Và al contegnud

Catarina de Lissandria

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Santa Catarina de Lissandria, 1599, Carevasg

La Catarina de Lissandria l’era, segonda la tradizzion, ona santa cristiana e vergen che l’è staja martirizada al prenzippi del secol IV per man de l’imperador Masenzi. La soa agiografia la pòrta che l’era ona prenzipessa e ona studiosa famosa, e che la s’era convertuda al cristianesim a l’etaa de 14 agn. L’è riessida a convert zentener de persònn inanz de vess coppada quand che la gh’heva domà 18 agn. Pussee de 1'100 agn depos el sò martiri, Gioanna d’Arch l’ha dij che la Catarina la gh’era comparida e la gh’heva impartii giò di consej pròppi important.[1]

La Gesa ortodòssa la venera ’me ona Megalomartora e la zelebra el sò dì el 24 o el 25 de november, a segonda de la tradizzion regional. Ind el cattolicesim, la Catarina l’è tradizzionalment reverida ’me vœuna di quattòrdes sant ausiliador e l’è conmemorada ind el martirolòsg roman el 25 de november.[2] Anca ind la Gesa anglicana el sò dì l’è zelebraa el 25 de november.[3]

Di studios moderna hinn de l’ideja che la leggenda de Catarina l’è proabilment impientada ind la vita e mazzament de la Doroteja de Lissandria, inscì coma ind la figura de la filòsefa pagana Ipazzia, cont i sò rœuj roversaa.[4][5][6] D’òltra part, l’Enziclopedia Cattòlega la sosten che: “Ancaben che i agiògref contemporani consideren l’autenticitaa di vari test che gh’hann dent la leggenda de Santa Catarina ’me pussee che dubitabij, l’è minga ona motivazzion bòna assee per mett in dubbi l’esistenza de la santa.”[7]

L’è considerada la santa patròna di filòsef.

  1. Williard Trask, Joan of Arc: In Her Own Words (Turtle Point Press, 1996), 99
  2. Martyrologium Romanum (Libreria Editrice Vaticana, 2001 ISBN 88-209-7210-7)
  3. The Calendar (en).
  4. Walsh, Christine. (2007). 'The Cult of St Katherine of Alexandria in Early Medieval Europe. Aldershot: Ashgate. 
  5. Deakin, Michael A. B. (2007). Hypatia of Alexandria, Mathematician and Martyr. New York: Amherst. 
  6. Maria Dzielska: Hypatia of Alexandria, Cambridge (Massachusetts) 1995, p. 21; Christian Lacombrade: Hypatia. In: Reallexikon für Antike und Christentum, Bd. 16, Stuttgart 1994, Sp. 956–967, here: 966; Gustave Bardy: Catherine d'Alexandrie. In: Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques, Bd. 11, Paris 1949, Sp. 1503–1505, here: 1504.
  7. Clugnet, Léon (1908). "St. Catherine of Alexandria" . In Herbermann, Charles (ed.). Catholic Encyclopedia. Vol. 3. New York: Robert Appleton Company.

Òlter progett

[Modifega | modifica 'l sorgent]