Rouen

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Rouen
Comun
Rouen - Stema
Rouen - Sœmeanza
Rouen - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Rouen
Stat Frància
Region Haute-Normandie (prefetüra)
Dipartiment Seine-Maritime (prefetüra)
Arrondissement Arrondissement de Rouen
(chef-lieu)
Canton
Politega
Sindegh Nicolas Mayer-Rossignol
(3 luj 2020)
Territore
Coordinade 49°26′35″N 1°06′09″E / 49.443056°N 1.1025°E49.443056; 1.1025
OSM 75628
Voltituden 10 m s.l.m
Superfix 21,38 km²
Abitants 114 083 ab.
(1º genar 2021)
Densitaa 5335.97 ab./km²
Confin Le Petit-Quevilly, Sotteville-lès-Rouen, Bihorel, Bonsecours, Bois-Guillaume, Canteleu, Darnétal, Déville-lès-Rouen, Le Grand-Quevilly, Mont-Saint-Aignan, Saint-Léger-du-Bourg-Denis e Saint-Martin-du-Vivier
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Codex postal 76000 e 76100
Sigla autom. 76
Codex INSEE 76540
Localizazion
Rouen - Localizazion
Rouen - Localizazion
Sit istituzional


Rouen (inscì anca in Frances e Normann; Ruan in spagnoeu; Ruão in portoghes; Roano in italian storigh; Rouaan in olandes storigh; Rotomagus in latin; Ρατόμαγοϛ/Ratómagos in grech antigh) l'è ona città de la Francia del nord. La gh'ha ona popolazion de 111 553 abitant (dato del sginer 2011 [1]).
L'è voeuna di pocch città a 'vèggh la Legion d'Onor. L'è sede de on'arcidiocesi, e 'l sò vescov l'è 'l primatt de Normandia.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Rouen la se troeuva in de l'Alta Normandia (dipartiment de la Senna Marittima), de la qual l'è anca el capploeugh.
L'è traversada de la Senna e de alter trii cors d'aqua, cioè l'Aubette, el Robec e 'l Cailly.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'uniga torr del castell restada in pee

On primm sitt el s'è sviluppaa ai temp di Celta, e l'era la capital di Veliocass, on popol celtigh che 'l gh'eva on territori che 'l se spantegava per tutta la vall de la Senna, de Caudebec-en-Caux fina a Pontoise. La città vera e proppia l'è stada fada in sù la riva de destra de la Senna ai temp de l'August, e l'è vegnuda la segonda città pussee importanta de la Gallia dopo de Lugdunum (cioè Lion).

In del III secol la città l'ha vist on fort svilupp: se sa che 'l gh'era on anfiteater e di termi bei grand. A la fin del secol hinn scominciaa i invasion barbarigh e l'è saltaa foeura el primm vescov, el San Vitrisc.

El quattordes de magg del 841 Rouen l'è stada brusada di Vichingh (come la dis ona croniga del temp). I Vichingh hinn tornaa anca duu ann dopo; in del 911, dopo el trattaa de pas tra el Rollon e 'l re frances Carlo III, i Vichingh n'hann faa la capital del noeuv ducaa de Normandia.
In del 949 Rouen l'è stada sediada di Frances, ma el duca Riccard I (el Senza Paura) l'è riessii a batt i nemis.
Ai temp del duca Ghielm el Conquistador (anca re d'Inghilterra) la capital del ducaa l'è stada spostada a Caen. Intant Rouen l'era vegnuda on port bell important per i contatt con la region de Paris, oltra che on mercaa de s'ciav. El 26 de genar del 1096 i Giudee de Rouen (la comunità giudea pussee granda a nord de la Loira) hinn staa massacraa.
Anca dopo la conquista de l'Inghilterra, i duca de Normandia hinn staa despess a Rouen; l'è chì che l'è conservaa el coeur de Riccard I d'Inghilterra (ciamaa el Coeur de Leon).
In del 1150 Rouen l'ha ottegnuu el status de comun: l'era governada de on grupp de cent personn, e i sò abitant eren reggruppaa in corporazion de mestee. De Rouen el passava la saa per Paris e 'l vin per l'Inghilterra.
In del 1200 tacchen sù i lavorà per fà sù de noeuv la cattedral de Rouen, che l'era stada brusada.
In del 1203 Rouen l'è stada occupada di Frances (che hann costruii on noeuv castell, dopo d'avè traa giò quell vegg); la città però l'ha conservaa i sò libertà comunai, almanch fina al temp de Filipp el Bell, che trai alter robb l'ha faa scascià via on'altra voeulta i Giudee de Rouen.

I Ingles hinn tornaa in Normandia ai temp de la Guerra di Cent Ann: e defatt l'è staa chichinscì che l'è stada brusada viva la Giovanna d'Arch, el trenta de magg del 1431. La città però l'è tornada francesa vers la fin de la guerra, in del 1449.

Duranta el Renassiment Rouen l'ha conossuu on certo splendor coltural e economigh: per esempi, l'è vegnuda el port frances pussee important per el commerz cont el Brasil.
Intorna al 1530, on terz de la popolazion la vegn protestanta (ugonotta, cioè calvinista): la tension la cress semper pussee e la s'cioppa intorna al 1560; in del 1562 i Protestant ciappen el poder de la città. I Cattoligh hann sediaa Rouen, e i sò governant allora gh'hann domandaa aiutt ai Ingles, che hinn rivaa. A bon cunt, i Cattoligh hinn riessii a conquistà la città istess. In del 1591 el re Enrigh IV l'ha faa trà giò el castell, col lassà in pee domà ona torr.
De 'sto moment, Rouen l'è andada 'dree a la storia del rest de la Francia. In del 1870 l'è stada occupada di Prussian, menter ai temp de la Prima Guerra Mondial l'è servida 'me base di Ingles. I todesch l'hann occupada el noeuv de giugn del 1940 e s'hinn andaa via el trenta de agost del 1944.

Gent nassuda a Rouen[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Istitùto fransés de statìstica (INSEE) (www.insee.fr)