Leventina

De Wikipedia
(Rimandad de Val Leventina)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona vista de la Leventina
Leventina de Eduard Spelterini ca. 1900

La Leventina (parnonziaa in ossolan: [lave'ntina][1]; in italian: Valle Leventina; in todesch istoregh: Livinental) l'è la vall del fiumm Tisin che la va de la Val Bidree fina a Biasca, indè la scomincia la Val Riviera.
L'è ona vall importanta perchè l'è quella indè che 'l nass el fiumm Tisin, che 'l ghe da el nomm al canton Tisin, le traversa tutt, el riva al lagh Maggior, el sbusa foeura arent a Sest e 'l va dent al aproeuv a Pavia.
Inoltra, in la Leventina i se troeuven el giov del San Gottard, che 'l mena de la Svizzera Italiana al Canton Uri (de lengua todesca), e 'l Pass de la Nuvena, che 'l mena in del Canton Valles (anca quell lì de lengua todesca).

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Luscender, in Val Bidree.

A nord la confina cont el Canton Uri, el Canton Grison (la Surselva) e 'l Canton Valles. A sud la confina con la Val Maggia e la Val Formazza (Piemont), a sud-ovest con la Val Verzasca e la Val Riviera, a est con la Val de Bregn.
I sò montagn pussee important a hinn:

El fiumm pussee important a l'è, ovviament, el Tisin.
Compagn de tanti alter vai alpinn, anca in la Leventina a gh'è ona quai sotta-vall. La pussee importanta l'è quella de Bidree, che poeu l'è 'l sit indove che 'l nass de vera el Tisin.
In sui montagn a gh'è on bell poo de laghett alpin.

I comun de la vall[Modifega | modifica 'l sorgent]

El stemma de la Leventina

Del pont de vista politegh, la Leventina la partegna a la Svizzera e, pussee precisament, al Canton Tesin. I comun de la vall hinn staa regolt in d'on unegh distrett, che 'l se ciama proppi distrett de Leventina. Quell distrett chì l'è 'l terz pussee grand del Canton, dopo de quell de la Valmaggia e quell de Locarno.
Al dì d'incoeu, i comun de la vall a hinn: Airoeu, Bidree, Boeuid, Dalp, Faid, Personegh, Pollesg, Praa, Quint e Sovri. El capploeugh a l'è Faid.
Alter paes important de la vall hinn Chisgiogna, Rossura, Calonegh, Anzonegh, Calpiogna, Campell, Cavagnagh, Chironegh, Mairengh e Vosch.
In tutta la vall, segond on censiment del 2011, a viven quasi desmilla personn.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vista del paes de Faid.

La Leventina l'è stada bitada de on fracch de temp. A Vosch, Quint, Dalp e Chisgiogna hinn staa trovaa di tomb de l'età del ferr. Chighinscì la viveva la tribù di Leponz, che l'è stada romanizzada intorna al 200 prima de Crist. A Airoeu hinn staa trovaa di repert de l'età romana, e quest el ne fa pensà che 'l San Gottard el fudess on giov important gemò a quii temp là.
In del Medioev, la Leventina l'è stada dominada di canonegh del Domm de Milan. L'influenza milanesa a l'è stada inscì importanta che al dì d'incoeu in Leventina (compagn de la Val Riviera e la Val de Bregn) a se fa la messa cont el rit ambrosian.
A bon cunt, a quei de la Leventina ghe piaseva minga el domini de Milan, e inscì hann provaa pussee d'ona volta a rebellàss, vuttaa di canton svizzer de lengua todesca. L'è passada al Canton Uri per la prima volta in del 1403, ma per on quai desenni i Milanes hann provaa (e ogni tant gh'hinn anca riessii) a toeula sù anmò. Despoeu la battaja de Sgiornigh (1478), i Milanes hann moccaa coi sò tentativ de reconquista. De quell moment, l'è andada adree a la storia del rest de la Svizzera. In del 1803 l'è passada al Canton Tesin, e inscì a l'è anca 'dess.

Lenguagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Dialett leventines.

In de la Leventina, anca se gh'è stada ona longa dominazion del Canton Uri, la lengua offizial l'è semper stada l'Italian, e anch adess a l'è inscì.
El dialett leventines inveci l'è ona variant alpina del Lombard, che 'l gh'ha di legamm cont i alter parlà del Canton (per esempi, con quell de la Valmaggia e con quell de la Val Riviera), ma anca cont el Romancc, e 'l gh'ha 'vuu anca 'na quei parolla in prestit de l'alemann parlaa in del Canton Uri.

Not[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. DOSI - Leventina (parte I), Centro di dialettologia e di etnografia, Bellinzona, 2005.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]