Attilio Fontana

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà alter significaa, varda Attilio Fontana (disambiguazión).
Attilio Fontana

President de la Region Lombardia
In carica
Prencepe del mandad 26 de marz 2018
Predecessor Roberto Maroni

Sindegh de Vares
Ol durar del mandad 29 de magg 2006 –
19 de giugn 2016
Predecessor Sergio Porena (commissari prefettizzi)
Sucessor Davide Galimberti

President del Consili Regional de la Lombardia
Ol durar del mandad 12 de giugn 2000 –
6 de luj 2006
Predecessor Giancarlo Morandi
Sucessor Ettore Adalberto Albertoni
Lejisladure VII, VIII

Sindegh de Indun
Ol durar del mandad 1995 –
1999

Informazion jenerale
Partid politeg Liga Nord
Titol de studi Laurea in giurisprudenza
Profession Avocatt

L'Attilio Fontana (Vares, 28 de marz 1952) a l'è on politegh e avocatt italian, President de la Lombardia dal 2018, sindegh de Vares dal 2006 al 2016 e President del Consili Regional de la Lombardia dal 2000 al 2006.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Laureaa in giurisprudenza dal 1980 el gh'ha on studi professional. Dal 1979 al 1982 a l'è staa el conciliator de Indun e dal 1983 al 1988 quella de Vice Pretor Onorari a Gaviraa.

Esponent de la Liga Nord l'è staa sindegh de Indun dal 1995 al 1999 e in del 2000 a l'è elegiuu consiliee al Consili Regional lombard e l'è scernuu President, e 'l resta finna al 2005.

A magg 2006 a l'è elegiuu sindegh de Vares al primm turn cont el il 57,8%, e l'è reconfermaa in del 2011, semper al primm turn. El resta in carica finna al 19 de giugn 2016 quand l'è suceduu del Davide Galimberti. A l'è staa President de l'ANCI lombarda.

In del 2007, 'me avocatt de l'Andrea Mascetti el fa condannà el Michele Santoro per diffamazion.

In del 2018 a l'è candidaa del center-destra ai Elezion regionai in Lombardia del 2018 dopo de la renonzia del Robert Maron a fà el segond mandaa e l'è elegiuu squasi cont el 50% di vot.

El se recandida in di elezion del 2023, sostegnuu del center-destra, contra la soa ex vizeprezidenta Letizia Moratti, sostegnuda del Terz Pol, del Pierfrancesco Majorino, sostegnuu del center-sinistra, e de la Maia Ghidorzi, de l'Union Popolar, e l'è reconfermaa.

Controversij[Modifega | modifica 'l sorgent]

Longh de la campagna elettoral per la Region Lombardia del 2018 l'ha dii, a Radio Padania Libera, che boeugna defend l'esistenza de la "razza bianca" che cont l'immigrazion la saria stada a ris'c. Accusaa de razzism e criticaa de squasi tutta la politega l'ha poeu parlaa de on lapsus, ma el s'è difenduu cont el dì che la Costituzion italiana, a l'articol 3, la parla de razza.

I alter candidaa a la Region s'hinn dii indignaa de la fras: el Giorgio Gori l'ha definii on Matteo Salvini in giacca e crovatta, el Dario Violi l'ha dii che l'è vergognos e che 'l gh'ha de pensà a la legalità in del sò partii.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]