Umberto Bossi

De Wikipedia
(Rimandad de Ümbèrto Bòsi)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Umberto Bossi
El senatur
Camera de appartenensa Camera dei Deputati
Partit Lega Nord
Legisladüre XI, XII, XIII, XIV, XVI
Fonti Ligàm
Camera de appartenensa Senato della Repubblica
Partit Lega Lombarda
Legisladüre X
Fonti Ligàm


Umberto Bossi nassüü in del 1941 a Casan Magnagh (Pruvincia de Varees) l'è on omm pulitegh, fundadur del muiment politegh da la Lega Nord, senadur e minister dij Reform e de la Devuluziun de la Repüblega. A l'è maridàà cunt la Manuela Marrone e el g'ha trii bagaj de la sò dona: el Eridano Sirio, el Roberto Libertà e el Renzo. De la sò prima mjee, la Gigliola Guidali, el g'ha avüü el prem bagaj ch'el se ciama Riccardo.

Biugrafia e carera pulitega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Diplumaa cunt la madüridaa sentifega, 'l s'è iscriüü a l'universidaa int la Facültà de medesina a Pavia, ma l'ha bandunaa ij stüdi inanz de la fin del cors de laurea, in prinzipi dij agn utanta, e 'l s'è dedegaa dumà a la pulitega.

El sò impegn in de la pulitega l'è scumenzaa in dij agn '70, despö che l'eva incuntraa el federalista Bruno Salvadori, che l'era el cap de l'Union Valdôtaine, muiment utonomista de la Val d'Aosta, crepaa 'pena un quaj mes despö int un incident de maghina.

In del prinzipi dij agn utanta l'ha fundaa insema ai varesit Roberto Maroni e Giuseppe Leoni la Lega autonomista Lumbarda, e el devegn segretari naziunal.

El se presenta aij elezion pulitegh del 1983 in Lumbardia insema ad olter "leghista" suta 'l simbol de la Lista per Trieste, senza vess elegiüü (int la sircoscriziun Vares-Com-Sundri 'l tö 157 preferenz).

A la fin dij agn utanta, na völta che la Lega la nava inanz a nivel regiunal, el porta inanz el sò pruget pulitegh de met insema tücc i muiment pulitegh utonomista de l'Italia setentriunala (Lega Lumbarda, Liga Veneta, Arnassita Piemonteisa, Partito del Popolo Trentino-tirolese, Union Ligure, Lega Padana Emilia, Alleanza Toscana), che inscí devegnen l'Alleanza Nord, pö devegnüda Lega Nord. El devegn Segretari Federal a l'adünada de Puntida (Berghem), ciamaa de'l partii "Giürament" inscí de regurdass de'l püssee famus Giürament de Puntida de'l 1167 a la Badía de San Giacum in tra i vint cità de la Lega Lumbarda istorega.

El devegn senadur de la X legisladüra (e inscí tachen sü a ciamal in "lumbard", el "Senatur") e l'è numinaa Minister per i Riform Istituziunaj e de la Devoluzion del II gouerna Berlusconi; l'è staa ben quater völt depüdaa int 'l parlament talian (XI, XII, XIII e XIV Legisladüra) e anca parlamentar uropee.

Lega Nord[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Aleanza cunt Forza Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In de l'istess ann 'l fà a'l Nord cunt [[Forza Italia] (1994)|Forza Italia]] (partii pulitegh fundaa int 'l 1994 de l'imprendidur milanes Silvio Berlusconi) la cualiziun eleturala ciamada Polo delle Libertà, che insema a Alleanza Nazionale la veng i eleziun e la guerna el paes fina al 22 dezember 1994. In chela ucasiun chí 'l Bossi 'l lassa la cualiziun e 'l vuda la "mozione di sfiducia" cuntra 'l prim guern Berlusconi (l'hal faa quel ch'i giurnalista ciamen el ribaltun).

La secessiun de la Padania[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 15 setember 1996, dopu che la Lega l'eva ciapaa 'l 30% in Veneto e el 25% in Lumbardia, el decid de urganizà la secessiun dij regiun del Nord de l'Italia (indipendenza de la Padania). Inscí l'urganiza una manifestaziun in sü'l Po che la finiss a Venezia, in Riva dij Schiavon, in duè dopu avè traa giò la bandera triculur taliana, el fà met sü quela cunt el Suu dij Alp verd sü bianch, e 'l pruclama l'indipendenza de la "Repüblega federala de la Padania" in del mument che 'l leng 'na diciaraziun che la dis «Noi Popoli della Padania, solennemente proclamiamo: la Padania è una Repubblica federale, indipendente e sovrana...»[1].

Int l'istess temp el derv a Mantua 'l "Parlament del Nord" (e de lí a poch 'l Parlament de la Padania) e l'ann che vegn el porta püssee de 6 mijun dij person a vudà suta i gazebu inscí de eleg el Prim guerna de la Padania.

El derv anca el giurnal La Padania, Radio Padania e Tele Padania. A l'è ancamò incö 'l diretur pulitegh del giurnal.

A l'opposizion quant che gh'era el guerno de centro-manzina (Prodi 1996-98; D'Alema I e bis 1998-2000 e Amato 2000-2001), el derviss la porta al Polo in occasion dij elezion regiunai del 2000, e l'ann dopu el fà una nova coalizion ciamada "Casa delle Libertà", che la venc i elezion del 13 de magg (la Lega nel prupurziuanl però la pasa dal 10% al 3,9%). Dal 2001 al 2004 a l'è Ministro per i Riformi e la Devoluzion.

La maladia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La matena del 11 de marz del 2004 (che l'è anca el dì di attach terroristegh ai stazion ferroviari de Madrid) a l'è stà ricuverà in uspedal in condizion asèè gravi. Infati l'eva ciapà un ictus; la riabilitazion l'ha custringiù a una longa degenza in uspedal in Svizera e anca a una cunvalescensa asèè pesanta, e pò dopu a una longa interuzion de l'atività pulitega.

Anca se i sò condizion de salut ij eren menga bon, a l'è stà candidà coma capolista al Parlament europeo aij elezion de giogn, e l'è stà elegiù in dò circoscrizion del nord, cunt aprusimativament 285 mila voti. Per tegnì el segio de Strasburgo l'ha lasà la carica de parlamentar italian.

L'è più iscrivù, insema ai oltri parlamentari dela Lega, al grupp di euroscettich Indipendenza/Democrazia e, dal 27 de april 2006 a l'è denter al gupp dij membri non iscritti. In del marz del 2006, infati "Indipendenza/Democrazia" l'eva cascià fò pruvisoriament i parlamentari dela Lega per una question de danèè del grupp e per ij provocazion del Roberto Calderoli dopu la publicazion dij fùmett del Maometto sul Jyllands-Posten che l'hann fà dà ij dimision del guerno.

El Bossi 'l vegn anmò 'ndree in sü la sena pulitega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bossi a l'è turnà sula scena pulitega el 11 de genaar del 2005 a Lugan (Tisìn), dopu 306 dì del ricover in uspedal, per una manifestazion vorùda de lù a l'ultima cà del federalista lumbard Carlo Cattaneo, manifestazion che l'ha fà discut asèè in Tisìn. Ala manifestazion el gh'eva anca el ministro furzista Giulio Tremonti (cunt el Bossi l'eva stringiù un patt de culaboraziun ciamà dij giurnaij "Asse del Nord") e una delegazion dela Lega dei Ticinesi (un moviment pulitech lucalista cantunal svizer) guidada de l'imprenditur lùganes Giuliano Bignasca. Quel dì lì el Bossi el parla contra de "L'Europa dij Framasòn".

In dela primavera del 2006, in del periodo dij elezioni politiche, el fà cumizi per sostegné i candidà leghisti al Parlament e anca aij elezion dij comùn. A l'è elegiù capolista dela Lega Nord Padania-Movimento per l'Autonomia, ma el rifùda el post per restà al Parlament europeo.

Manifestaziun leghista[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 17 de setember del 2006 in Riva dij Schiavon a Venezia, in ucasion dij dees agn dela dichiarazion d'indipendenza dela Padania, el tira fò l'idea de dervè amò el Parlament del Nord, per avech un culegament fra la gent e istituzion centrai, e el regorda la necesità de renuà la class dirigent leghista per pugià i giuen.

El 2 de febraar del 2007 el partecipa ai laurà per la prima riunion del Parlament del Nord a Vicenza. L'assise padana la turna a truass ogni mees nela città veneta. Vers la fin de Agost del 2007, a l'è turnà a fa parlà de lue quant che l'ha dì a pruposit del prutesta fiscala che gh'è semper la prima volta per ciapà in man el fuesil ("C'è sempre una prima volta per prendere in mano i fucili"), ma anca che se la Lumbardia la paga minga, l'Itaglia la moer in cinq dì ("Se la Lombardia non paga, l'Italia muore in 5 giorni".)

El 5 de genaar del 2008, Bossi el ciapa l'ucasion de incuntrà el president cantunal dela Lega dei Ticinesi, el Giuliano Bignasca, dopu una visita al cardiocentro de Lùgan, per parlà dij question pulitech de l'area insùbra. La riunion a l'è al Grott dal Prévat de Bosch Lùganes, insema anca al Cunsiglier de Stato ticines Marco Borradori e el depùtà Norman Gobbi. Per la Lega Nord al gh'è el President dela pruvincia de Comm, Leonardo Carioni. I parlen suratòtt dij trasporti e in particular de slungà la NTFA dopu la fruntera e dij prugett per l'aeroporto lumbard de Malpensa. I svizer i deciden de partecipà cunt ùna delegazione dela lor Lega ala manifestazion federala dij Lumbard prugramada per el 10 de febraar contra la pusibilità de declassà l'aeroporto per la vendita de l'Alitalia ala cumpagnia de bandera frances Air France.

El 20 de lüj 2008, intant ch'el parla al Cungress dela Liga Veneta a Padua, el diis che l'inno de Mameli - in dué se diis Ché s'ciava de Ruma - l'è de cunsiderà inscì e 'l tirà sù el dì mediu per fà vedè che l'è cuntra dela s'ciavizzia dela Padania. El diis anca che l'è necesari fà 'na rifurma dela scòla dopu chela federalista, che la disa che i prufesuri al Nord ij gh'hann de vèss del Nord.

Prucedür giüdiziarij[Modifega | modifica 'l sorgent]

ENIMONT[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ul 5 de genar 1994, al prucess ENIMONT[2], l'Ümbert Bossi ha recugnusüü la culpa de l'amministradur dul muviment Alessandro Patelli[3] per un finanziament minga lecit recevüü dal Carl Sama[4] de la Montedison. Dopu avè daa indree la soma de 200.000 mila franch, catada-sù dij militan leghist, e dopu l'alüntanament dal partii del Patelli, ul Bossi a l'è staa sentenziaa cunt una sentenza definitiva da la Casaziun a 8 mes de galera per viulaziun dela legg sura el finanziament pübligh al partii, cundana definitiva[5].

Fatt de Via Bellerio[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per i fatt de Via Bellerio del 18 setember dul 1996, inquand i leghist hann upunüü resistensa aij agent de pulisia che cercaven ducumentasiun in dela sed dela Lega sura urdin dela magistradüra de Veruna, Bossi a l'è staa sentenziaa a 4 mes, 20 dì de men respett al Rubert Marun[6].

Vilipendij a la bandera[Modifega | modifica 'l sorgent]


Vilipendij al coo dul Staa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bossi a l'è staa prucesaa per giüdissi sora 'l cunt de l'Oscar Luigi Scalfaro dii in del 1993; a l'è staa assolvüü el 7 de utuber 1998 dal tribünal de Milan, che ha recugnusüü l'insidacabilità dij upiniun dii[6].

A l'è staa pöö cundanaa a 18 mes dal tribünal de Bergum in del 2015 per insült al president Giorgio Napolitano, dii a la festa invernala del Carociu[7].

Difamaziun dij magistraa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bossi a l'è staa cundanaa a cinq mes de reclüsiun in del nuvember 1995 da tribünal de Bressa, per difamaziun plüriagravada in dij resgüard dul sustitüü prucüradur de Vares, Agustin Abate insültaa in ucasiun d'un quaj cumizi. In del setember dul 1996 a l'è staa iscrivüü in del register dij indagaa da la prucüra de Padua per ij minacc revultaa a la magistratüra in un cumizi. Ij caus, anca civij, intentaa al Bossi dij magistraa a hinn tant[6].

Atentaa aj diricc pulitigh dij citadin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ul 7 de magg 1999, i giüdes de la Curt d'Apell de Bressa l'hann cundanaa a un ann per istigaziün a delinqu aij dagn dul Gianfranco Fini e de alter espunent de l'Aleanza Naziunala. I fatt 'l se riferissen al 4 de agust 1995 inquand ul Bossi, nel curs de düü cumizi a Brembaa e a Alban San Lissander aveva invitaa i leghist a cercà "cà per cà i fassist" e aveva anca dii che, per lüü, i fassist a eren anca i esponent de Aleanza Naziunala (che aveva ciamaa "ul fetur pegiur dul Parlament")[6].

100.000 bergamasch armaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per avè dì che 100.000 bergamasch a eren prunt cont i füsil a fà la secessiun, Bossi a l'è staa sentenziaa a on ann de reclüsiun in prim grad[6].

Scandul dij rimburs eleturaj[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del magg 2012, ul Bossi a l'è staa iscrivüü in del register dij indagaa da la prucüra de Milan cunt l'acüsa de trüfa aij dagn dul Staa a caüsa dul scandul dij rimburs eleturaj, ciuè i danee püblich duperaa per fin personaj (ne l'ambit de l'inscì ciamaa scandul Belsito)[8][9][10].

El 5 febrar 2015, la Prucüra de la Republica pasmà el tribünal de Genua ha chiedüü de rinvià a giüdizi ul Bossi e 'l Belsito per trüfa sura i rimburs eleturaj aij dagn dul Staa (40 miliun de euro). L'incesta, da Milan, a l'è stada tradüda a Genua per cumpetenza terituriala[11].

Not e alter prugett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. [1] Arqiviad qé: [2]
  2. ENIMONT colpevoli Bossi, Forlani, La Malfa. Corriere della Sera. Archivio Storico. 8 giugno 1997.
  3. Patelli ammette tutto. Repubblica. Archivio. 9 dicembre 1993.
  4. Tangente alla Lega. Corriere della Sera. Archivio Storico. 8 dicembre 1993.
  5. ENIMONT condanne definitive. Corriere della Sera. Archivio Storico. 30 maggio 1998.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Lega, da Enimont al vilipendio della bandiera. Le inchieste e le condanne – Il Fatto Quotidiano
  7. Bossi condannato a 18 mesi per vilipendio a Napolitano
  8. «Bossi e i figli indagati a Milano». LeNovae, 16 maggio 2012. Vardad in data 16 maggio 2012.
  9. Fondi della Lega, Bossi indagato "Ai figli una paghetta del partito"
  10. Umberto Bossi e i figli indagati a Milano
  11. Lega, chiesto il rinvio a giudizio per Umberto Bossi e Francesco Belsito

Bibliugrafia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • (cunt el Daniele Vimercati) Vento dal Nord: la mia Lega, La mia vita, Sperling & Kupfer, 1992
  • (cunt el Daniele Vimercati) La Rivoluzione. La Lega: storie e idee, Sperling & Kupfer, 1993
  • Tutta la verità. Perché ho partecipato al governo Berlusconi. Perché l'ho fatto cadere. Dove voglio arrivare, Sperling & Kupfer, 1995
  • Il mio progetto: discorsi su Federalismo e Padania", Sperling & Kupfer, 1996
  • (cunt el Daniele Vimercati) Processo alla Lega. Le accuse di magistrati e giornalisti L'autodifesa del leader padano. Un duello ad armi pari, Sperling & Kupfer, 1998
  • La Lega: 1979 - 1989, Editoriale Nord, 1998

Vus culegaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm da föra[Modifega | modifica 'l sorgent]