Alboin

De Wikipedia
(Rimandad de Albuì)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Representazzion de l’Alboin ind i Croneghe de Norimberga

L’Alboin (latin: Alboinus, anglo-sassen: Ælfwine; 530 zirca – Verona, 28 de sgiugn del 572) l’è stait rè di Lombard, a partì de intoren al 563 a rivà al 572. Adree al sò regn, i Lombard hann fenid la sò migrazzion storega cont el rivà a stabilìss ind el territori lombard, conquistad de lu medem intra el 569 e el 572. L’haveva ciapad el post del pader, el rè Aldoin.

Adree al sò regn in Pannonia gh’è stait un badaluch de bataje intra i Lombard e Sgepid, pœu fenid con la vitoria di Lombard grazzia a una strategega lianza coi Aver. Intra la coalizzion de popoi de lu comandad ind la storega migrazzion, gh’era denter di Baver, Sgepid, Bulgher, Aver e 20'000 guerrer sassen cont i sò fameje,[1] ancaben che el numer total di persone che s’eren tacad adree a l’invasion de l’Alboin el saja ancamò oget de descussion intra i studios. El Pavol Diacon el porta che lor chì sajen stait intoren ai 100'000, che almanch 26'000 eren propri di guerrer,[2] anca se a gh’è di testimonianze de l’epoca che disen che i eren financa 500'000.[3] De sora maross, i studios pussee moderen parlen de una quantitaa intra i 100'000 e i 150'000; per esempi, el Jörg Jarnut, el porta che i eren un bell 150'000 persone, ma el Stefano Gasparri el parla sgiamò de un numeron intra i 100'000 e i 300'000.

Invasion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El regn lombard a la mort de l’Alboin

Apœus a l’havé invas la Pianura Padana ind el 568 cont el passà per i Alp Sgiuliane, la coalizzion de popoi sgermanegh menada inanz de l’Alboin l’ha spertament gadegnad la pupart del Venet e de la Liguria. El Friol el vegnarà pœu el prim ducad lombard, con Zividal coma sò capital. Ind el 569, incontrastait, l’ha pœu anca conquistad la zitaa pussee granda del territori: Milan. Intra i zitaa che gh’hann però dait bataja gh’era Pavia, che l’è staita ciapada nomà depos de un assedi de trii agn. Fament de gloria, l’Alboin l’ha pœu provad a slongà i man in su la Toscana, ma i sò oposidor haveven sgiamò ciapad un bell’influenza in su l’armada del rè.

Mazzament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Picciura del mazzament de l’Alboin con la Rosamunda che la ghe roba la spada per fàll copà

L’Alboin l’è stait mazzad su in del 28 de sgiugn del 572, ind un golp de stait infogad di Bizantin. L’è stait orchestrad de l’Elmegh, fradellaster del rè, e de la Rosamunda, mojer de l’Alboin, ma tosa de vun di rè di Sgepid che l’Alboin l’haveva copad un quaj agn indree. L’infognada l’era però piasuda nò a la pupart di Lombard, che hann subet elesgiud el Clef coma suzzessor de l’Alboin, cont el forzà l’Elmegh e la Rosamunda a reparà a Ravenna sota la protezzion di Bizantin. La mort de l’Alboin la gh’ha trait via a la coalizzion sgermanega l’unegh lider che j’havariss podud tegnì insema, l’ultem de una dinastia de rè-eroj che l’haveva personalment menad i Lombard intravers i sò migrazzion di vai de l’Elba a la Lombardia. Per tancc segoi, adree al mazzament de l’Alboin, la sò mort, el sò eroesim e i sò vitorie in bataja inn stait zelebrad ind la poesia epega sassona e bavara.[4][5][6]

Ligam de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Historia Universal. Historia moderna. Volumen 9. Conde Philippe-Paul Ségur. Traducción de Alberto Lista. Madrid: Febrero, 1831.
  2. Paolo Cammarosano, Storia dell'Italia medievale. Dal VI all'XI secolo, Laterza, Roma-Bari, pp. 96-97, 2001, ISBN: 9788842085560
  3. MARCO AURELIO - L'IMPERO IN AGITAZIONE - Anno 169 d.C.
  4. Bertolini 1960, pp. 34–38.
  5. Gasparri, Stefano. "I longobardi: all origini del medioevo italiano". Storia Dossier, (1990) 42, Firènse: Giunti. ISBN 88-09-76140-5.
  6. Herwig Wolfram. The Roman Empire and Its Germanic Peoples. Berkeley: University of California Press, 1990 [1997], ISBN 0-520-24490-7. p. 285