Battaja de Lipsia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Quader de la battaja de Lipsia

La battaja de Lipsia l'è stada voeuna de quei di guerr napoleonigh; l'è staa on sconter tra i pussee grand de tucc i temp, inscì important che l'è staa ciamaa anca "la Battaja di Nazion".

I Frances, cont i sò leaa, gh'aveven 200.000 omen e settcent cannon, ma contra de lor gh'era i esercit de Svezia, Austria, Prussia e Russia, fort, tucc insema, de 400.000 omen e 1500 cannon.

El problema principal per l'Imperador l'era el fatt ch'i sò nemis rivaven de depertutt, de manera che lù el gh'aveva de divid i sò forz.
El primm attacch el gh'è staa faa a lù de part di Austriegh del Schwartzenberg, la mattina del 16 de ottober 1813 a sud de Lipsia, ma l'è minga riessii a passà e, in gir de ona quai ora, i Austriegh hinn tornaa in sù i posizion de partenza.
A nord el Blücher l'ha tentaa l'attacch a la testa di sò Prussian, ma anca quell lì l'è staa respingiuu di omen de l'Auguste Marmont.
El dì dopo l'è staa on dì de reorganizzazion; el desdott i Leaa, mej organizzaa respett ai dì prima (anca grazzie al fatt che l'era rivaa el Bernadotte cont i sò Svedes e 'l Levin August von Benningsen coi sò Russ), hann taccaa, con 350.000 soldaa.

Per ona desenna de or la battaja l'è stada pussee dura che mai, ma i Frances hinn riessii a tengì i sl posizion; però poeu el numer l'ha faa la soa part, e 'l Napoleon l'è staa costringiuu a ordinà la retirada, col passà per on pont (l'unigh che 'l gh'era). La saria stada ona retirada da manual, ma a on bell moment on colp de cannon l'ha traa giò el pont, che l'è crodaa e l'ha lassaa inscì 20.000 omen isolaa. Ghe n'è staa on quaivun che l'ha provaa a nodà per scappà via, ma on bell poo de lor hinn staa coppaa intant ch'eren dree a fàll.