Charles Darwin

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Charles Darwin

Charles Robert Darwin (nasìt a Shrewsbury ai 12 de febrér del 1809 – mórt a Londra, ai 19 de bril del 1882) l'è stat en biòlogo, geòlogo, zoòlogo e botànich britànich, famùs per la sò furmulasiù de la teorìa de l'evulusiù de le speci anemài e vegetài per vìa de selesiù naturàla che agés sö la variabilità dei caràter (urìgin de le spéci), e per vìga teurizàt la descendènsa de töcc i primàcc (òm inclùzo) de 'n antenàt cümü (urìgin de l'òm).

El g'ha püblicàt la sò teorìa sö l'evulusiù de la spéce endèl lìber L'urìgin de le spéci (1859), che l'è restàt la sò òpera piö cunusìda. El g'ha catàt sö nömerùs dei dàti che 'l g'ha dopràt per sostègner la sò teorìa endèn viàs entùren al mónt sö la nàve HMS Beagle, e 'n particolàr endèna sòsta a le Ìzole Galápagos.


L'urìgin de le spéci[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'edisiù del 1859 de L'urìgin de le spéci

El prim de löi del 1858, Darwin el g'ha dat comunicasiù sö l'Urìgin de le spéci per mès de la selesiù natüràla) a la Linnean Society; ensèma gh'è stat lizìt apò 'na cumunicasiù de Alfred Russel Wallace che Darwin el gh'ìa risiìt, endèla quàla Wallace el gh'ìa formulàt 'na sò teorìa sö l'urìgin de la spéce, svelöpàda de lü en maniéra 'ndependènta, con divèrsi póncc sìmii a chèla del Darwin. El sàgio de Darwin sö l'argomènt L'urìgin de le spéci l'è stat püblicàt 'n an dòpo; tat l'ìa l'enterès che la gh'ìa utignìt la sò òpera che prìma edisiù (en 1250 còpie) l'è nàda ezaurìda en du dé.

Endèle sò òpere che gh'è ignìt dòpo - compàgn de La variasiù dei anemài e de le piànte al stàto demèstech, L'urìgin de l'òm e la selesiù sesuàla e L'espresiù de le emusiù endèle bès-ce e 'ndèl òm - Darwin el g'ha svelöpàt dei óter témi apéna sbosàcc zó o mìa mensiunàcc del töt ende L'urìgin de le spéci. Per ezèmpe, ende L'urìgin de l'òm e la selesiù sesuàla, Darwin el ghe zónta a la selesiù natüràla, come mecanìsmo de selesiù, apò a la selesiù sesuàla, determinàda de la "scèlta feminìl" (o 'n sèrte càzi maschìl) che la pórta giö dei du sès a svelöpà dei caràter sesuài segondàre abnòrmi e, en aparènsa, en contràst co la sopravivènsa compàgn dei córegn dei cèrf europèi (Cervus elaphus) o la cùa, sèmper dei mascc, del paù (Pavo cristatus). Ende L'espresiù de le emusiù endèle bès-ce e 'ndèl òm, Darwin el g'ha sbosàt zó per la prìma ólta el stüde del comportamènt dei anemài segónt 'na prospetìva evulusiunìstica, ghe la ghe darà 'l spónt endèl sècol dòpo al svelöp de l'etulugìa.

Aisebé che la teorìa del Darwin la g'hape patìt divèrse mudìfiche profónde, le sò riflesiù i è amò al dé d'encö la bàze scentìfica per el stüde de la vita e de la sò evulusiù; l'ünica fàla 'mportànte 'ndèl sistéma pensàt del Darwin l'ìa la mancànsa de conoscènsa dei mecanìsmi de l'ereditarietà genética (le òpere del Gregor Mendel i éra gnemò pübliche).


Òpere[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lètere e corespondènsa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Töta la corespondènsa scientìfica che 'l Darwin el scambiàa coi stüdiùs del sò tép, l'è stàda rindìda disponìbil en rét del Darwin Correspondence Project de l'Università de Cambridge. 'Ntra i corespondèncc principài del Darwin gh'è: Charles Lyell giü dei fondadùr de la Geologìa, Asa Gray e Joseph Dalton Hooker botànich, Thomas Henry Huxley zoòlogo e giü difensùr piö calcc de la teorìa de l'evulusiù 'ndèle discusiù pübliche, e Alfred Russel Wallace el naturalìsta che, ensèma al Darwin, el g'ha 'ntüìt el probléma de le variasiù de la spéce.


Colegamèncc estèrni[Modifega | modifica 'l sorgent]