Assede de Pavia (773-774)

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Cavaleria franca

L'assede de Pavia l'è stait ol fait bellig final de la guerra intra Franc e Lombards. L'è stait portad a la capitala lombarda del re Franc Carl Magn, contra Desideri, re dei Lombards, intra ol 773 e 'l 774.

Ol contest[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 772, in seguet a'l definitv deteriorar-s dei relazion intra 'l regn lombard e 'l papad, ol Desideri al marcia contra i domini pontifici e al ocupa Otricoli, a domà un dé a pé de Roma.[1] Ol Papa Adrian al ciama aid a'l Carl Magn, qe del 771, mort ol so fradell Carloman, l'era restait l'uneg sovran dei Franc (la moier e i s'ciets, anc'mò picinin, del sovran mort i s'era refujads a la cort de Pavia). Fallids i tentativ de mediazion, ol Carl l'ha decidid de passar a i arme.

L'assede[Modifega | modifica 'l sorgent]

I dimension de l'armada franca i è miga cognosside. Ol Carl l'ha dividida in do: una guidada del so barba Bernard, qe la duxiva passar a travers ol pass del Gran San Bernard, e una comandada de lu, qe la saress passada dei ciuse de la Vall Susa.

S'ciepada la resistenza lombarda in sui Alp, i do part de l'armada i se trova in pianura e i venç i lombards ind la sanguinosa bataia de Mortara.

Una part picinina de l'armada l'è mandada a tacar Verona, indove al s'è refujad l'Adelqi, con la moier e i s'ciets del Carloman. La citaa la se rend senza combater, e l'Adelqi al se refuja a Costantinopel, e la fameia de Carloman l'è ciapada prexonera.

L'armada franca restada a Pavia la pudiva circondar la citaa, ma l'hiva miga portad dei maqine d'assede. A l'istessa manera, i Lombards, qe i sa speitava miga un assede, i hiva miga fait dei preparativ: i mancava i scorte del maiar, e la campagna l'era staita lassada in man ai Franc. L'assede, començad ind el setember del 773, al va inanz senza problem (tant qe ol Carl Magn al farà infina un viaj a Roma per la Pasqua), nissuna armada lombarda la prova a portar socors, e i difensor i è trop poc per tentar una sortida. Al fin, un martedé del jugn del 774, Desideri al se rend,[1] e l'è mandad in esili a la Badia de Corbie, ind la França nord-orientala.

I conseguenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

Despò de la vitoria, ol Carl Magn l'ha ciapad ol titol de Rex Langobardorum, e 'l se farà ciamar Re dei Franc e dei Lombards (latin: Rex Francorum et Langobardorum). L'è stait un unicum ind la intrega storia dei regn jermaneg del Medioev: un vencedor qe al ciapa ol titol del conquistad. Ol sovran (fors) l'era jamò dree a crear ol so imper.

L'è anc'pò deventad in manera definitiva liad e protetor de la Ciexa, e 'l so recognossiment de l'autoritaa temporala del Papa in su Roma e la Pentapolis l'ha ponid i bas per ol poder papal medieval.

Ol Regn Lombard l'è miga stait desligad: anc se tants Franc i ha ciapad posizion de poder, tants Lombards i è restaits al so post, in cambe de la fedeltaa al nœv sovran.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 (EN) Davis, Paul K. (2001). Besieged: 100 Great Sieges from Jericho to Sarajevo. Oxford University Press, 50-51.