Bahá'í

De Wikipedia
(Rimandad de Bahaism)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
A white building with several columns and a domed roof
Sit de la Cà Universala de Giustizzia, l’ent governativ di bahá’í, a Haifa, Israell.

La fé bahá’í l’è vuna di noeuve religion, che la voeur scompartì i valor d’unità cont i oltre confession e invers tute i persone. Fada su del Bahá’u’lláh in del segol quell de XIX, la s’è desvilupada ind el prinzipi in Iran e olter sit del Medi-Orient, indoa l’è stada perseguitada. Sta religion chì la gh’ha pu o manch 5 milion de credencc, ciamad bahá’í, in tucc i continencc, foeura che de l’Antartida.

El sò profeta, el Bahá’u’lláh, on aristocradegh persian de Teran, el vegn considerad di fedei bahá’í na Manifestazzion de Dio.

Sta religion chì la voeur sotalineà l’unità reala e d’ispirit de tucc i omen. Tri prinzipi fondamentai i stabilissen la bas di insegnamencc bahá’í: l’unità de Dio (domà vun Dio, sorsgiva de tuta la Creazzion), l’unità de la religion (tute i pussee grosse confession i gh’han la midema origen ispirituala, e i vegnen de’n Dio compagn) e l’unità di omen (tucc inn istess inanz de Dio, e i diferenze colturai e etneghe inn don ch’i meriten stima e acetazzion).

La fé bahá’í la spiega el raport in tra de l’omen e Dio, cont el sò storegh ligam vidal, a travers del concet de relatività e progressività de la religion, ’mè cont la scenza, cont la che a gh’ha de vesser in fertil armonia, cont la conciliazzion e’l recognossiment del contest prospedegh de l’evoluzzion spirituala de l’umanità, de i prime confession monoteisteghe, prima d’Abram e Adam fin al dì d’incoeu, tucc che’l fa part de’n Pian Divin per fà conscent i omen di sò mez e talencc potenziai, e de la grandezza inarivabil de l’amabil realtà del Creador, l’umanità istessa.

Comunità bahá’í ind el mond[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lombardia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In la Region Lombardia gh'è di comunità a Milan, Alban, Curen, Seriad, Trevì, Bressa, Desenzan, Montciar, Rezzad, Cremona, Lech, Margn, Osnagh, Sondri, Salaran, Besana, Cavenagh, Cologn, Monscia, Seregn, Vimercad, Ares, Cassina de Pecci, Cernusch, Lentad, Masgenta, Masad, Misan, Pessan cont Bornagh, Segrad, Sest San Sgioan, Vilasanta, Castelbelfort, Castelus, Goit, Gonzaga, Marmirœu, Rovarbella, San Jacom, San Sgiorsg, Sustinent, Viadana, Pavia, Rognan, Trivolz, Voghera, Laven, Monbell, Saronn e Tradad.