Aeronautega (sienza)
| Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |

L'aeronautica l'è la sienza o art qe la se ocupa de studiar, projetar e far su dei aparecc bon de sgolar e de desvilupar i tecnege drœvade per far i manœvre dei sgolataç, dei avion, dei elicoter e dei endoreator denter l'atmosfera.
Anca se la parolla la g'heva in orijen domà el signifegad de operar i sgolataç, l'è staita slargida a la navigazion, la manutenzion, la lojistega, l'impientar-g dei regole e a'l giestir-g qi ge travaia in sgol e a terra.
Un toc important dei sienze aeronautege a l'è una branca de la dinamega ciamada aerodinamega, qe la se ocupa de studiar i desmenar-s de l'aria e la manera in qe la interajiss cont i ojets adree a mœver-s, compagn dei sgolataç.
Descrizion
[Modifega | modifica 'l sorgent]Veduda in su i maqine sgolante
[Modifega | modifica 'l sorgent]Una maqina sgolant, in jeneral, a l'è un mez bon de strasportar de un sit a l'olter per una distanza precisa, a una velocitaa precisa, una carga faita de mercanzia (sia civil qe de guerra) o persone, cont el svolzar-s de terra. Per qella rexon qì, una maqina sgolant, ciamada anca aeromobil, la g'ha de desmenar-s ind un spazi a tre dimensione, a'l contrari d'un aparecc de terra come una viitura o una nav qe i se desmenen in su una superfix. Un aparecc de terra, de faits, al g'ha de poder vesser-g controllad in domà duu vers, intant qe una maqina sgolanta la g'ha de poder vesser-g controllada in manera polida anca ind el vers vertical.
Qualsavœl maqina sgolanta la pœl desmenar-s in tri vers: volt, bass; dreita, mancina; inanz; indree (domà per una quai tipolojia de maqina sgolanta) - e la pœl pirlar a l'arionda de tre asse:
- l'assa de traversa; el desmenar de traversa al permet de cabrar (svolzar-g el mus del sgolataç) o de picar (sbassar-g el mus del sgolataç)
- l'assa vertegala, ciamada anca assa d'imbardada; el demsenar d'imbardada al permet de mœver el mus del sgolataç a la dreita o a la mancina
- l'assa lonjitudinala; el desmenar de l'assa lonjitudinala al permet de virar, idest de jenerar una forza centripeta qe la fa jirar la via del baricenter del sgolataç
L'assa lonjitudinala la liga ol dedree a'l mus, intant qe l'assa de traversa la liga i estrem dei ale intra lor. Tute e tre i asse inn ortogonale intra lore e s'incontren ind un pont qe al se precisa cont el baricenter del sgolataç. Dejà qe i maqine sgolante g'hann una massa, a inn sqiçade de una forza pes qe la deriva de l'acelerazion de gravitaa. Per venjer su qella forza qì e far-g qe la maqina la se svolzass de terra, g'è de far-g una sostentazion a qe s'ha de jontar-g una propulsion o spinta.
I g'è do tipolojie de sostentazion: statega e dinamega. Con la prima (qe la vegn del principi de la spinta del Arqimed) al se impieniss un aerostato cont un fluid plu lijer de l'aria (per esempi l'eli o l'idrojen) per far desquilibrar i forze verticale e desmenar-g de qella manera qì l'aerostato vers del volt. Con la sostentazion dinamega g'è el bisogn de haver-g un desmenar-s relativ intra la maqina e'l fluid. In jeneral podom descompagnar la propulsion intra a reazion o inerzial.
La propulsion a reazion la fa acelerar una massa d'un fluid ind un vers precis e drœvar-n la "reazion" per haver-g un desmenar-s ind el vers contrari; cont el orientar-g de la reazion (per esempi grazie ai flap del sgolataç) la se pœl pirlar la direzion de la spinta. La propulsion inerzial, per contra, la vegn doperada l'enerjia potenziala qe un corp al tœv se l'è menad in quota e l'è lassad borlar jo ind un camp de gravitaa. La maqina insì la ciapa su enerjia cinetega cont el sbassar-s de voltitudin e la svolza la so velocitaa.