Val Susa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Val Susa (inscì anca in italian, piemontes e occitan; Vâl Susa in arpitan; Val de Suse in frances) l'è ona vall del Piemont occidental, a ovest de Turin.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La vall, missa giò in sens longitudinal, l'è traversada de la Dora Riparia. A destra del fiumm se troeuven i Alp Cozzi, a sinistra i Alp Graii.
I duu affluent principai del fiumm hinn la Dora de Bardonecchia e la Cenischia, che a soa voeulta formen dò vallad important.
El mont pussee alt de la val l'è 'l Rocciamelone (3.538 meter).
I alter vai laterai de la Val Susa hinn la Vall Argentera, la Val Thuras, la Val Streggia, la Val Clarea, la Val Cenischia.
La vall la se troeuva al confin con la Francia: per quest gh'è on fracch de valigh alpin.

Situazion lenguistiga[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Val Susa l'è puttost interessanta del pont de vista lenguistiga: de fatt l'è on pont indove se incrosen trii lenguagg. In de la bassa val se parla el piemontes (dialett valsusin), menter in de l'alta val gh'è 'l pont de inconter trai parlad occitan (a sud) e trai parlad arpitan (a nord). Per quest la gh'è stada anca ona forta influenza francesa in sù la vall, tant che bona part di comun gh'hann on nomm in la lengua francesa e anzi a volt hinn pussee conossuu con quell puttost che cont el nomm offizial italian (l'è 'l cas de Sestriere, molto pussee conossuu col nomm de Sestrières).

Esempi de dialett occitan de la vall[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Dialett de Giaglione: Ün ómen avè düe bot. E lo pì gióven ha döt a son pare: “Mon pare, donàmme mon dret!”. E lo pare u l'ot partagià-los son béin. Gio 'n trai giort aprè che lo pì gióven u l'ot ajö tutta sa porsión, u l'è allàssenen loin loin, e dedin de paì etrangé: e iziè u l'ot argheirà tut sö ch' u l'avéit, da deibucià.
  • Dialett de Oulx: Ün òmme avìe dus éifans. Le pü sgiuve d'iéllus dì a sun paire: “Paire, dùname la purziùn de ben che me revèn!” e iè lus ha partasgià le ben. Coches sgiurs aprè, aièn tut rebatà, le pü sgiuve garsùn partì par l'éitrangì, par ün paì éilunià, e ilhì u l'ha dissipà sun ben en vivèn lüxüriusmèn.
  • Frances: Un homme avait deux enfants. Et le plus jeune d'eux a dit à son père: “Père, donne-moi la portion des biens que me revient!”. Et il a partagé les biens entre eux. Quelques jours après, ayant ramassé tout, le garçon le plus jeune est parti par un pays bien loin, où il a dissipé ses biens en vivant luxoriousement.

I comun de la vall[Modifega | modifica 'l sorgent]

Comun piemontes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italian Piemontes
Almese Almèis
Avigliana Vijan-a
Buttigliera Alta Butijera
Caselette Caslëtte
Rosta Rosta
Sant'Ambrogio di Torino Sant Ambreus
Villar Dora O Villar

Comun arpitan[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italian Arpitan Piemontes Frances
Borgone Susa Burgun Borgon Bourgon
Bruzolo Bërsoel Bruzeul -
Bussoleno Busoulin Bussolin Boussolin
Caprie Ciavrie Ciavrie -
Chianocco Tsanuch Cianòch Chanoux
Chiusa di San Michele Kiusa Ciusa San Michel L'Écluse
Condove Kundòve Condòve Condoue
Gravere Gravere Gravere Gravière
Mattie Matiës Màtie -
Meana di Susa Meana Mean-a Méans
Mompantero Mumpantìa Mompanté Montpantier
Moncenisio La Frera Monsnis Montcenis
Novalesa Nonalésa Novalèisa Novalaise
Rubiana Rubiana Rubian-a Rubiane
San Didero Sen Didé San Didé Saint-Didier
San Giorio di Susa San Gœri San Gieuri Saint-Joire
Sant'Antonino di Susa Sant Antunin Sant Antonin Saint-Antonin
Susa Susa Susa Suse
Vaie Vàyes Vaje Vaye
Venaus Vëno Venaus Venaux
Villar Focchiardo Vilar Fuciard Ël Vilé Villar-Fouchard

Comun occitan[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italian Occitan Piemontes Frances
Bardonecchia Bardonecha Bardonecia Bardonèche
Cesana Torinese Cesana Cesan-a -
Chiomonte Chaumont Cimon Chaumont
Claviere Las Clavieras Clavier Clavières
Exilles Exilhas Isiles Exilles
Giaglione Dzalhoun Giajon Jaillon
Oulx Ors Ols Oulx
Salbertrand Salbertrand Salbertrand Salbertrand
Sauze di Cesana La Sause de Cesana La Sàuze 'd Cesana -
Sauze d'Oulx Lo Grand Sause Sàuze d'Ols -
Sestriere Sestrieras Ël Sestrier Sestrières

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]