Ciciarada:Dialett milanes

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
De Wikipedia
(Rimandad de Ciciarada:Milanes)
Te 'l savevet che
Te 'l savevet che
Quest articol chì l'è stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch" in del period november 2009


Te 'l savevet che
Te 'l savevet che
Quest articol chì l'è stad in "Vedrina" in del period principi de l'enciclopedia-31 de sginer 2024

S-ciau a tucc. Chest articol le ciamom Milanes Milanees o Milanées? Gh'inn di avantasg e desavantasg per tucc e trii, el me par. Se femm? Parlemm-en! --Moch 12:09, 16 setembər 2006 (UTC)

PS Oo traa via la buveta del mejorà, adess l'articol el me par acetabil.
Come che l'è in grafia classica me a faress Milanes + ü pistolott cört sö i altre grafie. Cjau--OlBergomi 12:16, 17 setembər 2006 (UTC)

n'ugjada PP....[modifica 'l sorgent]

(Ergü ghe dàl öna ugjada al Milanes per piasér? sessiú Esempi de comparassion ortografia classica vs. etimològica. Al me par bú, però a podaress iga fat di erur/ El me par bon, però podaria avegh faa di eror! Mersí fiss!)--OlBergomi 12:12, 17 setembər 2006 (UTC)


Ortografia classega[modifica 'l sorgent]

Se devom ciappà 'me presempi l'ortografia del Beretta, del Cherubini, del Cletti e di alter autur pussee important, la grafia la pussee valida l'è "Milanès". Kimera

Classega? No: natural![modifica 'l sorgent]

Vist che la literadura milanesa l'è minga ona collezion de favolett tramandaa via oral, ma l'è na literadura cont i test scritt da De La Riva, Maggi, Porta, Tessa etc., l'unica manera de scriv el Milanes l'è la manera che l'han dopraa quij scritor! "Lumbaart"??? Ma và dà via i ciapp! "Lombard" l'è l'unica manera de scrivell!

Come si fa a cambiare il nome della lingua su meta? --Remulazz 12:01, 29 gen 2008 (UTC)

Disi la mia. La Wikipedia in Milanes l'è ona grand idea, e ringrazzi de bon quèi che hann deciduu de realizzalla. Mì parli e scrivi el Milanes fin de bagai, e el me fà piesè legg l'enciclopedia virtual scrivuda in la mia lengua. Però - offendeves nò, neh :-) - ho vist che graficament a gh'è on poo on rebelòtt. La grafia milanesa - che fin a on poo de ann fà l'era la grafia de tutt el Lombard Occidental - a l'è codificada de sécol... di temp del Maggi, almen. E cioè de quand a Milan a gh'era i Spagnoeu. Ultimament, el Cìrcol Filològich de Milan l'ha "normalizzaa" l'accentazion, e hinn staa pubblicaa i Quatter Vangeli (con l'imprimatur de la Curia) e on vocabolari de la Vallardi. La grafia normalizzada l'è nò alter che la grafia "standard" (l'è mèj doprà quèsta espression puttòst che i paròll "stòrica" o "clàssica") cont on intervent regolador in sù l'accentazion. Disi la mia: l'è ben partì de lì, e regordà che la grafia l'è quèlla lì. - Me scusii, ma "Lumbaard" a me par olandes. Forsi l'avaraa scrivuu el Van Basten che, dòpò che l'Olanda l'ha perduu, magara el spera de tornà al Mìlan, qeèsta vòlta come allenador :-))))) - Me mètti a vòstra disposizion per "normalizzà" (in del sens: rend in grafia normalizzada) la pàgina. - Mersì!

Ortografia standard[modifica 'l sorgent]

S'ciao parli e scrivi in Milanes fin de bagai, e voeuri ringrazià i persònn che hann deciduu de fà ona Wikipedia in quèsta bèlla lengua. Question grafia: el Milanes el gh'ha ona grafia "standard" (l'è pussee mèj doprà quèsta espression, puttòst che i paròll "clàssica" o "stòrica") che la se dopra di temp del Maggi (a Milan a gh'era i Spagnoeu). Quèsta grafia l'è stada invariada in del temp, e la soa accentazion l'è stada "normalizzada" del Cìrcol Filològich de Milan, che l'ha stabilii in dove ghe voeuren i accent e in dove hinn facoltativ. In grafia standard "normalizzada" hinn staa pubblicaa i Quatter Vangeli (con l'imprimatur de la Curia) e el dizionari de la Vallardi. De la grafia standard "normalizzada" bisognaria partì. Bisognaria cercà de evità el "misto" de grafii che hoo trovà chì.

Per esempi (el menù de sora): "vus" l'è nò giust (el se scriv "vos"), e l'è minga giust nanca "discüssiun" (el se scriv "discussion")... inveci "modifica" l'è giust, e l'è giust "tegn d'oeugg", e l'è sbagliaa "crunulugia" (el se scriv "cronologia).

Me mètti a vòstra disposizion per on lavorà de unificazion e de "normalizzazion" (in del sens de grafia normalizzada) de la pàgina. Ricordèmes: pussee grafii personai a gh'hinn, pussee l'è diffìcil fà vegnì visitt persònn che voeuren imparà. Quindi: bisognaria ciappà la grafia che la se usa de sécol e andà vèrs la semplicità, per fà on servizzi per tucc.

Mersì

Ps.: L'espression "Lumbaard" la me par pusse olandesa che milanesa. Forsi l'avaraa scrivuda el Van Basten che, dopo che l'Olanda l'ha perduu, el spera de tornà al Mìlan, quèsta vòlta come allenador :-)))))

Pps: per partì, http://mago.crema.unimi.it/milanese.html (grammàtica on line) e http://www.dejudicibus.it/dizionario cercà e scaregà "Milanes"


Intant che sun chì te doo el benvegnuu e speri che tì te see vegnuu chì minga domà per question de ortografia ma anca - e soratutt - per scriv on quaj articol, perchè a l'è 'sta chì la manera pussee importanta per tegnì anmò viva la nòstra bella lengoa :) Peroo a son minga d'acord con i tò obiezion: tì te parlet de milanes ma 'sta chì a l'è minga la wikipedia milanesa: a l'è putòst la wikipedia lombarda. La Lengoa lombarda, come de sicur te'l seet, se poeu dì che la gh'ha dò lengov: vuna l'è chela ocidentala, o insubra o insubrica, l'altra l'è chela de orient o orobega (bergamasch, bressan, mantoan, etc...). Se tee voret pussee informazion, te poeudet vardà la pagina de la lengoa lombarda. A l'è vera che in del menu per l'insubrich a gh'è scrivuu "milanes" peroo l'è staa un cambiament recent e minga tucc a hinn d'acòrd con sta roba chì e, per come la vedi mì, l'è nanca giust perchè a gh'hinn alter gent 'me i paves, i brianzoeu... fina ai ticines. 'Sti alter dialett gh'hann alter ortografij che a hinn minga chela milanesa. Una bona idea l'è chela de dopra on ortografia unega che l'è chela unificada e gh'emm de sicur de laorà per mejorala. Vun l'e anca liber de doprà i ortografij pussee famos come chela milanesa classega, standard sì ma standard per el milanes de Milan (el mè, per esempi, a l'è propi arios) e minga - per esempi - per el ticines. Donca, mì a son content che te see vegnuu in 'sta wiki chì per ciciarà de question ortografegh e'l saria bell che te restasset chì anca per scriv quell che te voeuret in de l'ortografia milanesa. Ciao --Insübrich 11:31, 25 gjü 2008 (UTC)

S'ciao grazie per el benvegnuu. Te disevi domà che gh'hinn giamò dò grafìi istituzionai: la standard milanesa e la tesinesa. Saria ben doprà tucc e dò come grafii in la Wikipedia. A se pò nò pretend de mètt su on grupp, fà ona grafia noeuva e dì "quèsta chì l'è la koinè gràfica". Perchè poeu ognidun el podariss formà el sò grupp, e la finissom pù. I grafii a gh'hinn, in istituzionai, voeuna la esist de sécol, e fin a on poo de ann fà l'era l'ùnica grafia lombarda (a part quèlla pavesa, ma lì el discors l'è longh); l'altra l'è stada fada, ma istituzionalment, con ann e ann de studi. Doprèmm quèi, che gh'hinn giamò e hinn largament dopraa...

On alter argoment per la grafia milanesa come standard. L'è l'ùnica tra tutti i grafii che la rispètta, cont on morfema, squas tutti i variant de la lengua.

Esempi: se vialter scernii, come avii faa, la forma "u" per l'italian "u", gh'avarii de scernì se scriv, per esempi, "mond" o "mund" (ital: mondo), perchè in certi sitt la se parnunzia "mond" e in alter "mund".

Se inveci scernii la grafia standard milanesa, vialter scrivii "mond" e ognidun el parnunzia la "o" come l'è abituaa (a Milan la se parnunziarà "mund", in alter sitt "mond").

Insòma, la grafia milanesa l'è pussee indicada per rend, con domà ona lèttera, pussee maner de parnunzià. Pensi che el sia anca per quèsta soa nadura "democratica" che l'è stada scernida ai temp e l'è andada avanti fin a adèss.

L'è vera che la grafia Milanesa la gh'ha di vantagg, pero' se pö no ubliga' tütt a scriv in Milanes quand che gh'è la grafia ticinesa che le druva' da tanta gent. In general, mi a diriss de lassa' druva i grafij principal, perche' a la fin de la storia l'impurtant l'è che la gent la scriva, e se a gh'huma tropi restrission ins'la grafia, chi è che n'insofra pö l'è la lengua lumbarda, perche' la gent la scriva pü. --Dakrismeno 15:03, 25 gjü 2008 (UTC)
El gh'hà reson el Dakrismeno, par mì. L'important l'è de scriv. La mia opinion l'è che tucc pòden redatà con l'ortografia del pròpri dialett, e se quèst la gh'hà nò on'ortografia, el poeu doperà ona unificada (anca se l'è mej dperà nò quèlla con tucc quij segn bislacch comè el schwa, el sgj ecc. ecc.). El vorè che tucc scriven con l'ortografia milanesa el me par on poo sbajaa e imperialista. Quèsta l'è minga domà ona wikipedia meneghina, ma de tucc i Lombard (anca quij de la Svizzera e quij del Piemont, per esempi). E gh'hoo nagòtt a dì d'òlter sora quèsta cosa chì. S'ciao! Eldomm 18:22. 27 giu 2008 (UTC)

Se la grafia milanesa "de città" la pò restituì on'unità gràfica a la Lombardia Occidental, el rèst di variant lombard occidental pòden restituì al Milanes de città tanti paròll che in città s'hinn perduu, e in di alter pòst gh'hinn anmò.

Quindi, on scambi che el fà ben a tucc. Milan el restituiss a la Lombardia la grafia che la permètt a tutti de scriv in d'ona sola manera e de legg come l'è abituaa, e la Lombardia la restituiss a Milan di paròll che el Milanes de città se ùsen quasi pù.


Poeu, on'osservazion. Vedi che anca in de la grafia milanesa, in l'articol, a gh'hinn on poo de incoerenz.

Mersì

Credi che el sia giust doprà l'ortografia classega per el Milanes, ma per i òlter dialett l'è minga necessari. Soratutt, son contra 'sta stòria de la koiné: par mì, se l'è stada fada ona wikipedia lombarda l'è per conservà i dialett che pòden scomparì (non sono molto bravo a scrivere in Milanese, perdonatemi), donca el vorèi sostituì cont on'òltra lingoa inventada la me par pròpri ona stupidada. Per quèst motiv son dree a pensà che forsi el sarìa mej fà la traduzion de tucc i articoj in koiné in d'on dialett ver. Eldomm 16:28, 25 giu 2008 (UTC) P.S.: Ohè, noeuv utent, te gh'heet de mett la toa firma, dòpo i tò intervent, veh! Mersì e bon lavorà.

Eldomm me someja che t'è adre' a fa cunfüsion tra "grafia" e "lengua". Scriv int'una koine vö no di "inventa" un'altra lengua, ma bensì veggh un sistema ünich de scritüra. In talian gh'è gent che la disa "ro[s]a" e gent che la disa "ro[z]a" (cume in Lumbardia) ma scrivuma tütt una manera. Quest el vö mia di che se perden i mod de parnonsia, nüm a diruma semper "ro[z]a", anca se se scriva cunt la "s". J'articul in koine j'hen giamo' in't un dialett ver, perche' i rob scritt i se pöran legg in tanta modi, a seconda del dialett. --Dakrismeno 14:49, 25 gjü 2008 (UTC)
Mì riessi minga a capì com'a l'è che la grafia milanesa classega la poeu dà on'unità grafica a tuta la Lombardia Ocidentala se con 'sta ortografia chì a gh'hinn dij dialett che se poeuden minga scriv ben. --Insübrich 19:20, 25 gjü 2008 (UTC)
Per el Sepplimont (e anca i alter).

Te respondi chì a tutt chell che t'hee scrivuu anca su alter paginn. Per l'ortografia i possibilità a hinn dò: o se dopra on ortografia che l'è scrivuda in ona manera per tucc i dialett o ona che cunt i i istess simbol la fà sentì comè che l'è el son d'on dialett a vun che'l legg el test. Chì, per adess, emm consideraa quest ultim principi e l'è minga na ròba inscì strana: a gh'hinn domà ö, ü, etc... ma se fa minga inscì fadiga a capill, anzi, vist che quas nissun a'l cugnuss l'ortografia milanesa. A bon cunt, a gh'è anca on ortografia unificada proposta de la region Lombarda su un liber, che adess ghe l'hoo minga 'dree (me regordi minga se l'è chell dela gramatega o del lessich). Se podaria anca doprà on ortografia che la fà scrif tucc i dialett in de l'istessa manera: ma semm sicur che 'sta ortografia chì a l'è chela milanesa? Varda, a l'è minga una question de "oeu" "ò" "o" e "ó": mì tegnaria anca 'sti vocal chì... el prublema l'è che l'ortografia milanesa a l'è minga ciara. Se capiss minga 'se voeuren dì un fracch de consonant dobi, un fracch de parol a hinn ciapaa del Talian cont i istess consonant dobbi,... e poeu i consonant a la fin dij paroll, ... Tì te diset de vultà i paginn: peroo, te vedet anca tì che chì i pagin de servizzi a hinn giamò quas tucc in ortografia milanesa classega. La pagina principala milanesa (che mì ciamaria insubrica) per dij problema che hoo minga capì la se vet (o ved...) pu e gh'è domà chela bergamasca, e minga olandesa. A gh'hinn anca un bel poo de paginn in milanesa classega, soratutt comun e stòria. Se te voeret, dà una man anca tì per fà vegnì pussè granda la nòstra wikipedia Ciao --Insübrich 07:12, 27 gjü 2008 (UTC)

Eschiusmi, ai uud laik tu open e niu verscion ov Wikipedia in Inglisc... Ai'v got e gruup hu developpd e nou grafii for de Inglisc lengueg. Is it possibel?

-))))))))

Ps.: In Olandes, comment a se dis "commentaar", ma anca "cumeent" el me par bèll :-)))))

Me scusii l'incursion inglesa :-)))))

:p. Quand che te scrivet on mesagg, mett anca la firma. Te gh'hee de schiscià el butun cont el segn de la firma (chell de des) --Insübrich 19:09, 25 gjü 2008 (UTC)

Per el Dakrismeno[modifica 'l sorgent]

Perchè son minga bon de rispond denter al tèst :-))))

Chì a l'è nò el caso de obbligà nissun a fà nient... bisognaria cercà de doprà i standard stòrich e istituzionai. Per ona koinè gràfica del Lombard Occidental a ghe n'è duu (la standard milanesa stòrica lombarda e la tessinesa). Ben: se rièssom, voltèmm tutti i document in quèsti duu grafìi senza inventann ona tèrza, ona quarta, ona quinta e via andà. Cioè: 1) I document in Lombard Occidental ie vòltom in di duu version 2) Quei specificament in di variant se pò lassai in de la grafia prevalent de la sìngola variant anca se, ripeti, la grafia milanesa l'era la grafia panlombarda prima de l'italianizzazion di nòster lengu.

L'esempi l'è la grafia pavesa, che l'è quèlla del Bignami, e che l'è differenta de quèlla milanesa perchè el milanes "o" in paves el diventa "ou" (come in frances). La reson l'è facil: se in Milanes l'esist nò el sòn italian "ó" (a l'è per quèll che "ó" l'ìndica l'italian "u"), in Paves l'esist. Quindi, el Paves "ó" el sòna come in Italian, el Paves "ou" el sòna come el Milanes "ó" oppur "o", l'Italian "u" e el Frances "ou". Per esempi: Italian: Voghera; Milanes: Voghera (parnunzia italianna: "Vughera"), Paves: Voughera.

Ultimament, a la grafia pavesa standard la s'è affiancada ona grafia italianizzant, nassuda in del temp del fascismo. Ma la grafia pussee genuina l'è quella del Bignami.

Tanto per dì: ognidun l'ha ciappà el sò canton, ma ona volta a scrivevom semper instèss. El disi anmò: se, per ona koinè gràfica, ognidun el scriv come l'è che el voeur, la funzion prima de la Wikipedia, che l'è quèlla de informà con semplicità in tutti i lengu, la vegnaraa men, perchè vun che el capiss pòch el Lombard, vun che el voeur imparà ma anca vun che el capiss el rinunciaraa a legg in tanti grafii divèrs. Anca mì gh'hoo difficoltà a legg la grafia turco-romena-olandesa de la home page "Milanes" :-)))) La gh'è tanta gent che la torna stracca del lavorà, e la voeur legg, imparà, nò fass vegnì el mal de crappa perchè se dòpren tanti grafii divèrs, ona queiduna addirittura inventada... In conclusion, el saria pussee mèj partì de quèll che el gh'è giamò...

"bisognaria cercà de doprà i standard stòrich e istituzionai." Ins'cul chi suma d'acordi, cume che hö ditt, mi a diriss de lassa' druva i grafij principal. "I document in Lombard Occidental ie vòltom in di duu version" pudriss vess d'acordi in teuria, ma el sarissa tanta lavura per poch guadagn. Se a deciduma de druva du grafij, presempi la milanesa e la ünificada, se pudrissa continua' cume adess, con i pagin che i disan che grafia i drovan. Seconda mi duvrissum vess adre; a scriv di articul invece da vess chi a discut ins'la grafia. Desmentegumass no che la roba püse' impurtants l'è che la gent la scriva. Te pö vegh la grafia püse' standardisa' del mond ma se a la dröva nisuna la wikipedia la va con i gamd int'l'ari. (per rispond drenta el test te gh'è da mèt un ":" suta inde' che te vö scriv) --Dakrismeno 13:00, 27 gjü 2008 (UTC)

--Sepplimont 14:47, 27 gjü 2008 (UTC)== Principal ==

El femminil de "principal" l'è "principal", nò principala ;-)

Sepplimont

Ah... mi son minga d'acòrd. --Insübrich 19:13, 25 gjü 2008 (UTC)

Almen in Milanes de città, l'aggettiv maschil che el finiss in -al el varia nò al plural. Poeu, magara, de ona quèj altra part de la Lombardia la régola l'è divèrsa, el soo nò... A soo che in romanc, inveci, la gh'è la variazion ("naziunal" el diventa "naziunala" al femminil). Te me see dì in che variant del Lombard Occidental -al el diventa -ala?

Mì hoo semper pensà che che el cambià nò 'sti agetiv chì per el feminil a'l sia un italianisem. Ah... ma perchè se dovaria scriv "aggettiv" e nò "agetiv" o, mej, "agetif"?

--Insübrich 15:36, 26 gjü 2008 (UTC)

Nò, l'è nò on italianism, l'è ona régola de la grammàtica milanesa.

Per quant el riguarda "aggettiv", l'è la forma che la grafia milanesa normalizzada la preved. I dóppi, in Milanes, a se dòpren nò; per quèsta reson, credi, el comitaa per la normalizzazion l'ha preferii adeguà al Latin la scrittura di dóppi. Pensi che, in tutti i cas, la forma "agetiv" la sia nò sbagliata, ma, disèmm, doprada de men. Inveci, la forma "aggettif" o "agetif" a l'è sbagliada: la "v" final, in Milanes, la se legg "f", pròppi come la "v" russa.

Se te voeuret cercà i italianismi, cerca denter i grafii noeuv che renden la "u" italianna con la "u" e, in quèsta manera, adàtten la grafia lombarda a quèlla italianna ;-)

Giunti: in tutt el mond, a se intend "u lombarda" come la vocal che la sòna "ü". E un quaidun se el fà? El scriv la "u lombarda" cont el grafema "ü". Cioè: tutti a ricognossen che la "u" parnunziada "ü" a l'è la "u lombarda" e numm la réndom cont on sègn divèrs? :-)))))

Sepplimont

La vôs "Ortografia"[modifica 'l sorgent]

Me scusee, ma contèsti el messagg de quèsta vôs.

quote "In part a causa del status no offizial del Milanes, pussee convenzion ortografegh hinn staa svilupaa".

Se parlom del Milanes cittadin, l'affermazion l'è minga vera: a gh'è domà ona convenzion ortogràfica de sécol. Se parlom del Milanes come "Lombard Occidental", la pò anca vèss vera, ma, per mì, el saria pussee corrètt (storicament) spiegà che la grafia stòrica del Lombard Occidental a l'è quèlla standard del Milanes de città. E che poeu, soratutt sòtta el fascismo, l'esigenza de italianizzazion forzada del regim l'ha portaa el primm colp a l'unità de la grafia. La grafia italianizzada la voreva fà passaa el messagg (minga ver) che i variant lombard hinn dialètt de l'italian... la grafia milanesa, considerada tròpp "francesa", la podeva creà di problema al regim. Poeu, la decadenza del Milanes in di ann '60 e '70 l'ha portaa a la codìfica de ona segonda convenzion gràfica, quèlla tesinesa.



quote "La pussee vegia anmò in us, e probabilment la pussee largament utilisada, l'è la convenzion adotada dal scritor Milanes Carl Porta".

A l'è sbagliaa. El Carlo Maria Maggi el scriveva giamò in grafia standard... L'è staa nò on letteraa a codificà la grafia... la grafia la s'è sviluppada, come se sviluppa gran part di grafìi


quote "De tuta manera, chesta ortografia, purtropp, a l'è bona domà per el Milanés e i dialett vesin: per esempi, saria etimologicament sbaiaa scriv libro pel Ticines /'libru/"

Per mì a l'è pròppi el contrari. Perchè la grafia milanesa l'è l'unica che la rièss a comprend gran part di vari variant.

Fèmm el sòlit esempi.

Grafia milanesa: confusion Parnunzia in grafia italianna (del Milanes de città): cunfüsiun Parnunzia in grafia italianna (del Melegnanes): cunfüsión

Vedii ben che scriv in grafia milanesa el permètt a tutti de parnunzià i paròll a la soa manera


Se inveci scrivom in grafia italianizzada, se scrivom "cunfüsiun" farèmm tòrt a quèj che parnunzien "cunfüsion", se scrivom "cunfüsion" farèmm tòrt a quèj che parnunzien "cunfüsiun".

A gh'è nò dùbbi: la grafia milanesa la "comprend" on nùmer maggior de parnunzi de variant del Lombard Occidental: quindi l'è la pussee adatta a vèss bòna per tutti i dialètt.

El quote "De tuta manera, chesta ortografia, purtropp, a l'è bona domà per el Milanés e i dialett vesin: per esempi, saria etimologicament sbaiaa scriv libro pel Ticines /'libru/"

el dovariss diventà

"Chesta ortografia, purtropp, l'è la pussee bòna per comprend tutti i dialètt del Lombard occidental" (con vari esémpi che el dimostren).

Custa l'é un uservassion interessanta. Mi per adess a scriv in grafia ticinesa (dumà perchè hö imparà insì) ma a pudrissa incasì cambià int'el nom de cula standardisassion che l'è insì impurtanta per la supravivensa d'una lengua. Pero' i milanes i gh'han de veniss incontra e cumincià a druvà la parola "lumbard" invece de "milanes" quand che i parlan de la lengua scrita, e riservà la parola "milanes" dumà per riferiss a la grafia. In altar parol, se mi a scriv con la grafia milanes a vöi che el sia ricunusü che sö 'drera a scriv in lumbard, indipendentement de la grafia che sö 'drera a druvà (cume quand a scriv in talian nisün el disa che sö 'drera a scriv in latin, anca se a dröv l'alfabet latin!). El sarissa un pas da gigant se pudrissem mettess d'accordi ins'cul chi. --Dakrismeno 13:31, 8 lüi 2008 (UTC)


quote "Di convension fonetich, utilisant ü e ö inveci de u e oeu han tolt post, principalment per evità confusion de letura per i parlant alfabetisaa in Italian"

A sèmm benìssim che l'è nò inscì... I ragion de la grafia italianizzada hinn ideològich...

Comment? Se pò fa sto cambiament?

Consonant dobi[modifica 'l sorgent]

Al saria bel metegh in de la sezion ortografia anca vergot in su la question di consonant dobi. --Insübrich 16:43, 28 nuv 2008 (UTC)

2.000.000??!!? nanca se tüt quij de Milan i la prlarissen... se pö no truà un nümer püssee realistegh? --Dakrismeno 14:52, 1 gjü 2009 (UTC)


El sò l'è püssè un padanes antigh (fantasius). In di sò spetacul lü el messeda suratüt lumbard e venessian: http://www.youtube.com/watch?v=YxI0Y4a0GdY --Grifter72 14:42, 8 Nuv 2011 (CET)

Sì, ma l'ha scritt on bell poo de canzon in Milanes (compagn de La luna è una lampadina). --Eldomm 18:15, 8 Nuv 2011 (CET)
Che la roba li di test de le cansun del Jannacci però la se sà minga se la sia vira. Par che alla siae ghe sia apena el num de jannacci. Evi legid un articul in sü l'argument.--Grifter72 18:20, 8 Nuv 2011 (CET)
Mah, quella robba chì la soo minga, mì. --Eldomm 19:07, 8 Nuv 2011 (CET)

L'è uramai püssè bel de quel in Italian. Quel che fem poch e che'l saress da fà, l'è de culegass a di riferiment in sü la red cun el tag "references". Che la roba chi la pöd dagh püssè qualità a la pagina.--Grifter72 18:03, 8 Nuv 2011 (CET)

Uhm, sì el me par giust. --Eldomm 18:16, 8 Nuv 2011 (CET)

Sezion "Ortografia"[modifica 'l sorgent]

Hoo vest qe ind la sezion "Ortografia" l'è staita jontada tuta la tabella grafema-fonema del la NOL, qe qé (segond mé) l'è OT. L'è just lassar (per ol so rœl storeg) la part in su la grafia milanesa, ma tireress vià la sezion specifega NOL e meteress una fras compagna de qella qe hoo metid per ol bergamasc per segnalar i grafie plu moderne. -- Glz19 (ciciarade) 11:47, 1 des 2023 (CET)[rispond]

Mi sont anca d'acordi Sciking (dìm tusscoss) 13:14, 1 des 2023 (CET)[rispond]
La tabella podom tegnìlla in d'una pagina de servizzi. Sciking (dìm tusscoss) 13:15, 1 des 2023 (CET)[rispond]
[@ Sciking] Hoo jontad la NOL ind la sezion "Esempi de comparazion tra vari ortografii", ge rivet a controllar se hoo fait tuts jœst ? :) --Glz19 (ciciarade) 15:11, 1 des 2023 (CET)[rispond]
Hoo ransgiad una robeta, ma ghe ciami al @Eafoð de vardà mej! Sciking (dìm tusscoss) 18:45, 1 des 2023 (CET)[rispond]