Và al contegnud

Bombardaments atomeg de Hiroshima e de Nagasaki

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
I sits indovè qe inn staits i du bombardaments

I bombardaments dei citaa de Hiroshima e Nagasaki, in Japon, inn staits dei aveniments de la fin de la Segonda Guerra Mondiala, capitads a'l 6 e a'l 9 d'avost del 1945. Inn staits aprovads del president american Harry S. Truman e i bombe doperade per l'operazion inn staite lassade de borlar jo insœ i obietiv de sgolataç militar american. Qesta qì a l'è staita la prima vœlta qe dei arme atomege inn staite drovade ind un episodi de guerra. Despœ dei bombardaments el Japon el s'è rendud e l'è staita terminada ofiçalment la Segonda Guerra Mondiala.[1][2]

I bombardaments

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo de la capitolazion de la Jermania e de l'Italia, el Japon a l'è restad l'unega nazion dei forze de l'asse ancamò adree a combater e, anca se jamò el 60% dei sò citaa l'era stait destrugad, el segutava a pianificar-g dei conquistar imperial. Ind el mes de lui dol 1945, el Interim Comitee american l'ha tirad a man l'idea de poder-g doperar di arme nuclear insœl Japon. Intant plussee de 12.500 soldads dei alleats qe eren adree a conquistar l'isola de Okinawa i eren staits copads e plussee de 70.000 i havevan perdud la vita insœ la scena dei batalie del Ocean Pacifeg. Qei dats qì i faxevan pagura a'l popol american qe'l se domandeva quant qe saria staita longa la guerra e quanti om andaven a vesser perdud an'mò. El 16 de maj a l'è staita prœvada per la prima vœlta la bomba atomega insœl desert del Nœv Messic, parei l'è stait ordinad, del president Truman, de doperar i bombe atomege e l'ha lassad el catar fœra dei obietiv a'l jeneral Caarl Spaatz. Anca se un quai funzionari el domandeva de doperar la bomba ind un sit indovè ge viveva nissœn, domà per far-g veder ai japones la forza de la nœva arma desvilupada, dei olter i han volud qe la sia doperada insœ una citaa.[1] Incì l'è staita cernida per prima la citaa de Hiroshima dejà qe l'è staita sparagnada fin de alora dei bombardaments cond i arme normale. Contut i eran staite tirade a man anca Kyoto, Yokohama, Niigata e anca el castell de l'imperator a Tokyo. Dopo de la prima bomba, qe l'ha copad plussee de cent mila aneme insœl bot e anca plussee ind el contar dei radiazion, el Japon l'ha tacad a collaborar cond i american per firma-g la pax ma con dei condizion. Qell lavorar qì l'ha portad l'USA de doperar-g un'oltra bomba insœ Nagasaki, qe l'è stait catad fœra inscambi de Kokura per ol temp brut. Qesta vœlta qì, dejà qe l'obietiv l'è stait mancad de 2 km, inn staite copade 22.000 personne e 39.000 inn morte per i efets dei radiazion.

  1. 1 2 Duncan Anderson (17. 2. 2011). "Nuclear Power: The End of the War Against Japan", BBC History. Retrieved on 21. 10. 2012.
  2. Martin Fackler (6. 8. 2010). "At Hiroshima Ceremony, a First for a U.S. Envoy", New York Times. Retrieved on 21. 10. 2012.

Olter projets

[Modifega | modifica 'l sorgent]