Ayrton Senna

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Ayrton Senna
Nazionalitaa Brasil
Alteza 175 cm
Pes 70 kg
Automobilism
Categoria Formula 1
Cariera
Cariera in Formula 1
Debut 25 marz 1984
Stajon 1984-1994
Scuderie  Toleman 1984
 Lotus 1985-1987
 McLaren 1988-1993
 Williams 1994
Mondiai vencids 3 (1988, 1990, 1991)
GP desbœtads 162 (161 partenzi)
GP vencids 41
Podi 80
Ponts otegnids 614
Pole position 65
Jir velox 19
 

L'Ayrton Senna da Silva (San Paul, el 21 de marz del 1960 - Bulugna, el 1° de magg del 1994), l'è staa un pilota de Formula 1 brasilian. A l'è cunsideraa vün di piloti püssee fort de tütt i temp e l'ha vengiüü tri Campiunaa del Mund, tücc cun la McLaren (1988, 1990, 1991).

Cariera[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dal 1984 al 1987: la Lotus e la Toleman[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima stagion Senna la corr cun la Toleman, una scüderia inglesa piscinina. El brasilian el dimustra sübit a tücc che 'l gh'ha un talent incredibel, perché el riess a rüva tri volt in söl podi e finì la stagion cun 13 punti, la metà de tücc i punti faa de la Toleman in di cinch agn che l'ha curüü in Formula 1. L'ann dopu el pasa a la Lotus, induè 'l resta tri agn e 'l fà 16 pole position e 6 vitori.

1988 e 1989: a la McLaren cun Prost[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nel 1988 Senna el gh'ha la pusibilità de guidà vüna di machin püssee duminanti de la storia de la Formula 1: la McLaren MP4/4, che chel ann lè la vincerà 15 Gran Premi sö 16. El sò cumpagn de squadra l'è 'l "Prufesur" frances Alain Prost, che l'era gemò staa Campiun del Mund dü volt cun la McLaren, ind el 1985 e ind el 1986. I regul vigenti i diseven che, per determinà la clasifica final, se cuntaven dumà i 11 risültaa migliur. Senna, cun 8 vitori e 3 segund posti, el tutalizza inscè 90 punti, mentre Prost el se ferma a 87 (7 vitori e 4 segund posti). Cunt i regul de incö, Prost el sariss staa Campiun del Mund 1988, perché a cüntaa tücc i Gran Premi l'avriss faa 105 punti cuntra i 94 de Senna.

El 1989 el cumincia ben per Senna, che el vinc tri volt in di prem quater Gran Premi. Pö, però, i sò ritiri e i vitori del Prost i fan in modo che, prima del Gran Premi del Giapun, Prost el gh'abia sedes punti püssee de Senna. El brasilian, semper grazie a la regula del calcul di punti cunt i 11 migliur risültaa, el pò amò sperà de vinc ul Mundial vincendo i ültem dü Gran Premi. En Giapun, dopu una pole stratosferica de Senna, Prost el partis püssee ben e 'l resta prem per la püpart de la gara. Senna, dopu la metà del Gran Premi, el cumincia la sua rimunta, che la cülmina al gir 46 cunt un tentativ de surpasà Prost. El frances, però, el sara la traietoria e causa el cuntatt tra i dü McLaren. Prost el se ritira, Senna el partis amò e vinc el Gran Premi, ma el vè squalificaa perché, ripartendo dopu l'incident, l'eva tagliaa la chicane. Prost el diventa inscé, in mezz a un mar de pulemich, Campiun del Mund per la terza volta.

1990 e 1991: dü volt Campiun del Mund[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nel 1990 Prost el pasa a la Ferrari e a la McLaren rüva l'amis de Senna Gerhard Berger. A dü gran Premi da la fin de la stagion, Senna el gh'ha 9 punti de vantagg sö Prost. Amò una volta la gara decisiva l'è in Giapun, semper a Suzuka: cume l'ann prima, la pole l'è de Senna, ma cume l'ann prima, Prost el partiss püssee ben e 'l pasa sübit el brasilian. Senna, gemò de drè, el vòlza minga ul pè de l'aceleradur e, a la prima cürva, el tuca Prost, causando el ritiro de tüss dü. Questa volta i cumisari i deciden de lasà perd ogni penalità, e inscè Senna el cunquista ul sò segund Campiunaa del Mund. "I gar i'henn faa inscé: una quaj volta i finisen a la prima cürva, una quaj volta a ses gir da la fen", dirà Senna sö quell che l'era süceduu, anca in riferiment al episodi de l'ann prima.

Nel 1991, la Ferrari de Prost l'è piö inscè cumpetitiva e Senna el vinc i prem quater Gran Premi. La Williams, in de la segunda part de la stagion, la vinc cinch Gran Premi cul britanich Nigel Mansell, ma la ghe riess minga a rimuntà söl brasilian, che el vinc el terz Campiunaa del Mund.

1992 e 1993: dü agn de drè a la Williams[Modifega | modifica 'l sorgent]

I suspension atif de la Williams FW14B i dan un tal vantagg a la scüderia inglesa nel 1992 che la Williams la vinc 10 Gran Premi sö 16 e Mansell el diventa campion cun 106 punti, 50 de vantagg söl sò cumpagn de squadra Riccardo Patrese. Senna, cun la McLaren, el rüva quart in del Mundial, de drè anca al giüven Michael SchumacherBenetton. Anca l'ann dopu, el 1993, el va presapoc a la stessa maniera: Prost, diventà prima guida de la Williams, el vinc el Mundial, e Senna el rüva segund. El brasilian el firma però vün di sò impresi püssee bej al Gran Premi d'Europa a Donington: suta un'acqua micidial, el fà quater surpass ind el prem gir e 'l vinc cunt un minöt e vint de vantagg sö Damon Hill sö Williams. Prost, terz al traguardo, el vè adiritüra dupiaa.

1994: la Williams e l'incident murtal[Modifega | modifica 'l sorgent]

Finalment, nel 1994, Senna el ghe riess a pasà a la machina che l'era drè a duminà la Formula 1 de chi agn lè: la Williams. El brasilian, però, el gh'ha minga un gran feeling cun la növa machina, e in di prem dü gar el se ritira dü volt dopu vess stà in pole. Schumacher, cun la Benetton, el gh'ha gemò 20 punti püssee: al Gran Premi de San Marin, a Imola, Senna l'è ubligaa a vinc. El brasilian el stà minga cui man in man: el fà la pole position, partiss ben e 'l cerca de slungà sö Schumacher. Al 7° gir, però, el pianton del sterz el se rump a la cürva del Tambürell, che in de la cunfurmazion del circüit di chi tempi lè la se faseva a 300 all'ura. Senna el pröva a frenà, ma in de l'urto cuntra i barier un brasc de la suspension el se rump e 'l trafegg ul casco e ul coo de Senna. I dutur i pröven a fà de tütt per salvàl, ma gh'è piö negott de fà: Senna el mör el 1° de magg del 1994, a 34 agn.

Risültaa in Formula 1[Modifega | modifica 'l sorgent]

1984 Scuderia Vettura Punti Pos.
Toleman TG183B e TG184 Rit 6 6 NQ Rit 2 7 Rit Rit 3 Rit Rit Rit Rit 3 13
1985 Scuderia Vettura Punti Pos.
Lotus 97T Rit 1 7 Rit 16 Rit Rit 10 Rit 2 3 3 1 2 Rit Rit 38
1986 Scuderia Vettura Punti Pos.
Lotus 98T 2 1 Rit 3 2 5 1 Rit Rit 2 2 Rit Rit 4 3 Rit 55
1987 Scuderia Vettura Punti Pos.
Lotus 99T Rit 2 Rit 1 1 4 3 3 2 5 2 7 5 Rit 2 SQ 57
1988 Scuderia Vettura Punti Pos.
McLaren MP4/4 SQ 1 Rit 2 1 1 2 1 1 1 1 10 6 4 1 2 90 (94)
1989 Scuderia Vettura Punti Pos.
McLaren MP4/5 11 1 1 1 Rit 7 Rit Rit 1 2 1 Rit Rit 1 SQ Rit 60
1990 Scuderia Vettura Punti Pos.
McLaren MP4/5B 1 3 Rit 1 1 20 3 3 1 2 1 1 2 Rit Rit Rit 78
1991 Scuderia Vettura Punti Pos.
McLaren MP4/6 1 1 1 1 Rit 3 3 4 7 1 1 2 2 5 2 1 96
1992 Scuderia Vettura Punti Pos.
McLaren MP4/6B e MP4/7A 3 Rit Rit 9 3 1 Rit Rit Rit 2 1 5 1 3 Rit Rit 50
1993 Scuderia Vettura Punti Pos.
McLaren MP4/8 2 1 1 Rit 2 1 18 4 5 4 Rit 4 Rit Rit 1 1 73
1994 Scuderia Vettura Archivi:Flag of the Pacific Community.svg Punti Pos.
Williams FW16 Rit Rit Rit 0
Legenda 1º post 2º post 3º post A punti Senza punti Grasett=Pole position
Cursif=Gir velus
Dumà pröf/Terz pilota Minga qualificaa Ritiraa/Minga classificaa Squalificaa Minga partii

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter prugett[Modifega | modifica 'l sorgent]