì hoo minga ditt de trà via tutt i consonant. El mè ragionament l'era pussee articolaa. --Eldomm (ciciarade) 08:56, 6 Mag 2016 (CEST)
Beh, on quaj motiv te 'l do mì:
  1. La mett di accent inutil
  2. L'è foeura de la tradizzion milanesa
  3. Gh'è giamò la LOC
  4. L'è pròppri ona manèra do sottomettess a la lengua italiana
Per mi, l'è mej tegnì quell che gh'hemm incoeu.Sciking (ciciarade) 20:15, 5 Mag 2016 (CEST)
La grafia drovada del Nino l'è asservida a lengua Taliana?? La classega Milanesa, po dass ma la LOR no! A bon cunt semm giamò in su la strada sbajada: semm dree a preòccupass tropp de la fonetega. Na grafia fonetega la va minga ben perchè i diffarenz fonetegh hinn tropp grand de canton a canton. Per quell gh'hoo domandaa al Domm Istrian comè che l'è che 'l parnonzia giazz perchè sont 99% segur che 'l parnonzia diffarent de mi.
Per mi na grafia la var n'oltra, l'unega l'è de scriv, na volta per tutt, tucc a l'istessa manera. La classega Milanesa la gh'ha na motta de liber e sonett, e chi e la, e chess chi l'è 'l fattor principal in so favor. --Mondschein (ciciarade) 21:31, 5 Mag 2016 (CEST)
Ho ciappaa la LOCC per la LOR... D'accordi in sul second tocch --Sciking (ciciarade) 22:45, 5 Mag 2016 (CEST)
[@ Sciking] Respóndem sö la mé pàgina isé fóm sènsa mes-cià sö argomèncc ché: en che maniéra segóndo té la LOCC (o la LOR) sarèsele aservìde a la lèngua italiana??? Che significàt ghe dét té a la paròla "aservìda" endela tò fràze? Segóndo té doprà fùrme gràfiche a le quàle i potensiài utilizadùr de 'na "ortografia" i sarès zà üs, sarèsel 'na fùrma de sotomisiù cültüràla? Segondo mé 'nvéce l'è pròpe chi sérca de slontanàs el piö pusìbol (e de spès sènsa mutìf) de 'na tradisiù zà afermàda che 'l demóstra "póra" de chèsta tradisiù e dóca l'è lü che 'l rés-cia de ìga 'n ategiamènt de sotamisiù. Sedenò se pöl sèmper doprà l'alfabét cirìlich se ölóm slontanàs amò de piö de la tradisiù de la lèngua italiàna, dòpo però òi véder quacc che ghe n'è che la dòpra la grafìa cirìlica per el lombàrt... --Ninonino (ciciarade) 08:38, 6 Mag 2016 (CEST)
Credi che la quistion del asserviment a la grafia italiana el sia quest: i grafii moderni hinn sistema che servissen a scriv i paroll segond la prononzia italiana. Donca la [u] se scriv <u> (come in italian), e minga <o>, giust per fà on esempi. E se in milanes poeudi scriv domà reson, cont i grafii moderni me ven foeura, a segond de la zona, resun (Milan), rasun (Vares), risón (Magenta), resón (Lecch). --Eldomm (ciciarade) 08:56, 6 Mag 2016 (CEST)
Ona grafia che la gent la cognoss giamò ben la ne pò da na man a tö dent noeuv interlocutor e l'è minga "asservida" a nissun! Poeu la pupart de quij che parlen el Lombard hinn andaa a scoeura in Italian e squas tucc o proppi tucc parlen e leggen anca l'Italian. Anca on para de setteman indree 'l n'è vegnuu chi vun a dinn che 'l so paes el se ciama "culogn" e minga "cologn"... Poeu, perchè dì che 'l termen "reson" vun el po léng "resun", "resón", "rasun", etc. ma 'l se scrivom "resun" allora podom pu léngel "resun", "resón", "rasun", etc., ma domà "resun"? La scrittura l'è domà on codes, on approssimazion! Basta mettes d'accord! Mi scrivaria anca cont la SL: basta.domà.che.droeuvom.tucc.l'.istessa.grafia.sedenò.chell.rebelott.chi.el.finiss.pu! Ghe boffom in sul foeugh a quij che ne disen che parlom minga na lengua ma dusentmilla dialett, tucc diffarent! Anca in di paragon: "Ah! Vardee chi i diffarenz di dialett Lombard: la LMO la dis 'color' ma mi che sont de Paderna, a poch chilometer del Domm, mi disi 'culur'!!!".
Poeu a l'è anca na quistion de marketing, de presentaggh a la gent comun la nosta lengua ad ona manera che la sia minga dura de comprend (e chinscì la SL l'ha faa proppi on bell boeucc in de l'agua) e che, e chell pont chi l'è important anca lu, che 'l faga vedè i diaffarenz cont l'Italian. Imparemm di Ladin! --Mondschein (ciciarade) 09:47, 6 Mag 2016 (CEST)
[@ Sciking, Eldomm] Semài che ülì dicùter amò de chèsto argomènt, nóm en nacc ché... --Ninonino (ciciarade) 09:28, 6 Mag 2016 (CEST)
[@ Eldomm, Ninonino, Mondschein, SurGrimm] pòdom spostà la discussion in d'on olter canton? --Sciking (ciciarade) 21:04, 5 Mag 2016 (CEST)
Va ben. Indovè? --Eldomm (ciciarade) 08:58, 6 Mag 2016 (CEST)
[@ Sciking, Eldomm, Mondschein, G195, Zawagner]Semài che sif decórde, mé dervarèse en progèt apòsta per rià a stabeléser le régole de scritüra de la MILCLASS, che le deèntarà le régole de doprà per la variànt de privilegià per scrìer sö la lmo en lombàrt ucidentàl. E chèsta discusiù la spostóm endèla pàgina de discusiù del progèt, pödela éser 'na sulusiù? --Ninonino (ciciarade) 09:30, 6 Mag 2016 (CEST)
Son d'acordi. --Eldomm (ciciarade) 09:36, 6 Mag 2016 (CEST)

... mandaa na mail! :-) --Mondschein (ciciarade) 16:52, 7 Mag 2016 (CEST)

Donca: in de la grafia milanesa se scriv <o> perchè on temp... l'era prononziada [o]! O putost, come credi mì, ona forma intermedia tra [o] e [u], cioè [ʊ]. A l'era inscì anmò a la fin del Vottcent (te consili de cercà in su archive.org el test Fonetica del dialetto moderno della città di Milano del Carlo Salvioni, 1884); l'è cambiaa quaicoss in de la prononzia domà in del Noeuvcent, per quell che hoo capii mì: a Milan, compagn del rest de la Lombardia. A gh'è anmò on quai sit indè che se prononzia [o], per esempi in de l'olt Varesott, in del Luganes, in Val Ciavenna, in Valsasna... e tegna cunt che ancamò adess a Lecch e a Vares la <ó> curta, de ross, pozz (e via inscì), se prononzia [ros], [pots]. In de la grafia veggia l'era ona manera per fà capì che in quell cas (che podeva forsi vess ambigov) la <o> se prononziava sarrada, e minga averta. A bon cunt, 'sti notazzion che te vedet in di dizzionari te 'j troeuvet minga in di test de letteradura del temp: on poo compagn de quei dizzionari italian che marchen la diferenza in tra àncora e ancóra, pèsca e pésca, senza però dì che besogna marcà l'acent anca in di test normai. --Eldomm (ciciarade) 14:33, 13 Mag 2016 (CEST)

Ah hoo capii! --Sciking (ciciarade) 14:41, 13 Mag 2016 (CEST)
Föra de Milan in diressiun nord e ovest la "ó" la se parnunsia 'ncamò "ó" in tanc sit. --Mondschein (ciciarade) 15:23, 13 Mag 2016 (CEST)
Mi pensi che a Milan la "ó" la sia semper stada parnunsiada [ʊ] insci cum in Ocitania però desegür el se sa no. --Mondschein (ciciarade) 15:25, 13 Mag 2016 (CEST)

Helgoland, u Deät Lun, l'isula? --Mondschein (ciciarade) 15:50, 18 Mag 2016 (CEST)

De tücc i giurnalista...[modifica 'l sorgent]

... Minga duma quij talian. Nüm el resültaa 'l mètum dent quand che 'l sit web uficial del guerna austriegh el dis: "El Van der Sch... l'è staa elegiüü president". Ghe vardi dent tüt i ur e mezz ur. Ciau, --Mondschein (ciciarade) 17:06, 23 Mag 2016 (CEST) PS Al Mument l'è VdB = 50.3% e H.= 49.7%

VdB = 50.3% e H.= 49.7%... El par propi che la sia finida... Resültaa segür, segür duma duman, ma duma 'n miracul el pudaria müdà la sitüassiun... --Mondschein (ciciarade) 19:19, 23 Mag 2016 (CEST)
50.1% Vs. 49.9%... Dunca... La so gent prima l'è scapada de la Rüssia, pö de l'Estonia, pö de l'Ulanda... Van der Sch = Von der Scheiße... Scheiße = merda. PS Han di bröj eluturaj, a l'è garantii. Ciau, --Mondschein (ciciarade) 00:09, 24 Mag 2016 (CEST)
A cüntala sü giüsta a sunt contra 'l Van der Bellen, contra 'l status quo, mi. SPÖ, ÖVP, e Verd han guernaa 'l paes per 70 agn. E alura dess basta! El Hofer l'è minga quell moster che l'è dree a cüntàn la stampa. --Mondschein (ciciarade) 00:49, 24 Mag 2016 (CEST)

Lista Civega/Bürgerliste[modifica 'l sorgent]

Si, si, adess el faruu anca se sunt dree a cucentràm in sül Camerini. Mi vurevi dumà fà lüm in sül fat che de List Civegh ghe n'è departüt, minga dumà in Italia: in del mund tedescòfen, per esempi, de list civegh, ciuè Bürgerlisten, ghe n'è na mota. A bun cünt adess, apena a gh'huu un mignüü, na man te la duu vulentera. Ciau, --Mondschein (ciciarade) 22:51, 3 Giü 2016 (CEST)

<italiano>ciao, come stai?? vedo che fai un ottimo lavoro pin lmo.wiki ;) sentio per caso ho trovato quest'utente, ma on va bloccato per NUI (Nome Utente Inappropriato)??</italiano> --SurdusVII 18:22, 11 Giü 2016 (CEST)

figurati!! un cosniglio: applica pure le stesse regole come su itwiki riguardo la policy per le NUI ed una pagina di servizio del tipo Segnalazioni NUI.. ;) --SurdusVII 20:04, 11 Giü 2016 (CEST)

ciao, ma sei Mike Sciking su FB?? --SurdusVII 14:38, 26 Giü 2016 (CEST)

quella di un Amico ;) --SurdusVII 15:31, 26 Giü 2016 (CEST)
ciao, ma sei un elettore del M5S o del nazionalismo lombardo?? --SurdusVII 11:31, 12 Lüi 2016 (CEST)
io sono per il nazionalismo siciliano, anziché autonomista.. anzi pensiamo che essere autonomisti e regionalisti siano obsoleti.. purtroppo ancora oggi nessun partito o movimento ne hanno quelle come ideologie.. --SurdusVII 21:04, 12 Lüi 2016 (CEST)

ciao, ultimamente sono in tanti a proporre dei referendum in quasi tutti in Stati dell'UE anche qua in Italia sia in Sardegna sia in Sicilia.. eppure tu dici che la Scozia (questa tutti la sapevano!) ma dell'Irlanda mi pare un problema.. ma c'è qualche fonte ufficiale che si parla di riuniuone dell'Irlanda?? a me pare unba mania di.. amnzi dico di Brexitmania :D --SurdusVII 14:41, 26 Giü 2016 (CEST)

a quanto pare nei corridoi dicono che valgano pure in alcune regioni più o meno 10-15 interessate a farne un referendum oltre alla mia Sicilia anche la tua Lombardia?? --SurdusVII 15:33, 26 Giü 2016 (CEST)
W000W.. vedo che la voce Brexit in lumbaart merita una bella VdQ ;) --SurdusVII 14:37, 27 Giü 2016 (CEST)
ti riferisci a questo e questo?? --SurdusVII 15:03, 27 Giü 2016 (CEST)
capiu.. ;) --SurdusVII 14:43, 29 Giü 2016 (CEST)

SMS vikidiane[modifica 'l sorgent]

ciau, t'ho lassu nu messaggiu ntà Vikidia ;) --SurdusVII 16:12, 30 Giü 2016 (CEST)

meglio che ti scrivo qua, dato che sei più attivo qui che di là ;)
comunque, è una pagina interessante e mi auguro che la tua regione divenga simile alla mia Sicilia ;)
sarebbe un grande sogno.. ma non era meglio la Confederazione eh?? --SurdusVII 09:20, 1 Lüi 2016 (CEST)
infatti trovo una cosa contradditoria: abbiamo 5 regioni che hanno statuti speciali d'autonomia eppure le competenze sulle tasse ed altri servizi sono proprio limitati, a quanto pare, oggi rispetto al passato.. e poi le 15 regioni che fanno?? trovo un pò strano che il Veneto riconosce nello Statuto cpome popolo, invece Liguri, Siciliani, Sardi non sono scritti nemmeno negli Statuti.. chissà per quale ragione?!?! --SurdusVII 14:04, 1 Lüi 2016 (CEST)

ciao, ho notato sopra la wikinotice che la lmo.wiki è su Telegram?? o.O --SurdusVII 12:41, 1 Lüi 2016 (CEST)

...e i conti non tornano!![modifica 'l sorgent]

ciao, ma è uno scherzo i fatti accaduti in Austria?? --SurdusVII 14:51, 1 Lüi 2016 (CEST)

ehi wikiamicu, a quanto pare le elezioni austriache si faranno il 2 ottobre?? --SurdusVII 18:41, 8 Lüi 2016 (CEST)

Stichwahl in Österreich[modifica 'l sorgent]

Ma, dunca, la setemana passada huu sentüü a la radio che la curt suprema üstriega l'ha decidüü ch'in ütun el su duaraa vudà 'ncamò 'l balutagg per el president. Han parlaa minga de "Wahlbetrug", ciuè de bröj eleturaj, ma "iregularidaa"... Vedarèm se l'è che 'l sücedaraa in di mis che vegn... Vöret che giüsti la vus? Fàmel save. Curdiaj Salüd, --Mondschein (ciciarade) 01:10, 4 Lüi 2016 (CEST)

El prublema l'è ch'anch in Austria ghe gent, tanta gent, che la pensa che la gent cumün la gh'ha minga i necessari facultaa mentaj per tö decisiun important...--Mondschein (ciciarade) 01:13, 4 Lüi 2016 (CEST)
ultimamente ho l'impressione che gli EU stiano facendo quasi quasi i danni come accaduto in EuroMaidan per Ucraina ed altri pure.. a voi che vi pare o meno?? --SurdusVII 10:34, 5 Lüi 2016 (CEST)
El düü de Utuber l'è 'l balutagg. Adess, quand che a gh'huu temp, a sistemaruu la vus.
Surdus: quand che la merda la munt'in scagn, u che la spüssa u che la fa dagn. Penso non ci sia bisogno di tradurre. La EU è sulla strada sbagliata. Le promesse, le fondazioni su cui si era volute basare la EU non si sono avverate... Vogliono fare dell'Europa una seconda America, però una Europa non c'è. Da Americano ti faccio un esempio: in America dovunque tu sia, la gente parla la stessa lingua, guarda gli stessi programmi TV, ascolta la stessa musica, etc., ha una cultura abbastanza omogenea. In Europa non è neanche lontanamente così, e ciò vuol dire che bisogna scegliere una strada diversa o l'Europa si sfascia. --Mondschein (ciciarade) 15:49, 5 Lüi 2016 (CEST)

Varda, l'è on progett proppi bell quell che t'eet tiraa foeura, me pias. Però hoo minga capii ben 'se l'è che podarissom fà de concrett. Magari poeudom sentiss/vedess per parlann in manera pussee detaliada insemma. S'te 'n diset? A bon cunt, su 'sti lavor se fidi de tì. Ciao! --Eldomm (ciciarade) 10:01, 7 Lüi 2016 (CEST)

carino il tuo progetto sul QR code per Milano ;) --SurdusVII 09:35, 12 Lüi 2016 (CEST)

A pensi che...[modifica 'l sorgent]

... la sia na bon'ideja. Se te gh'heet besogn de na man, fàmel savè Ciau, --Mondschein (ciciarade) 02:01, 10 Lüi 2016 (CEST)

...mente?? --SurdusVII 15:25, 19 Agu 2016 (CEST)

Collaborazione roa-tara / lmo[modifica 'l sorgent]

Ciao,
scusami se da aprile non ci siamo più sentiti, ma come vedrai anche dalla mia attività su roa-tara, sono stato iper impegnato su altre attività. Che ne dici se creiamo su entrambe le wiki una sottopagina (magari del portale comunità) dove scriviamo le voci che vorremmo portare da una parte e dall'altra? --Joetaras (ciciarade) 11:33, 14 Set 2016 (CEST)

Ecco la pagina creata: Collaborazione con la wiki lombarda Joetaras (ciciarade)
Ecco la nostra Joetaras (ciciarade)
Ciao, vuoi la mia lista tradotta? Metto la doppia accezione (dialetto / italiano) sulla pagina che ho creato. Ciao Joetaras (ciciarade)
Direi, che io ti scrivo qui in italiano la lista delle voci tarantine, e tu mi scrivi quella lombarda sull'altra wiki, così non corriamo il rischio di interpretare male. Un solo appunto nella tua lista. Sulla voce Lega Lombarda, spero ti riferisca a quella del XII secolo che fa parte della storia lombarda, e non al partito che ha fatto della lotta ai meridionali a prescindere, il suo cavallo di battaglia a cavallo del secolo scorso con quello attuale. Quel partito, non può ovviamente trovare spazio sulla wiki. Solo in caso dovesse partire un progetto delle differenti espressioni politiche italiane, si potrebbe prendere in considerazione. Joetaras (ciciarade)
Ciao, qui ho aggiunto la lista delle voci in lombardo. Joetaras (ciciarade)
ciao, hai detto che hai fatto la disambigua sulla voce di Lega Lombarda ma dove?? cioè su roa-tara.wiki o su lmo.wiki?? --SurdusVII 10:59, 9 Utu 2016 (CEST)
ah ecco dove intendevi dire.. la disambigua è presente su lmo.wiki :) quindi su roa-tara.wiki è da mettere in cantiere perchè manca :) bonu travagghiu e bona ruminica!! --SurdusVII 11:02, 9 Utu 2016 (CEST)

Ociu che l'Ingles...[modifica 'l sorgent]

... l'è ben püssee dür de quel che vün el pensa, suratüt quel un puu vegiòt... Ciau, --Mondschein (ciciarade) 11:15, 18 Set 2016 (CEST)

Interreg Italia-Svizzera[modifica 'l sorgent]

Come ho avuto già modo di dirti, Wikimedia CH intende partecipare al bando Interreg Italia-Svizzera con un progetto sulle lingue e dialetti delle Alpi. Stranamente il bando è estremamente ricco di danaro, ma appunto per questo sarà molto difficile vincerlo. La province di Varese, Como, Lecco e Sondrio sono ricomprese nell'area di azione. Venerdì prossimo alle 11.30 c'è un appuntamento in regione Lombardia. Se puoi venire, anche solo per ascoltare, sei benvenuto. Se no, cercherò di tenerti informato. E' molto probabile che alla fine non ci sarà neppure un soldo bucato, ma anche solo riflettere insieme su un progetto può essere utile--Mizar (ζ Ursae Maioris) (msg) 08:33, 22 set 2016 (CEST)[rispond]

Salutamu Signore Sciking,

Piacere di conoscerti.

Potresti aiutarmi a tradurre questo testo in la lengua lumbarda?:

"Poiché Dio ha tanto amato il mondo, che ha dato il suo unigenito Figlio, affinché chiunque crede in lui non perisca, ma abbia vita eterna."

Il vostro aiuto sarebbe pienamente apprezzato, grazie. --DaveZ123 (ciciarade) 06:16, 30 Set 2016 (CEST)

Gratitudine[modifica 'l sorgent]

Grazie mille Signor Sciking per il vostro aiuto!
Sono molto molto grato.
Il dialetto di Milano è molto singolare
Che Dio ti benedica!
Cordiali saluti,
--DaveZ123 (ciciarade) 14:46, 1 Utu 2016 (CEST)

Ciao Sciking, 'n oservasiù: só mìa semai che 'n lombàrt ucidentàl l'è diferènt, ma per nóter orientài la "zónta" l'è 'n tochèl de vergót che se zónta a vergót che gh'è zà. Zónta l'equival a l'italià "aggiunta". El vèrbo "zontà" pò 'l g'ha 'na acesiù interesànta e bèla diferensiàda de l'italià, difàti el völ dì apò "rimetterci", "riceverne svantaggio", "perderci" (infatti quando ci rimetti qualcosa poi glielo devi aggiungere di tasca tua, te g'hét de zontàghel...). L'operasiù matemàtica en bresà la se ciàma "sóma". Pènse mìa che 'l sàpe tat diferènt en ucidentàl... ;-) --Ninonino (ciciarade) 15:59, 5 Utu 2016 (CEST)

"A gh'huu vüü de giuntàgh ancamò cent mila franch, pensa ti che ciulada!!!" "Chi bragh chi hin trop cürt: dess ghe giunti un tuchelin de stofa" --Mondschein (ciciarade) 00:26, 6 Nuv 2016 (CET)

indicatif imperfèt del vèrbo "vess"[modifica 'l sorgent]

Ciao Sciking, domàndega conférma a l'Eldomm o a 'n quach lenguamàder ucidentàl, ma vàrda che l'imperfèt indicatif del vèrbo "vess" el g'harès de éser: mi seri - ti ta seret - lu a l'éra - nomm serom - vialter serev - lor eren (e mìa "lor seren"). G'ho ést a mé che en internet sèrte sit i la dà come "lor seren" ma segondo mé l'è 'n erùr che se tìra dré (i se còpia de giü con l'óter), segondo mé l'è giöst chèsto ché. Ciaociao, --Ninonino (ciciarade) 09:09, 2 Nuv 2016 (CET)

[@ Ninonino] pò vess, de facc l'hoo lensgiuu domà in di ambient ligaa a la lmo "seren"- Drovaroo eren alora. --Sciking (dìmm tuscòss) 15:23, 2 Nuv 2016 (CET)
seri, te seret, l'era, serum, seruf, eren. "nüm", minga "num". Ciumbia che cunfüsiun che fee... --Mondschein (ciciarade) 00:23, 6 Nuv 2016 (CET)

Lenguagg de Prugrammassiun[modifica 'l sorgent]

Ciau, Mike, varda, ufendes minga, però sariel minga el cas de cuntrulà i funt, insegürass che tüt el vaga ben, inans de scrif una vus? Pö, sem segür che 'l sia giüst el scupiassà rob di olter Wikipedi? La LMO, la "nosta" Wikipedia, l'è ben piscinina, la quantidaa la saraa mai un gran che, però almanch podum fà inscì che la qualidaa la gh'abia un cert nivel, u no? In del cas specifegh de la vus in sü i lenguagg de prugramassiun, ti che te stüdiet l'Infurmatega te podet minga fa chi erur chi. Insoma, de ti, in chel camp chi, mi a me speciaria ben püssee...
Per quell che 'l revarda i quistiun lenguistegh: va in sü l'Internet, dumanda in gir, dòpera'l cuu, el se po minga durmì a l'ümed. Chel pruget chi, ciuè la LMO, l'è 'l pruget pü important che gh'em in del mund Lumbardòfen. Erur grussulan in de la LMO ghe fan fà 'na brüta figüra a la lengua, tüt 'intrega. El me spias de vess chi a fàt el paternaa, ma la qualidaa la gh'ha anca lee la sua impurtansa. Se te gh'heet di dübi, dumàndum a mi, u al Prufessur Tanbürèl, u al Peder, che a chel punt chi la lengua la cugnuss pütost ben e t'en podet fidà.
Ciau e in gamba! :-) --Mondschein (ciciarade) 12:53, 6 Nuv 2016 (CET)

Nissun problema, me ofendi minga :) Ok, per i quistion scentifegh faroo ballà pussee l'oeugg, per la lengua domandaroo. Perchè fà no ona pagina tipo Wikipedia:Domand in su la lengua? --Sciking (dìmm tuscòss) 09:16, 7 Nuv 2016 (CET)

Admin action[modifica 'l sorgent]

Ciao Sciking! Could you delete https://lmo.wikipedia.org/wiki/File:Wiki.png - it is in Commons [1]. The logo at the top corner of each Wikipedia is coming from commons-static.

InitialiseSettings.php#L459, shows what file is used for the logo in each project. As of 2016-12-16 the URL for Wikipedias is mostly like https://commons.wikimedia.org/w/static/images/project-logos/lmowiki.png with 'lmo' being the project language code. Unless a project uses $stdlogo, the logo is hosted on commonswiki.

Already 199 out of 295 Wikipedias have no Wiki.png. 77.180.21.240 21:13, 17 Dic 2016 (CET)

[@ 77.180.21.240] Done! --Sciking (dìmm tuscòss) 01:28, 18 Dic 2016 (CET)

Share your experience and feedback as a Wikimedian in this global survey[modifica 'l sorgent]

  1. This survey is primarily meant to get feedback on the Wikimedia Foundation's current work, not long-term strategy.
  2. Legal stuff: No purchase necessary. Must be the age of majority to participate. Sponsored by the Wikimedia Foundation located at 149 New Montgomery, San Francisco, CA, USA, 94105. Ends January 31, 2017. Void where prohibited. Click here for contest rules.