Republica Ligura

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Lumbaart ucidentaal Cheest artícul al è scrivüü in milanees, urtugrafìa clàssica.

La Republica Ligura l'è stada formada del Napuleoon el 14 de giugn del 1797 in sul territòri de la vegia Republica de Gènoa. Quand che ij francees hinn staaa casciaa foeura de l'Italia in del 1799, la republica Ligura l'haa continuaa a vess governada de lor grazzia anca a la soa difesa organizada del General Massena, ma in del luj del 1800, a la fin de la Bataja de Genoa, anca lee l'è staa costringiuda a capitolà per vess riformada dòpo de pochi mes. In del giugn del 1805 la republica l'è stada unida a la Francia.

Dòpo dij sconfitt dij trupp francees in Italia in de la primavera del 1814 i familij pusè important de Genoa, incoragiaa del rapresentant ingles Lord William Bentinck hann proclamaa ancamò la republica, ma el Congress de Vièna l'aveva deciduu ch'el territòri el fudess daa al Règn de Sardegna e inscii, in del disember del 1814, i trupp ingles scancelaven la republica per fàla annett a la Sardegna el 3 de genar del 1815.

La bandera de la republica Ligura l'era la stèssa de la Republica de Gènoa: una cròss rusa in d'un camp bianch.


Vos correlaa[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]