Tavula de sìmboli matemàtich

De Wikipedia

Modell:Millorar In matemàtica, di símbul hinn ütilizaa de spess ind i fòrmül e i proposiziun. La taula seguent ne reporta una lista. Per ogni símbol a hinn precisaa el nom, la parnúnzia e la branca di matemàtich in la qual el è generalment ütilizaa. Una definiziun informal e di esempi a sigüten.

Símbol Nom Signíficaa Esempi
Parnúnzia
Branca
Implicaziun lògica signífica « si A l'è vera, alura B l'è vera» e, de manera equivalent, « si B l'è falsa, alura A l'è falsa» (si A l'è falsa, se poeu dir nient de B).
Di voeult, se doeuvra in scambi de
l'è vera (però l'è falsa (perchè anca x=-2 l'è una solüziun).
« ímplica » o « si... alura »
Lògica
Equivalenza lògica signífica : « A l'è vera si B l'è vera e A l'è falsa si B l'è falsa ».
« si e dumà si » o « l'è equivalent a »
Lògica
Congiunziun lògica l'è vera quand A e B hinn veri e l'è falsa altrament. , quand n l'è un intreegh natüraal
« e »
Lògica
Desgiunziun lògica l'è vera quand A o B (o tuti dò) hinn veri e falsa quand tuti dò hinn falsi. , quand n l'è un intreegh natüraal
« o »
Lògica
Negaziun lògica l'è vera quand A l'è falsa e falsa quand A l'è vera
« no »
Lògica
Quantificadur üniversal signífica : « P(x) l'è vera per ogni x ».
« Per tucc», « per ogni »
Lògica
Quantificadur esistenzial signífica : « l'esist almanch un x tal che P(x) la sia vera » (5 l'è de fatt la resposta)
«l'esist almanch un ... tal che »
Lògica
Quantificadur d'ünicitaa signífica : « l'esist esattament un x tal che P(x) la sia vera » (5 l'è de fatt la resposta)
«l'esist esattament un ... tal che »
Lògica
uguaglianza??? signífica : « x e y índichen el medésim uget/obget??? matemàtic » 1 + 2 = 6 - 3
« l'è istess »
tuti i branch
desuguaglianza??? signífica : « x e y indichen nò l'istess uget/obget??? matemàtic »
« l'è nò l'istess de » « l'è different de »
tuti i branch

Definiziun signífica : « x l'è definii in tant che un altru nom de y »
signífica : « P l'è definii in tant che lògicament equivalent a Q »
(cosinus hiperbòlic)
(O exclusif)
« l'è definii in tant che »
pocch ütilizaa
Conjunt??? definii analíticament el cata foeura el conjunt??? del qual i element hinn a, b, e c (conjunt??? di inter natürai)
« El conjunt??? di ... »
Teoria di conjunt???


Conjunt??? definii sintéticament ,

el cata foeura el conjunt??? de tucc i x che verífichen P(x).
notaziun equivalent: o

« el conjunt??? de tucc i ... che verifíchen... »
Teoria di conjunt???

Conjunt??? voeud e índichen

el conjunt??? voeud, el conjunt??? che l'ha nò element.

« Conjunt??? voeud »
Teoria di conjunt???

Apartenenza (o nò) a un conjunt??? signífica : « a l'è un element del conjunt??? S »
signífica : « a l'è nò un element de S »

« aparten a », « l'è un element de », « l'è in ».
« aparten nò a », « l'è nò un element de », « l'è nò in»
Teoria di conjunt???

Subconjunt??? signífica : « ogni element de A l'è anca un

element de B »
l'ha generalment l'istess significaa che . Per indicar l'inclusiun stregia se doeuvra di voeult el símbol .


« l'è un subconjunt??? (una part) de ... », « l'è contenuu en... »
Teoria di conjunt???
Subconjunt??? stregg, part stregia signífica e (o e quand representa l'inclusiun in sens ampi).
« l'è un subconjunt??? stregg de ... », « l'è stregiament inclos in... »
Teoria di conjunt???
Üniun índica el conjunt??? che conten tucc i element de A e de B e dumà chi-lí.
« Üniun de ... e de ... », « ... üniun ... »
Teoria di conjunt???
Intersecziun índica el conjunt??? di element che apartègnen sia a A sia a B, i.e. i element che i conjunt??? A e B han in cumün.
« Intersecziun de ... e de ... »
Teoria di conjunt???
Diferenza índica el conjunt??? de tucc i element de A che apartègnen nò a B
« differenza de ... e ... », « ... manch ... »
Teoria di conjunt???


Funziun aplicaziun; f(x) índica l'imàgin de l'element x a travers de la funziun f
Si f l'è definida mediant , alura f(3) = 32 = 9
(8/4)/2 = 2/2 = 1, però 8/(4/2) = 8/2 = 4
« de »
tuti i branch
Funziun signífica che la funziun va de X in Y, o che ha per conjunt??? de definiziun X e per conjunt??? d'ariv Y, o ha domini X e codomini Y. Cunsideremm la funziun definida mediant
« de ... a », « de ... in », « de ... sora ... »
tuti i branch
Funziun signífica che la variàbil x ha per imàgin In scambi de scriv che f l'è definida a travers de f(x) = x2, pudem scriv anca
« a l'è mandaa sora », « a l'ha per imàgin»
tuti i branch
Conjunt??? di inter natürai representa
« N »
Númer
Conjunt??? di inter relativ representa
« Z »
Númer
Conjunt??? di númer razionai representa
« Q »
Númer
Conjunt??? di númer real representa el conjunt??? di límit di sequenz de Cauchy de
(i l'è el númer cumpless??? tal che )
« R »
Númer
Conjunt??? di númer compless representa
« C »
Númer

Relaziun d'òrdin signífica che x l'è stregiament minor de y.
signífica che x l'è stregiament superior a y.
« l'è stregiament inferiur a », « l'è stregiament superiur a »
Relaziun d'òrdin

Relaziun d'òrdin signífica che x l'è inferiur o istess a y.
signífica che x l'è magiur o istess a y.
« l'è inferiur a», « l'è inferiur o istess a »; « l'è superiur a », « l'è superiur o istess a »
Relaziun d'òrdin
Adiziun 4 + 6 = 10 signífica che si quatru l'è afegit??? a ses, alura la soma o el resültat l'è istess che des. 43 + 65 = 108
2 + 7 = 9
« e »
Aritmética
Subtracziun 9 - 4 = 5 signífica che si quatru l'è sostregut??? de noeuv, alura el resültaa l'è istess che 5. El segn manch el poeu anca vess metuu immédiatament a la sinistra d'un númer per rénd-ul negativ. Per esempi, 5 + (-3) = 2 signífica che si cinch e el númer negativ manch trii hinn-a-staa afegits???, alura el resültaa l'è istess che duu. 36—5= 31
« menys »
Aritmética
o Mültiplicaziun 3 × 2 = 6 signífica che si trii l'è mültiplicaa per duu, alura el resültaa l'è istess che ses. 23 × 11 = 253
« per »
Aritmética
o Divisiun 9 : 4 = 2 signífica che noeuv dividuu per quatru l'è istess che duu. 101: 4 = 25
« dividuu per »
Aritmética
fracziun representa la fracziun noeuv quart. / el poeu vess anca ütilizaa per representar la divisiun.
« sora »
Aritmética Númer
Aprossimaziun a manch de 10-2 signífica che un valur aprossimaa de e a manch de 10-2 l'è 2,718. a manch de 10-7 .
« aprossimadament l'istess che »
Númer real
Radis quadrada representa el númer real positiv el quadraa del qual l'è istess che x.
« Radis quadrada de ... »
Númer
Infinit e hinn di element de la recta real cumpletada. aparis ind i càlcül di límit. l'è un punt afegit??? al plan compless per rend-ul isomorf a una sfera (sfera de Riemann)
« Infinit »
Númer
p p l'è la rasun tra la mesüra de la circumferenza d'un cercle??? e el sò diàmetru. l'è l'àrea d'un disc de radi r
« Pi »
Geometria euclidea
l'è la norma de l'element x.
« Norma de... »
Algebra linear Anàlisi funzional
Valur absoluu o mòdul d'un númer compless o cardinalitaa d'un conjunt??? índica el valur absoluu de x (o el mòdul de x).
índica la cardinalitaa del conjunt??? A e representa, quand A l'è finit, el númer di element de A.
« Valur absoluu » o « mòdul d'un númer compless » o « cardinalitaa d'un conjunt???  »
Númer o Teoria di conjunt???
Soma (matemàtica) signífica « soma di ak per k de 1 a n », e representa a1 + a2 + ... + an

« Soma de ... per a ... de ... a ... »
aritmética
Producte??? signífica « producte de ak per k de 1 a n », e representa : a1·a2·...·an
« Producte de .. per a .. de .. a .. »
aritmética
Factorial signífica el producte
« El factorial de n»
combinatòrica
Derivada signífica « Derivada de f in x», e representa la inclinaziun de la tangent al gràfich de f in (x,f(x)). Si , alura
« Derivada de ... in ...»
Anàlisi
Derivada parzial Amb signífica la derivada de f per respett a xe», cont i altri variabíl tegnudi constanti. Si , alura
« Derivada de ... in ...»
Anàlisi
Frontera Con se cata foeura la frontera del conjunt??? A. Si , alura
« Frontera de ... »
Anàlisi Topologia


Integral signífica « Integral de a a b de f de x dx », e representa l'àrea del domini delimitaa del gràfich de f, l'ass di absciss e i rect d'equaziun x = a e x = b
signífica « integral de f de x dx, e representa una primitiva de f

« Integral (de .. a ..) de .. d-.. »
Anàlisi