Bataia de Varna

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
La carga de cavallaria del Ladislav III

La bataia de Varna l'è stait un fait bellig de la croxada de Varna. L'è staita combatida aprœv a la citaa de Varna ol 10 de november del 1444, in tra i forze croxade e Otomane.

Ol contest[Modifega | modifica 'l sorgent]

In seguet a l'espansion dei Otoman in dei Balcan, ol princep ungeres Jànos Hunyadi l'ha ciamad una croxada per descaçar-i vià dai territore europee. Anc se ol Papa l'ha dait ol so apoj, i ha respondid adoma ol Ladislav III Jagellon, Re de Polonia e Ungeria, e ol Vlad Tepes de Valaqia. Grazie a la flota veneziana qe, col blocar ol streit dei Dardanei, la tegniva lontan l'esercet de la part asiatega, i croxads era dree a vencer la guerra, tant qe ol sultan Murad II l'hera domandad un armistizi, in cambe de la cession d'un quai territore a Serbia e Ungeria, e l'impegn a miga tacar i regn cristian per dex agn. Ma l'hiva miga assee per i croxads qe i è indaits inants ind la guerra. Ma 'sta volta, grazie a i condizion atmosferige o a la corruzion d'un quai capitani, l'esercet oriental dei otoman al g'è rivad a passar a travers ol Bosfor, e i cristian i s'è trovads in inferioritaa numeriga.

I forze in camp[Modifega | modifica 'l sorgent]

I moviments dei trœpe

Al comand del Ladislav i g'era circa 20 000 omegn, ol sultan inscambe al pudiva cuntar in su una armada qe l'è granda ol dope, circa 40 000 omegn.

La bataia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I cristian i se sqiera intra ol lag Devna (a manzina) e i colline verso Varna (a dreita). I turc i met a manzina i trœpe asiatege, a dreita qelle europee, e ind el mez ol sultan coi janisser, protejids de dei pai gœss, conligads con dei cadene.

Ol prim assalt l'è dei turc, qe i conquista i colline tegnide da i cristian, ma i è descaçads del contratac del Hunyadi, qe al copa anc'pò ol comandant dei trœpe asiatege, Qaragia. Anc ind la banda manzina i cristian i è dree a vencer, e la bataia l'è in so favor, quand qe ol Ladislav, senza speitar i rinforz, con la so guardia polaca al carga contra i janisser per circar de copar ol sultan e meter fin subet a la guerra. Ma ol so cavall l'è colpid e lu, borlad in terra, l'è copads; la so testa l'è portada al sultan e metida sora un pal, per far-la veder ai cristian, qe i sa ritira e i lassa sul camp 5 000 morts (ma anc i turc i ha havud dei grande perdide).

I conseguenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

La fraca de l'armada cristiana la segnerà la fin dei tentativ ocidentai de descaçar i turc de i Balcan. Costantinopel, bandonada dei latin, gnanc dex agn e la finirà in man ai Otoman.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]