Attentaa del 11 de settember del 2001

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
I Torr Giumej in fiamm dopo de l'attentaa

I attentaa del 11 de settember del 2001 a hinn staa di attentaa terrorista faa de al-Qa'ida de matris islamista e anti-americana contra di obietiv civij e militar in di Stat Unii.

La mattina del 11 de settember del 2001 19 omen de l'organizzazion terrorista guidada de l'Osama Bin Laden dirotten quatter reoplan e ne fann scontrà du contra di torr 1 e 2 del World Trade Center de Noeuva York, che pocch dopo a hinn borlaa giò e han faa di dagn ai palazz in banda. On terz reoplan a l'è staa faa s'centrà contra el Pentagon e 'l quart, che 'l gh'eva 'me obietiv el Campodòi o la Cà Bianca a Washington, D.C., a l'è borlaa giò in d'on cios arent a Shaknsville, in la contea de Somerset, dopo che i passegee e i omm de l'equipagg han tentaa de ciappà el controll de l'apparecc.

Tucc insemma, i attentaa han faa 2974 mort, oltra i 19 dirottator, 'me conseguenza immediada di attacch, e 24 personn hinn staa deciaraa desperduu. La pupart di mort eren di civij, de 90 nazionalità different.

Cronologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Or 7:00-8:00: I dirottator vann in sui reoplan.
  • 8:13: I dirottator ciappen el controll del vol American Airlines 11
  • 8:20: In di quader del ATC de Boston el scompariss el vol AA11, che l'ha smorzaa el transponder.
  • 8:24: El ATC de Boston el sentiss ona comunicazion di terrorista.
  • 8:28: El ATC el dis a la FAA che gh'è on reoplan dirottaa.
  • 8:37: El NEADS, cioè la difesa aerea americana del Nord-Est, a l'è avisaa del dirottament
  • 8:42: El vol UA93 el decolla.
  • 8:45: El NEADS l'ordena el decoll di caccia.
  • 8:46: I terrorista dirotten el vol UA175 e cambien el codes del transponder. El reoplan el scompariss e al sò post on noeuv reoplan mia identificaa el compariss in sui radar.
  • 8:46: El vol AA11 el se spetassa contra la North Tower. I media pensen a on indicent, forsi de on reoplan da turism.
  • 8:53: I caccia hinn decollaa e hinn dree a spettà istruzion.
  • 8:54: El vol AA77 a l'è dirottaa.
  • 8:56: El transponder del AA77 a l'è smorzaa.
  • 9:03: El vol UA175 el se spetassa contra la South Tower. Se scomincia a capì che l'è staa on attentaa.
Illustrazion di attach
  • 9:24: El NEADS el da orden de decoll ai caccia de Langley, per difend la capital.
  • 9:35: El George W. Bush l'è dree a ciappà el Air Force One.
  • 9:37: El vicepresident Dick Cheney a l'è compagnaa in del bunker de la Casa Bianca.
  • 9:37: El vol AA77 el se spetassa in sul Pentagon.
  • 9:57: I omen del vol UA93 se ribellen e i terrorista proeuven a fai borlà giò movend el reoplan.
  • 9:59: La Torr Sud la borla giò.
  • 10:02: A l'è ordinaa el atteragg a tucc i avion civil.
  • 10:03: Anca el vol UA93 el se s'cianta.
  • 10:20: El Bush l'autorizza l'abbattiment di avion dirotaa.
  • 10:28: la Torr Nord la borla giò.
  • 17:20: Anca el WTC7, colpii dai tocch di torr gemell, el borla giò.

I fatt[Modifega | modifica 'l sorgent]

I torr gemell[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand l'è stata colpida la prima, i media hann pensaa ad on incident. E 'l second reoplan 'l se spetassa in diretta TV.

La struttura del WTC l'eva desvilupada per sopportà el colp de on Boeing 707 in atterragg, ma el 767 dirotaa l'eva pussee grand, pussee pesant e anca pien de carburant.

L'incendio, scominciaa dal carburant, l'è andaa inanz grazie ai materiai del center, e ha indebolii la strutura del WTC, che l'è riussida no a tegni el caregh dinamegh de la strutura e l'è borlaa giò.

El WTC7[Modifega | modifica 'l sorgent]

El WTC7 l'è on edifizzi arent ai torr, che l'è staa colpii dai rest di torr. El s'è pizzaa el foeugh, e i pomper han minga poduu smorzall, vist che rivava minga l'aqua, perchè i torr, quand hinn borlaa giò, han tajà i trom de l'acqua. El proprietari del palazz, el Larry Silverstein ha daa l'orden ai pomper de 'ndà foeura.

El palazz l'è borlà giò despoeu 8 or dai attentaa, perchè 'l foeugh ha smolaa i sostegn del edifizzi. I dagn a la strutura gh'han avuu on roeul minga tropp important in del croll, per on studi scentifegh del NIST.

Fortunatament, i pomper saveven che l'edifizzi l'era dré a borlà giò, donca han mandaa foeura tucc i sgent e han nanca provà a salvall.

El Marriott[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Marriott (cognossuu anca 'me WTC3) l'è on albergh arent ai torr, colegaa anca con di tunnel ai WTC1 e 2.

El carrell del reoplan de la Torr Nord l'è borlà in sul tecc del Marriott.

I croj di torr hann buta giò bona parta del compless, l'è restada in pè domà la hall.

In del croll hinn moruu on 40 person.

El Pentagon[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Pentagon l'è el palazz del Minister de la difesa di Stat Unii.

L'è staa colpii, ai or 9:37, da on replan Boeing 757, che 'l era giudaa dal Hani Hanjour, pilota certificaa da la FAA.

L'apparecch, despoeu avè butaa giò di lampion e on generator da 20 tonelaa, l'è entraa in del primm pian del Pentagon (che 'l gh'ha minga di division, che i olter pian i gh'han), e l'ha copaa 125 person denter al Pentagon, 53 passegee, 6 member del equipagg e i cinch dirottator.

I dirottador[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mohamed Atta[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Mohamed Atta (1 de settember 1968, Egitt) l'eva el dirottador del vol American Airlines 11, spetassa contra la Torr Nord.

El se laurea al Cairo in Architetura, e in del 1992 el fa San Martin in Germania, e li l'è contataa da Al Qaida.

A la fin del 1999 el part in di camp de Al Qaida in Afghanistan, indova che l'è adestraa. Per ciappà el vidi d'ingress per l'America, 'l denuncia de avè perduu el passaport, per avegh on passaport nett.

A magg 2000 el ciappa el vidi per l'America, e 'l va a giugn. L'incontra donca el Marwan Al-Shehhi. Insemma a lu 'l se adestra per deventà pilota privaa, e 'l 14 de agost el ciappa el brevett, cont ona valutazion de 97/100.
A dicember, i do ciappen la licenza de pilota commercial.

Poeu, in tra el genar e 'l luj del 2001, l'è in Spagna per parlà cont el organizador di atentaa.

El 10 de setember el compra di tajerin.

In la soa valigia del vol AA11, restada a terra per on error, hinn staa trovaa di uniform da pilota.

Hani Hanjour[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Hani Hanjour (30 de agust 1972, Arabia Saudita) l'eva el dirottador del vol American Airlines 77, spetassaa conta el Pentagon.

Nassuu de 'na fameja sciora, l'è 'ndaa a fà el Mujahidin contra l'invasion sovietega del Afghanistan, ma l'è rivaa tardi e l'è riusii no a fà la guerra.

El proeuva anca a deventà assistent de vol.

In del 1991 el va per on quaj mes in USA, per imparà l'ingles. In del 1996 el torna de noeuv in di USA per deventà on pilota civil.

In del febrar del 1998 el ciappa el brevett per i voi privaa, e poeu in del 1999 quella per i sgor commerciai.

In del 2000 el va in Afghanistan per adestràss in di bas de Al Qaida.

El 21 de marz 2001 a l'è autorizaa a volà cont el Boeing 737.

El 11 de settember 'l se spetassa contra el Pentagon: Per i sò istruttor l'eva minga tropp brao, ma lor pensen che 'l podeva spetassàss, vist che, pu che alter, i sò problema i eren in la lengua inglesa.

Marwan Al-Shehhi[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Marwan Al-Shehhi (9 de magg 1978, Emiraa Arab Unii) l'eva el dirottador del vol United Airlines 175, spetassaa contra la Torr Sud.

Fioeu de on Imam, l'era on soldaa di Emiraa.

'Me el Mohamed Atta, l'è student a Amburgh, indova che l'abita insema a l'Atta.

A la fin del 1999, el va in Afghanistan a adestràss per combatt in Cecenia, ma a l'è cattaa foeura per l'operazion 11/9.

El 18 de genar del 2000 el ciappa el vidi per i USA, e dis a la soa fameja che 'l tornarà pu.

El 1 de april del 2000 a l'è mandaa via de l'armada di Emiraa per diserzion.

A la fin de magg el va in di Stat Unii.

El ciappa, insema col Atta, i brevett per volà.

El 28 de agost el compra el biliett per el vol che 'l voeur dirottà.

Ziad Jarrah[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Ziad Jarrah (11 de magg 1975, Liban) l'eva el dirottador del vol United Airlines 93, spetassaa a Shanksville, anca se l'obietiv probabilment l'era o el Campodoeuj o la Cà Bianca.

L'eva fioeu de dò musulman, l'è 'ndaa in ona scoeura cristiana.

In l'april del 1996 el fa San Martin in Germania, indova che l'incontra ona tosa che la deventa la soa morosa: Aysel Senguen.

In quel period el deventa on islamegh fondamentalista, e 'l ghe proibisis a la Aysel de fumà e de bev l'alcol.

In Germania el cognoss l'Atta, e l'entra in de la cellula amburghesa de Al Qaida.

In del 1999 el voeur andà a fà la guerra in Cecenia, ma al Qaida la preferiss mandal in del progett 11/9.

A fin 1999 el va in di camp de addestrament de Al Qaida.

El 25 de magg del 2000 el ciappa el vidi, e ai 27 de giugn l'entra in di Stat Unii.

In del mes de agost el ciapla el brevett per el vol privaa.

A luj, el decid de bandonà l'operazion, forsi per avè resiaa cont el Atta, ma in Germania a l'è convint a tornà in America.

El 9 de setember el ciama la soa fameja, per l'ultima volta.

Conseguenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

La FAA, sota ordin del Norman Mineta, Secretari di Trasport, l'ha blocaa tucc i sgor del 11 de setember al 13.

Despoeu ddl 11/9 hinn staa cambiaa i procedur d'emergenza per el dirottament e hinn staa potenziaa i sigurezz de la gabina de pilotagg.

Prima del 11/9, nissun el pensava che se podessen doperà di reoplan 'me "missil volant", e donca se provava a stà dree ai comand di dirottador, per atterrà e fà andà via i passeggee el prima possibil, e anca el rivà di caccia l'eva mia prioritari.

Grattaciei[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vun di cambiament l'è staa dovuu al WTC7, borlaa giò perché i sò sostegn hinn staa smollaa dal foeugh e, quand vuna di colonn la s'è s'ceppada per i tocch di Torr Gemell, el caregh l'è diventaa insostenibil. In pratega el NIST l'ha daa di noeuv raccomandazzion per i edifizzi in azzal.

Inquinament[Modifega | modifica 'l sorgent]

El croll del WTC l'ha rilasaa in l'area on fracch de polver velenosa. Gh'eva denter anca de l'amiant.

I soccoridor e quej che viven arent ai torr gh'han avuu di malatii al coeur e ai polmon, e hinn aumentaa, anca se minga tropp, i malaa de cancher.

Teorij del complott[Modifega | modifica 'l sorgent]

On poo 'me in tucc i event cont di lat "scur" hinn nassuu di teorij del complott del 11 de settember. Principalment, gh'hinn du tip:

  • Quej ch'i disen che il governo el saveva ma l'ha fermaa mia i terrorista, per convenienza (teoria del LIHOP, in ingles)
  • Quej ch'i disen che l'è staa on attentaa desvilupaa del governo USA (teoria del MIHOP o inside job, in ingles)

A bon cunt, i teorii LIHOP i gh'han pussee sostegn in l'opinion publega americana, probabilment anca perchè gh'hinn staa, obietivament, di boeugg in di servizzi secrett ('me in de la comunicazion in tra la CIA e 'l FBI, in pratega la CIA l'ha mia dii a l'FBI, unegh organ antiterrorism in USA, del ris'c) e in la difesa aerea, preparada domà per di attacch da l'URSS, minga di attacch de dent.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]