Ciciarada:Pruvincia de Fermo

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
De Wikipedia

Mi giraressi "Fermo" in "Ferm" u anca in "Fermu".

Sa disì? --Grifter72 14:02, 22 Gen 2012 (CET)

Mah àrda, sö la quistiù de la toponomàstica g'ho sercàt de piö de 'na ólta de rià a 'na régola che la nàghe bé per töcc ma par che 'nvéce ognü 'l preferése 'nà 'n nacc amò de sò có.
Per mé i nòm dei cümü italià föra de l'area lobardòfona i è de cunsiderà come nòm de 'na lèngua diferènte (l'italià e 'l lombàrt i è dò lèngue diferènte) per cui i và ciapàcc isé come che i è, sedenò g'harèsem de fal pò a con töte le óter lèngue e alùra Le Puy en Frància perchè mìa ciamàl El Puy o Molinos en Spàgna perchè mìa ciamàl Mülì. La rispòsta l'è fàcil, perchè l'è mìa 'l sò nòm.
Per mé g'hom de doprà nòm lombàrcc apéna per chèi cümü/cità/regiù/ecc. che g'ha 'n nòm lombàrt atestàt e dopràt dei lombàrcc. Per i óter se g'harès de tègner come tìtol el nòm uficiàl endèla lèngua uficiàl del pòst.
Chèsta l'è la mé edèa, però 'l só zamò che ognü de nóter el la pènsa a la sò fòza per cui, per adès, som dré a nà 'n nacc che töt l'è bù.
--Ninonino 08:26, 23 Gen 2012 (CET)

Si è corretto, però mi suona male "Pruvincia de Fermo". Potrebbe esistere un suo nome "lombardofono". La città è, infatti, relativamente vicina a Senigallia. Cmq, salvo futuri approfondimenti, è meglio lasciare così.--Grifter72 08:48, 23 Gen 2012 (CET)

Beh, mì on temp tradusevi in Lombard tucc i comun italian, ma 'dess son pù de 'sta idea. Adess la doperi domà per i città lombard e per i città forest important che gh'hann on nomm tradott in Italian (Magonza, Edimburgh, Tolon, Varsavia, Lubiana, Zagabria...). Per quell che 'l reguarda i città italiann, seri rivaa al compromess de voltà domà ona quaivoeuna di città pussee important (Roma, Napoli, Trent, Triest, Udin, Pordenon) e i capploeugh provinciai di region che gh'emm intorna a la Lombardia (Emilia, Piemont e Veneto). Per el rest, lassi el nomm italian. Per quest disaria che "Fermo", per quell che vedi mì, l'è mej se 'l lassom inscì 'me l'è: poeu magari ghe sarà on quaivun che le pronunciarà ['fermo] o ['feːrmu] o ['feːrm]. --Eldomm 08:57, 23 Gen 2012 (CET)

@ Grifter: Senigallia l'è mìa lombardòfona, l'è galoitàlich decorde ma mìa lombardòfona, a meno che ölomes cunsiderà lombàrt=galoitàlich/galoitàlich=lombàrt. Mé g'ho mìa 'na concesiù isé estensìva e crède che per el momènt 'na concesiù isé làrga la sàpe amò minuritària pò a 'n ambiènt scentìfich.
@ Eldom: te dìzet "seri rivaa al compromess de voltà domà ona quaivoeuna di città pussee important " ma "quaivoeuna" l'è mìa 'n critério. Per mé 'l critério el g'harès de éser: se i lombàrcc i g'ha 'n nòm lombàrt che i dòpra alùra se dòpra chèl, se i ghe l'ha mìa se dòpra 'l sò nòm, sedenò te sét dré té a arogàt el dirìto té de decìder per töcc e chèsto l'è mìa corèt.
--Ninonino 09:45, 23 Gen 2012 (CET)

lombàrt=galoitàlich/galoitàlich=lombàrt mi la pensi insì. L'è cume ucitan=pruvensal --Grifter72 09:52, 23 Gen 2012 (CET)

E' vero che nel dialetto codognino si sente forte il legame con il vicino dialetto piacentino, la cosa che però mi ha fatto riflettere è che alcune parole che ricordo di mio padre non sono riuscito a trovarle nei dizionari "lombardi" o "emiliani" ma in uno che descriveva delle parlate di Pesaro e Urbino. --Grifter72 10:09, 23 Gen 2012 (CET)

Eh sé el saìe zà che té te la pensàet isé, e te g'harét töte le tò bùne rizù per pensàla isé. Però adès te fó 'na domànda, el Galisià, té come 'l cunsìderet? 'Na lèngua separàda o 'n dialèt del Portoghés? Dàga 'n öcc ché sóta:
Galizian Purtughes
Noso pai que estás no ceo, Pai nosso, que estás no céu
santificado sexa o teu nome, santificado seja o teu nome
veña a nós o teu reino, venha a nós o teu reino
fágase a túa vontade, seja feita a tua vontade
así na terra coma no ceo. assim na terra como no céu
O noso pan de cada día dánolo hoxe, O pão nosso de cada dia nos dá hoje
e perdóanos as nosas ofensas E perdoa-nos as nossas dívidas
como tamén perdoamos a quen nos ten ofendido. assim como nós perdoamos aos nossos devedores
E non nos deixes caer na tentación, E não nos deixes cair em tentação
mais líbranos do mal, amen. mas livra-nos do mal, amen

(la -x- del galisià la se prunùncia come la -sc- de la LOCC, la -j- del portoghé come 'na -sg- de la LOCC, la -o final se la prunùncia -u 'n töte dò le lèngue; la -ñ- del gl e la -nh- del pt se le prunùncia töte dò -gn-)

Giü che g'ha 'n spìrit autonomìsta/localìsta el g'harès de éser portàt a dì che i è separàde, alméno isé i la pènsa i autonomìsti galisià.
Dim té se gh'è mìa piö tàte diferènse 'ntra lombàrt orientàl e ocidentàl che nó 'ntra chèste dò che töcc i cunsìdera separàde (sènsa gne stà lé a catà sà el galoitàlich de le Marche).
Chèl che öle dit l'è che chèste distinsiù se fenés sèmper per idìle o mìa idìle a segónt de le upiniù che se g'ha (mìa apéna pulìtiche nèh). Se se g'ha 'na viziù pan-galoitàlica come té (paròla enventàda 'n chèsto momènt) l'è lògica che te edarét per ezèmpe lmo e eml come du dialècc diferèncc de 'na stèsa lèngua ma alùra per coerènsa te g'harèset de nà 'n contràst con chèl che i pènsa i autonomìsti galisià...
--Ninonino 11:35, 23 Gen 2012 (CET)
NB: Sota Franco sèrti pulìtich i cunsideràa 'l Portoghés en dialèt del Castiglià...
per coerènsa te g'harèset de nà 'n contràst con chèl che i pènsa i autonomìsti galisià... e perchè 'l gh'avrès de fal? ol grifter 'l la pènsa a la sò manéra söl Lumbart- galloitalich, ma 'l pöl benone lasà che i galisià i 'l la pènse a la sò manéra söl sò galisià... i lèngue i è mia compàgn de la matemàtica, l'è mia compàgn de fà 2 + 2 e fò sùra galisia e lombardìa i pöderà ìga chèsto e chèl in cümü ma i è mia stès laùr precìs compàgn. Per ol rèst te gh'ét rezù la nòsta manéra de pensà l'è tat importànta, ma gh'è ü fondamènt concrèt sóta sóta töte i nòste pensàde... che filosofo!!!!!!

--Aldedogn 13:26, 23 Gen 2012 (CET)

> e perchè 'l gh'avrès de fal?
Odìo, cèrto, en fónt, giü 'l pöl pò a éser contét de éser incoerènt. Però se 'nvéce te ölet véser coerènt la tò maniéra de ragiunà la g'harès de éser la stèsa tat se te la àplichet al lombàrt come se te la àplichet al galisià. O nò?
Pò dòpo l'è lògica che nó mìa a 'nsegnàga ai autonomìsti galisià come che i g'ha de pensàla.
--Ninonino 13:45, 23 Gen 2012 (CET)

ma gnà té te pödet dà ü giödese söl galisià - portoghés e gnà dam del mia coerènt sö la baze d'öna tabèla con 10 righe de portoghés e des de galisià. Me 'l só che te ol portoghés te 'l mastéghet compàgn del pà, pò a mé só che gh'è chèi che i dìs che 'l portoghès 'l vé dal galisià e che öna ólta i éra stès laùr, ma gh'è ach chèi che i dis che dòpo i è s'è separàcc i è dientàcc bèi diferèncc. E alùra se dighe che de ché te pödet fà 'n d'öna manéra e de là 'n del ótra l'è perchè de là, i sà zamò che la gh'è öna ünità linguistega de fónt, ma ghe interèsa salvà i diferènse da chèi che i sìrca de scacelàle co la scüza che l'è töt istès, menimà de ché i sircà de fà fò i nòste lèngue e per chèsto i te dis che da ü paìs a l'óter 'l càmbia töt e alùra i è bùne per negót e per chèsto gh'è de calcà la mà sö chèl che 'l ghe té 'nsèma... sarò pò mia coerènt a pensàla isé, magare sé, ma te Nino... capiscimi a miaaaaaaaa!!!!

--Aldedogn 16:32, 23 Gen 2012 (CET)

--Aldedogn 16:32, 23 Gen 2012 (CET)

Che fét adès, fìrmet dò ólte per fat véder piö catìf? Ada che te me fét mìa pòra neh!

--Ninonino 16:47, 23 Gen 2012 (CET)

--Ninonino 16:47, 23 Gen 2012 (CET)

--Ninonino 16:47, 23 Gen 2012 (CET)

adès ü 'l pöl gnà ès 'mpó lóch che söbet i 'l la fà dientà catìf adóma perchè l'è bergamàsch... chèsto l'è rasism.

firme piö de la pura...

Sì, però semm dree a sortì foeura del descors. Per parlà de la quistion Galizian/Portoghes, per mì l'è ciar assee che la sia l'istessa lengua; per quell che 'l reguarda i comun di zonn gall-italigh, mì je lassaria in Italian, perchè già semm dree a coppàss per on'ortografia comun lombarda (come la gh'ha de vess ecc.), figuremmes cercàlla per tutt el Gall-Italigh! Per mì l'è giust però, per esempi, che i comun de quei provincc che gh'hann di dialett on poo de transizion col lombard gh'abbien el sò nomm in dialett (la Provincia de Piasenza, quella de Vercei, quella de Lissandria, quella de Trent - che se sa nò indove 'l finiss el Lombard e indove scomincen i alter lengov). On descors different inveci el faria per i città pussee gross: se mì parlassi Lombard compagn de on maderlengua (e chì, d'accordi, mì sont in difett e forsi dovaria minga parlà, ma ormai son chì...), el soo de sicur che voltaria i nomm di città italiann pussee important: gh'è de dì che però in Lombard esisten giamò Napoli, Turin, Ast, Lissandria, Vercei, Piasenza, Bologna, Trent, Triest, Genova, Savonna, Sanrem, Padova e alter che hoo leggiuu e sentii ma che adess se regordi minga indovè. Istess per i città forest che gh'hann on nomm italian: Londra, Barcellona, Marseja, Tirana, Vienna, Mosca, Lion, Tolosa...
Insomma, mì me tegnaria puttost vesin al modell italian de traduzion di nomm di città: poeu tegnii cunt che anca in Italian gh'è chi che 'l dis Sotccarda e chi che inveci el dis Struttgart, chi che 'l dis Spalato e chi (purtropp) Split. Numm podom dàggh on modell a quei che ne leggen, poeu però la gent la parla 'me la voeur lee... mì in primis. --Eldomm 19:57, 23 Gen 2012 (CET)