Và al contegnud

Ciciarada:Peder II del Brasil

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
Sgionta un argoment
De Wikipedia
Ultimo commento: l’é 1 anno, lasciato da Laurbereth in merito all'argomento Stacc

Stacc

[modifica 'l sorgent]

[@ Laurbereth] ciao! Perchè "colp de stacc" e minga "de stat"? --Sciking (parla con mi) 13:46, 30 Mrz 2025 (CEST)Respond

[@ Sciking] L’è la mè manera de dìll. A bon cunt, l’è l’istessa situazzion de not/nocc, indova “stacc” el podaria vesser considerad una variant pussee andeghera e conservativa. Me se regordi minga se l’era un lavor ch’hevi trovad propri in su l’Arrighi o ch’hevi notad a lensger el Maggi, ma ind el milanes vegg ghe spartiven fait/stait (“faj”/“staj” con la classega; “faja” e “staja” al femenin) partezzipi de quand je dovraven ’me sostantiv, indova ghe preferiven i variant “stacc” e “facc” (per esempi: “de facc”, “el facc del dì”). --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 14:04, 30 Mrz 2025 (CEST)Respond
Sì, ma Stat a l'è no on participi ordinari, a l'è un sostantiv... gh'è de vedè come se dis in literadura :) Sciking (parla con mi) 21:15, 30 Mrz 2025 (CEST)Respond
@Sciking Sgiusta. A l’è quell ch’hoo deit. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 22:26, 30 Mrz 2025 (CEST)Respond
Per el Maggi el soo no, ma per l'Arrighi de solit l'è no propi una gran font... poeu 'me sostantiv per "stato" (per esempi de salut), ma per "stat" (sovrano)? Sciking (parla con mi) 00:22, 31 Mrz 2025 (CEST)Respond
@Sciking Mì pensi che l’Arrighi el saga minga un dizzionarion indova te ghe pœudet trovà tuscoss compagn del Cherubin, ma me par nò el cas de dì che l’è una font dubia. El fa un bell mester ind l’ispartì fœura el parlà di sior de quell che gh’heva in boca i povarit, per esempi, e l’è un lavorà indova el Cherubin l’è minga semper inscì ciar.
Per mì l’è minga nezzessari dovràgh dò forme difarente a segonda del segnifegad; es capiss sgiamò quell che te vœulet dì. ‘Stacc’ l’è ciar assee in tucc duu i contest che te portet, e ghe vedi minga el besœugn de privilesgià un’italianisem in ’sta situazzion. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 12:34, 31 Mrz 2025 (CEST)Respond
Dubia no, ma l'è no el Vangeli, soratut se se parla de quell che, in di facc, a l'è un fenomen lenguistegh... i coltism (perché Stat al saria un coltism, no un italianism) inn propi spantegad in del lenguagg politegh Sciking (parla con mi) 23:42, 31 Mrz 2025 (CEST)Respond
@Sciking ’Me hoo deit sgiamò, a l’è nò un dizzionarion, ma ogna tant te ghe trœuvet un quajcossorina de interessant. Hoo provad a vardàgh in sul Cherubin, ma ind la version cargada in sul Google Books ghe cala i pagine de la 76 a l’83 del segond volum, che l’è indova in teoria a gh’havariss de trovàss “facc”. Impunemanch, a pagina 424 de l’istess volum, el me met sgiamò “facc” e “faccia” ’me partezzipi arios per “fà”. Se te gh’heet la version de palper a portada de man, prœuva a dàgh un’oggiada tì.
El descors di coltisem a l’è un poo partigolar. Pensi che quell che l’è de consideràss colt o lenguasg popolar a l’è cambiad tanta al dì de incœu. Capissi che, ind la storia de la lengova, chi che toveva sgiò i parolle del toscan e je dovrava el fava un “coltisem”, ma mò, a considerà che el talian el parlom sgiamò tucc, me par che te seet pussee colt a doperàgh la parolla sgiusta in lombard quand che te la seet, inscambi del coltisem de un quaj segol indree che al dì de incœu el podariss vesser nomà un segn che el lombard te l’heet minga studiad assee.
De de là de tut, hoo minga capid perchè “Stat” t’el metet semper con la letara granda. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 10:54, 1 avr 2025 (CEST)Respond