Union di Republegh Socialista Sovietegh

De Wikipedia
(Rimandad de Üniù Soviètica)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Union Sovietega
Union Sovietega – Bandera Union Sovietega - Stemma
(detai) (detai)
Mot: Proletari de tucc i paes, gionteves!
Daits aministrativ
Nom complet Union di Republegh Socialista Sovietegh
Lengue ufiçale Russ
Lengue parlade
Inn Inn de l'URSS
Capitala Mosca
Politega
Forma de Stat Federazion
Forma de govern Dittatura comunista
Orgen deliberativ Soviet suprem
Nassida 1919 con Vladimir Lenin
Causa Revoluzion de Ottober
Fin 26 de dicembee 1991 con Mikhail Gorbaciov
Causa Fin de l'URSS
Territore e popolazion
Economia
Valuda Rubl sovietich
Comerci con Patt de Varsavia
Varie
TLD .su
Relijon e societaa
Relijon de Stat Ateism de Stat
Evoluzion storega
Prima al g'era Imperi Russ

L'Union di Republegh Socialist Sovietegh (in russ Союз Советских Социалистических Республик), cognossuda anca cont el nomm de Union Sovietega, Сов́етский Со́юз, l'è stada ona republega federala comunista del Eurasia.

L'è nassuda el 30 de december del 1922 da la Russia Zarista e la borlada sgiò el 26 de december del 1991, despoeu de vess stada ona superpotenza. Al moment del sò deslenguament, la gh'aea 15 republegh che la feven su. La pussee granda l'era la RSSF Russa, che incoeu l'è la Russia.

L'URSS l'era on paes monopartitegh: l'unegh partii accetaa l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, traa innanz de on Segratari General e del Politburo.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Revoluzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del febrar del 1917, a Pietrograd, la gent la s'è volzaa su contra 'l Regim Zarista e l'è gnuu faa su on governa traa innanz del princip Georgij Evgen'evič L'vov e anch ona Duma. El 15 de marz el Zar Nicola II el s'è traa seruch, dopo che la gent l'ha volzaa i pugn.

El 7 de magg i Bolsevich fan la parposta de dà 'l poder ai soviet di lavorador, e 'l se met insemma on governa provvisori traa innanz del Aleksandr Fëdorovič Kerenskij.

Revoluzion de Otober[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Revoluzion d'Ottober.

El 7 de november del 1917, i comunista toeuven in pugn el Palazz d'Invern: a l'è la Rivoluzion de Otober, e'l vegn mettuu 'nsemma 'n governa provvisori traa innanz del Lenin.

Quell governa chi 'l firma ona pas inscì de 'gnì foeura da la guerra e daggh l'indipendenza a di paes sota 'l controll del Zar.

In del 1918 a'l nass l'Armada Rossa, che la fa veng al governa di comunista la guerra civila, indoa 17 govern hann combatuu per el controll del Paes, che la finiss in del 1921. Intant a l'è in vigor el sistema del comunism de guerra, rigida applicazion del comunism che la permett al Paes de soraviv a la guerra.

Stalin[Modifega | modifica 'l sorgent]

A la fin de la guerra el Lenin da l'indipendenza a di territori e ona granda autonomia a di paes. In del 1924 el Regn d'Italia, per volè del Mussolini, recognoss el govern comunista.

Despoeu la mort del Lenin, gh'è stada ona lotta in del Partii Comunista per el poder, e la fazion del Stalin, che la sostegn la teoria del socialism domà in on paes, la vinc. I avversari, guidaa dal Trockij, sostenidor de la teoria de la rivoluzion internazional, van in esili.

El Stalin fa subit ona politega de industrializzazion e de espansion agricola. Ha ampliaa anca i Polizii segret, e ha mandaa on fracch de gent in di Gulag, soratutt in del period di Grandi Purgh.

La guerra spagnoeula[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'URSS l'è staa l'unegh paes a jutà la Repuglega Spagnoeula contra el Francisco Franco, tra el 1936 e 'l 1939.

A la fin, ha vinciuu el govern nazionalista del Franco.

La guerra mondiala[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1939 l'URSS ha firmaa on patt de non aggression con la Germania Nazista, e ciappa de noeuv i republegh baltegh.

S'è anca spartida segretament la Polònia con i nazista.

Poeu, la Germania ha tradii el patt e ha attaccà l'URSS. In del 1945, i soldaa sovietegh han ciappaa Berlin, levand su la bandiera rossa in de la città nazista.

Gh'hinn staa pussee de 20 milion de mort.

Despoeu Stalin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Destalinizzazion.
El Brežněv

In del 1953, el Stalin moeur. Gh'è in del partii ona lotta per el poder, e 'l Nikita Sergeevič Chruščëv la vinc.

El Chruščëv denuncia pubblicament el Stalin 'me tirann che ha creaa on important cult de la personalità, e quest ha daa di problema cont i element pussee condervativ del PCUS.

Sota el sò controll, l'URSS ha protegiuu i paes sota el colonialism europee, per esempi in del 1956, el Egitt. Vun di moment pussee dur in del sò govern l'è stada la Crisi di Missil de Cuba, indoa i dò paes han ris'ciaa la guera nuclear. A la fin, i sovietegh han lassaa Cuba, e i american han levaa i missil in Turchia e in Italia.

In del 1964 vegn destituii perchè l'era ritegnuu mia bon de governà, e vegn metuu al govern el Leonid Il'ič Brežnev, che 'l governa fin a la sò mort, in del 1982.

Sota el sò govern, l'economia sovietega l'è cressuda, e hinn staa produu on fracch de noeuv prodott per i famej. Dal punt de vista economegh, l'è staa el period miglior per i cittadin russ da la mort del Stalin.

Quand che al governo gh'era Brežnev el comunism el pareva dree a "vincc": I Stat Unii eren in recession, e la Guerra del Vientam l'è stada vinciuda di comunista del Nord.

La Perestrojka e la Glasnost'[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Perestrojka, Glasnost e Dottrina Sinatra.

Despoeu i govern minga lung del Jurij Vladimirovič Andropov e del Konstantin Ustinovič Černenko, ch'i eren i brasc dester del Breznev, l'è elegiuu president el Michail Sergeevič Gorbačëv, che, in di agn '80, ha reformaa el sistema di govern del paes, con la soa Perestrojka, che la modificava radicalment el comunism, mettend la proprietà privata, pussee libertà in de la gestion di aziend e ona federazion pussee larga e la soa Glasnost, la trasparenza di att, legg e problema del PCUS in di confront de la popolazion sovietega.

Important anca la Dottrina Sinatra, cha la consentiva ai paes del Patt de Varsavia de abolì liberament el comunism e de andà foeura dal controll del URSS, quand prima i paes i eren obligaa a combatt contra la diffusion del capitalism in di paes amis.

In del 1990, la Germania del Est la se uniss a quela del Ovest, e in del giugn 1991 el Comecon vegn abolii, sigutà despoeu, el 1 de lugl, dal Patt de Varsavia.

Ma el pont pussee important di sò reform, quell che per lu l'avaria salvaa l'Union el saria staa on noeuv trattaa de federazion che 'l gh'aveva de scassà l'URSS in favor de l'Union di Stat Sovran e giamò approvaa in prima lecciura da noeuv republegh, ma che l'è no staa firmaa per el Colp de Stat.

El Deslenguament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Putsch de Agost e Dissoluzion del URSS.

In del agost 1991 di politegh mia a favor di idee del Gorbačëv (Gennadij Ivanovič Janaev, nominaa President del URSS e Dmitrij Timofeevič Jazov) proeuven a fà on colp de stat, che 'l vegn evitaa anca grazie a la vos granda del Boris Nikolaevič El'cin, president de la RSSF Russa, contrapposta a quela del Janaev.

El 8 de december del 1991 i president de Russia, Ucraina e Belorussia firmen on trataa che 'l decreta la fin del URSS. A la fin, el 25 de december, el Gorbačëv el da i sò dimission de President del URSS, e 'l 26 el Soviet Suprem el decreta el deslenguament official del paes, e per l'ultema volta la Bandera rossa la vegn issada in sul tecc del Cremlin.

In di fatt, el paes l'era giamò in cris, e di republegh aveven giamò deciaraa l'indipendenza:

L'eredita politica e militar del URSS l'è stada ciapada da la Russia.

Politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'unegh partii legal in URSS l'era el Partii Comunista del Union Sovietega, e legalment el govern l'era democrategh, anca se in pratega el govern l'era in man del govern central.

El poder legislativ l'eva in man al Soviet Suprem, quell esecutiv al Politburò

Division territoriala[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'URSS l'era ona federazion con diritt de secession. A la fin del URSS, gh'even 15 republegh:

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vun rubl

L'URSS l'era on paes socialista, con l'agricoltura collettivizada e indoa quasi tucc i mezz de produzion i eren del govern.

La costituzion diseva che i mezz de produzion pòden vess o de la Nazion o de ona Cooperativa, ma era legal anca la picola azienda de fameja, se gh'even no di dipendent.

Religion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 23 de genar del 1918 i Soviet decreten la Separazion Stat-Gesa, e donca el paes el deventa offizialment laich, ma de facto l'era ateo. El governo el sosteneva l'ateism, ma la Costituzion parlava de libertà de religion e de coscenza.

La Gesa Ortodossa ha perduu tucc i previlesg, 'me l'esclusion di tass e dal servizzi militar, e per on cert period l'è stada anca perseguitada.

El matrimoni religios l'è staa abolì, e a hinn convertii a musee, scoeur o anca buttà giò tucc i ges su la terra nazional.

Longh la Guerra Mondia, el Stalin ha domandaa ai Ortodoss de juttà i soldaa al front, sospendend la campagna contra la religion, che l'è tornada bella fort sotta el governo del Chruščëv, ma a l'è sigutada anca dai govern ch'hinn vegnuu despoeu. Domà cont el Gorbačëv la religion l'è stada tollerada, e ha mituu la Libertà de cult, inveci del Ateism de Stat.

El govern sovietegh gestiva on isitut per l'ateism scentifegh, saraa despoeu la fin de l'URSS in del 1991.

Legislazion in sul abort, eutanasia e omosessualità[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Omosessualità in URSS.

In URSS gh'era el divorzi dal 1 de dicember del 1917, e l'abort dal 1920, anca se 'l Stalin l'ha limitaa fes in del 1935, rimetuu in del 1955.

L'omicidi per compassion l'era depenalizaa, donca in di fatt eutanasia e suicidi assistii eren legai.
L'omosesssualità l'era illegal.

Scenza e Tecnologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sputnik, el primm satelit, mandaa in del spazzi dai sovietegh

La scenza sovietega, soratutt per la corsa al spazzi, l'è stada caraterizada da ona costanta competizion cont i USA.

In del 1957 el Sputnik 1, primm satelit del mond, vegn mandaa in orbita dal URSS.
In del 1961 el sovietegh Jurij Alekseevič Gagarin l'è el primm òmm ad andà in del spazzi.

I sovietegh han mandaa in del spazzi anca la stazion MIR, progetada per stà in del spazzi 5 agn, le rimanuda 15, anca se con di difficultà.

16 cittadin de l'Union han vincuu el Premi Nobel.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]