Carl'Albert de Savoia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Carl Albert

Carl'Albert de Savoia (nomm intregh in Italian: Carlo Alberto Amedeo di Savoia-Carignano; in piemontes: Carl Albert ëd Savòja; in frances: Charles-Albert de Savoye; Turin, 1798 - Porto, 1849) l'è staa re de Sardegna, cont de Barge e settim Princip de Carignan, del 1831 al 1849.

A l'era el fioeu del Carl'Emanuel de Savoia-Carignan e de la Maria Cristina de Sassonia. Ai temp del domini frances del Piemont, con la soa famiglia l'è staa costringiuu a stà a Paris, per tornà a Turin domà in del 1814, quand el Vittori Emanuel I l'è staa miss in sul trono.
In del 1817 el Carl'Albert l'ha sposaa la Maria Teresa de Toscana. In del 1820 l'ha pogiaa i ribei comandaa del Santorre de Santarosa; l'ann dopo, el dodes de marz, l'esercit piemontes el s'è ribellaa al Vittori Emanuel, che 'l gh'ha ceduu el trono al fradell Carlo Felis. El Carl'Albert l'ha promettuu on Statutt, a condizion che 'l noeuv re (che al moment el se trovava a Modena), le confermass. Ma el re l'è tornaa a Turin e l'ha schisciaa i ribei e l'ha menaa in esili el Carl'Albert in Portogall a combatt contra i carbonar.
In del 1831 Carl'Albert l'è vegnuu re, ma l'è andaa dree a la politiga conservadris del Carlo Felis. In del 1843 però, quand l'è scominciada ona noeuva stagion politiga grazzie aiminister intellettuai compagn de Vincenzo Gioberti o Massimo d'Azeglio, el governo l'è staa spostaa sù di posizion pussee liberai.

El cinch de marz del 1848 l'ha firmaa el Statutt Albertin, la costituzion che l'è stada in vigor in Italia fina a la nassida de la Repubbliga novantott agn dopo. El 23 de marz l'ha faa vegnì el tricolor la bandera del sò regn e l'ha deciaraa la guerra a l'Austria.
Dopo vess staa battuu, l'ha passaa el trono al fioeu Vittori Emanuel II e 'l s'è retiraa in Portogall, indove che l'è mort dopo pocch temp.